96 persones i tota la resta

Dissabte 15 d’abril de 1989. Sheffield. L’estadi de Hillsborough és l’escenari del que ha de ser una semifinal apassionant de la Copa anglesa. Liverpool i Nottingham Forest es disputen un lloc a la final de Wembley. 25.000 persones estan disposades a veure un gran espectacle i, evidentment, esperen que el seu equip guanyi. Desgraciadament assistiran al que mai havien imaginat: la pitjor desgràcia del futbol britànic. 

El vell Hillsborough va ser construït el 1899, quan el futbol no era ni molt menys un esport de masses, encara. Als anys 80 a Anglaterra, l’esport rei era ja un fenomen que anava creixent a marxes forçades. Una onada totalment imparable. Instal·lat al centre d’una de les ciutats industrials més grans d’Anglaterra, Hillsborough no presentava ni molt menys les condicions de seguretat que hauria de tenir un camp de futbol dels anys vuitanta, i es va acabar demostrant la tarda del 15 d’Abril de 1989. 

Els aficionats reds estaven situats a Leppings Lane, la grada oest del camp, i cada vegada n’anaven arribant més, fins que l’aglomeració va ser preocupant. Es desbordaven les graderies, ja que el club red tenia, i té, una massa social fidel que havia viatjat fins a Sheffield, i fins a Hillsborough, un camp que ja en el seu moment es va considerar petit. 

El partit va començar a les 3 de la tarda, tot i que un oficial de policia va emetre una petició per retardar l’inici del partit fins que la situació fora del camp estigués controlada, ja que hi havia també allaus a fora. La petició va ser denegada. 

6 minuts després de l’inici del match, l’àrbitre el va aturar. Els aficionats del Liverpool estaven aixafant-se a les graderies. Estaven engaviats i no tenien escapatòria. Les tanques es van convertir en ganivets que aixafaven i ofegaven els aficionats. El pànic es va apoderar d’aquella gent i els diverses allaus es van poder veure arreu del món. Alguns van poder saltar al terreny de joc, altres van quedar atrapats a les graderies, altres aixafats a les poques boques d’accés. Uns 766 van quedar ferits. Altres van perdre la vida. En concret 96.

A aquesta tragèdia i a la ràbia que els dies posteriors va viure la ciutat de Liverpool, se l’hi va afegir, 4 dies després, l’espurna que va encendre els ànims als scousers, tant aficionats del Liverpool com de l’Everton. Kelvin MacKenzie editor de The Sun, va decidir posar en portada el que ells van titular com THE TRUTH (la veritat). En pàgines interiors el rotatiu acusava els aficionats del Liverpool de robar a víctimes, orinar sobre policies i cossos de morts, abusar d’una nena i colpejar a responsables sanitaris. Anys més tard van reconèixer que mentien, però era tard. The Sun està vetat al Merseyside. I encara ara es reclama justícia amb diverses iniciatives. 

Avui milers d’aficionats han emplenat Anfield com els últims 23 anys. Les 96 persones segueixen vives en el col·lectiu de la gent del Merseyside i un marbre recorda els seus noms a Anfield Road. Una flama els acompanya, sempre, encesa. Al seus peus, sempre, centenars de flors que posen la pell de gallina. Just al costat a la part alta d’un portal hi posa: YOU’LL NEVER WALK ALONE. Doncs això, això és el Liverpool. 96 persones i tota la resta.