La lluita de la setmana

M’ha agradat: que el rei hagi estat caçat caçant…

No m’ha agradat: …que les caceres a Botswana s’oblidaran i d’aquí un temps aplaudiran al rei com sempre. 

M’ha agradat: Saint Andrews...

No m’ha agradat: ...el vent, la pluja i la neu de Saint Andrews. 

M’ha agradat: Els 100 anys de l’enfonsament del Titanic...

No m’ha agradat: ...que a Barcelona es fessin actes. Ho trobo mooolt forçat. 

M’ha agradat: L’article de Pilar Rahola sobre la Feria de Abril...

No m’ha agradat: ...que hi hagi gent que ho interpreti com a una lluita Catalunya contra Andalusia. Es denuncia corrupció i amiguisme. 

M’ha agradat: Que Argentina es quedi amb YPF...

No m’ha agradat: ...comprovar que Espanya és el nen tontet del pati que tothom s’atreveix a treure-li l’entrepà. 

M'ha agradat: Que el Liverpool torni a Wembley per jugar la final de la FA Cup després de guanyar l'Everton...

No m'ha agradat: ...el joc dels reds. 

M'ha agradat: Benvolgut...

No m'ha agradat: ...descobrir que feia massa temps que no escoltava aquesta cançó. 

M’ha agradat: El vídeo de simiocracia...

No m’ha agradat: ...que cap dels culpables d’aquesta crisi estigui a la presó o mort. 

M’ha agradat: Que es segueixi recordant les víctimes de Hillsborough...

No m’ha agradat: ...les morts de Morosini. 

M’ha agradat: Descobrir que encara fan Eastenders, o el que es deia a Catalunya Gent del Barri. Molt mític...

No m’ha agradat: ...necessitar subtítols perquè el cockney és incomprensible.

M’ha agradat: Que Felipe Juan Froilán de Todos los Santos es disparés al peu...

No m’ha agradat: ...que no es disparés al clatell.

El Negre d'Espanya o el rei de Bostwana

És un ésser inert però fa temps havia estat una persona útil. No diu massa res, no fa res, no molesta però tampoc aporta massa. És una espècie estranya i en queden molt pocs al món, de fet, estan en perill d’extinció. Té una família, però el seu estatus potser li permetia tenir amants. En algun moment de la seva vida també va tenir feina, segurament era caçador, com la majoria de la seva tribu. A més, forma part del paisatge d’un país com Botswana. Això és tot el que vaig pensar quan el vaig veure. Pensareu que m’estava referint al rei Juan Carlos però no. Parlo del Negre de Banyoles. 

El primer que vam fer tots quan el vam veure va ser mirar sota de la faldilla. Ens interessava, primer de tot, com tenia la “llança” aquell caçador i després ja ens explicarien la resta, el seu origen, la seva forma de viure, les seves relacions familiars. Al museu hi havia desenes d’estudiants que anaven a veure l’estrella de l’exposició. El 1997, el nostre amic va ser retirat del Museu ja que exposar un ésser humà era racista i precisament inhumà, segurament tenien raó. Era la imatge de tota la part negativa (si és que en va tenir de positiva) del colonialisme. Ara està enterrat en un córner d’un campde futbol de Botswana. Molt digne. 

No vaig poder evitar pensar en el boiximà de Banyoles quan vaig veure ahir Juan Carlos caçant elefants a Botswana. El rei dels espanyols, va ser caçat caçant, i tot perquè va tenir una fractura de meluc; sinó hagués estat per això no ens haguéssim adonat que el rei estava de viatge privat per Botswana, país on Espanya no hi té representació, caçant amb una empresa de la seva amant Sayn-Wittgenstein, que es dedica a organitzar caceres d’elefants. Tot èticament qüestionable. Però encara hi ha més, ja que el govern espanyol no sabia on es trobava; i era una setmana on argentina amenaçava els interessos econòmics de Repsol i a més el seu nét es disparava al peu, fent punts per pujar en la línia successòria al tro. Lamentable.

