Ciutadana lliure d'una altra ciutat

Si hi ha una persona il·lustre a la ciutat d’Edinburgh aquesta és J.K. Rowling. L’autora de Harry Potter viu a la capital d'Escòcia des de 1994 quan es va separar del seu marit, i ella, juntament amb la seva filla, varen traslladar-s'hi per estar prop de la seva germana. Sense feina, Rowling anava a la cafeteria ElephantHouse a escriure el que més tard seria Harry Potter i la famosa escola de mags, Hogwarts, inspirada en l’escola George Heriot, que es pot veure des de la cafeteria de George IV. 

Tot i seguir vivint a Edinburgh, Rowling no és escocesa, sinó anglesa. Va néixer a Yale i va créixer a Winterbourne i a Tutshill (Gales). Ja amb més edat va viure a París i només durant una curta etapa de la seva vida va viure a Londres. Poc importa. Suficient. 

Aquesta setmana J.K.Rowling ha rebut el premi de la Llibertat de la Ciutat de Londres. El màxim premi que s’atorga als ciutadans de la capital britànica des de fa 775, i s’uneix així a la mateixa Reina Isabel, Churchill, Roosvelt o Lady Diana. Entre altres, ara l’autora de Harry Potter té el dret de passejar una ovella pel Pont de Londres, portar espasa vegada per la ciutat o que la tornin a casa si està borratxa pel carrer. 

Ni és londinenca, ni traurà una espasa pel carrer o passejarà una ovella al pont de Londres, però les autoritats ja tenen la fotografia de Rowling amb el seu títol. És una més de les campanyes de màrqueting que fa la capital de Londres de cara als Jocs Olímpics. Posar a la ciutat una cara coneguda, la de la segona dona més rica de les illes britàniques i una de les dones més famoses del món. I a ella ja li va bé, perquè està a punt de treure la seva primera novel·la per adults, The Casual Vacancy, que vol retratar amb humor negre les desventures que poden provocar unes eleccions en un fictici poble anglès. Sona a campanya de màrqueting? Doncs sí. 

Poc importa si Rowling no va a Londres des de fa temps, o si la seva filla va ara a l’escola que li va inspirar Hogwarts a Edinburgh. Importa el nom, la cara, el títol. I sobretot la fotografia. Com per art de màgia i sense voler-ho Rowling és ciutadana il·lustre d’una ciutat que ni la ha vista néixer, ni créixer i que possiblement la va veure desaparèixer tan ràpid com ho fa el seu mag posant-se la capa. Rumb a Edinburgh.