El Negre d'Espanya o el rei de Bostwana

És un ésser inert però fa temps havia estat una persona útil. No diu massa res, no fa res, no molesta però tampoc aporta massa. És una espècie estranya i en queden molt pocs al món, de fet, estan en perill d’extinció. Té una família, però el seu estatus potser li permetia tenir amants. En algun moment de la seva vida també va tenir feina, segurament era caçador, com la majoria de la seva tribu. A més, forma part del paisatge d’un país com Botswana. Això és tot el que vaig pensar quan el vaig veure. Pensareu que m’estava referint al rei Juan Carlos però no. Parlo del Negre de Banyoles. 

El primer que vam fer tots quan el vam veure va ser mirar sota de la faldilla. Ens interessava, primer de tot, com tenia la “llança” aquell caçador i després ja ens explicarien la resta, el seu origen, la seva forma de viure, les seves relacions familiars. Al museu hi havia desenes d’estudiants que anaven a veure l’estrella de l’exposició. El 1997, el nostre amic va ser retirat del Museu ja que exposar un ésser humà era racista i precisament inhumà, segurament tenien raó. Era la imatge de tota la part negativa (si és que en va tenir de positiva) del colonialisme. Ara està enterrat en un córner d’un campde futbol de Botswana. Molt digne. 

No vaig poder evitar pensar en el boiximà de Banyoles quan vaig veure ahir Juan Carlos caçant elefants a Botswana. El rei dels espanyols, va ser caçat caçant, i tot perquè va tenir una fractura de meluc; sinó hagués estat per això no ens haguéssim adonat que el rei estava de viatge privat per Botswana, país on Espanya no hi té representació, caçant amb una empresa de la seva amant Sayn-Wittgenstein, que es dedica a organitzar caceres d’elefants. Tot èticament qüestionable. Però encara hi ha més, ja que el govern espanyol no sabia on es trobava; i era una setmana on argentina amenaçava els interessos econòmics de Repsol i a més el seu nét es disparava al peu, fent punts per pujar en la línia successòria al tro. Lamentable.

Juan Carlos fa temps que no fa res, si és que algun cop ha fet alguna cosa, tret d’organitzar un cop d’estat per reforçar la seva figura. Més enllà de matar germans, anar amb senyores que fumen i et tracten de tu, i malgastar diners públics, i fer discursos de Nadal, Juan Carlos no ha fet res durant 30 anys. Ara al seu voltant se li suma tota la seva família. Fills i néts que xuclen també d’aquesta mamella que és l’estat espanyol, alguns fent-ho, sense arribar a la qualificació mitjana i natural d’intel·ligència. Tampoc hi arriben aquells que els aplaudeixen a cada acte. Entre el boiximà i el Borbó em quedo amb el Negre, era molt més digne.

Amb aquesta cacera el rei ha quedat altre cop retratat, i ja en van unes quantes. Cada cop la seva figura està més desgastada i fins i tot alguns mitjans de Madrid demanen una seriosa reflexió al respecte. La seva és una figura inútil i anacrònica. Inerta. Totalment en perill d’extinció així que el millor serà dissecar-lo i portar-lo a un Museu. Les seves pràctiques són pròpies del segle XIX, com les de l’amic boiximà. Abans però, proposo fer passar cada banya dels elefants que ha matat pel seu anus, per acabar de netejar el cos per dins. Creieu-me, fem-ho ara o d’aquí uns anys serà massa tard...tindrà el coll tallat.