Juan Carlos fa temps que no fa res, si és que algun cop ha fet alguna cosa, tret d’organitzar un cop d’estat per reforçar la seva figura. Més enllà de matar germans, anar amb senyores que fumen i et tracten de tu, i malgastar diners públics, i fer discursos de Nadal, Juan Carlos no ha fet res durant 30 anys. Ara al seu voltant se li suma tota la seva família. Fills i néts que xuclen també d’aquesta mamella que és l’estat espanyol, alguns fent-ho, sense arribar a la qualificació mitjana i natural d’intel·ligència. Tampoc hi arriben aquells que els aplaudeixen a cada acte. Entre el boiximà i el Borbó em quedo amb el Negre, era molt més digne.

Amb aquesta cacera el rei ha quedat altre cop retratat, i ja en van unes quantes. Cada cop la seva figura està més desgastada i fins i tot alguns mitjans de Madrid demanen una seriosa reflexió al respecte. La seva és una figura inútil i anacrònica. Inerta. Totalment en perill d’extinció així que el millor serà dissecar-lo i portar-lo a un Museu. Les seves pràctiques són pròpies del segle XIX, com les de l’amic boiximà. Abans però, proposo fer passar cada banya dels elefants que ha matat pel seu anus, per acabar de netejar el cos per dins. Creieu-me, fem-ho ara o d’aquí uns anys serà massa tard...tindrà el coll tallat.

Resultats de l'enquesta

Dos personatges tan diferents com Puyol i Aznar serien els membres més il·lustres del Club de la Lluita. Aquest és el resultat de l'enquesta que feiem aquests últims dies. Una consulta que arrencava arran de l'ull de vellut que lluia el rei Juan Carles la setmana passada en totes les fotografies. A aquest ull, s'hi ha d'afegir totes les ferides de "guerra" del monarca que no són poques. Totes sospitoses, quasi tant com el tret que va disparar el rei al seu germà gran fa uns quants anys. Cada cop ho té més difícil per no fer creure a la gent que, les nits que no se'n va amb la seva amant o de putes, Juan Carles la passa a un garatge fosc barallant-se amb algun desconegut que mai coneixerà. Que mai saludarà. Del que mai en parlarà. 

Però els membres més il·lustres del Club de la Lluita són Puyol i Aznar. El primer sempre té lesions, ferides, pòmuls trencats o tormells torçats. Dissimula. Fa veure que se'ls fa jugant però molts estem convençuts que dins el garatge on hi ha Juan Carles I també hi ha el melenut capità del Barça. 

L'altre personatge escollit és Aznar, que segurament ja ha deixat aquesta bonica pràctica d'inflar-se la cara a cops de puny, però li van quedar seqüeles. No pot moure el llavi superior. D'aquí el bigoti. D'aquí aquesta pronunciació al parlar que fa tanta rabieta. D'aquí aquesta mala llet que gasta, una mala llet que fa anys que no sublima ni dins un garatge ni amb Ana Botella. Aznar té molt mal acumulat dins seu.

Rouco Varela ha estat un altre dels votats. Acostumat a repartir hòsties a les esglésies, les nits que el cardenal no les passa amb ningú al llit, també reparteix hòsties en un garatge. El llum l'il·lumina com ho faria Déu. Però aquí sota se sent millor que en una basílica o en una guarderia. Aquí s'acosta més al cel. 

Cap vot pel cantant de Manel, que sembla dins d'una emprenyamenta permanent. D'un rebot amb el món. Un artista que rebutja el contacte amb tothom però que sublima el seu odi parlant de soldadets, del mar o de plans quinquennals. Potser ara no és un membre il·lustre però ho serà. Si s'ho pensa, que no ho dubti, si en les seves cançons no parla del Club, serà benvingut...i Benvolgut.

Un membre il·lustre