Follow me: quan els carrers son platós de gravació

A qui no li agradaria estar on Harry Potter va conèixer a Ron Weasley, on James Bond corria per agafar els dolents o a les escales que baixava cantant i ballant en un dels seus brots psicòtics, un Joker interpretat magistralment per Joaquim Phoenix. El cinema i les sèries ens aporten escenes mítiques a la nostra ment i aquestes escenes es varen rodar, físicament a algun lloc. Aquí és on entra el perfil de Thomas Duke, @steppingthroughtfilm que es dedica a anar a tots aquests racons, carrers, edificis on es varen rodar escenes cinematogràfiques. 

El seu nivell cinematogràfic, o de frikisme, és força elevat ja que visita llocs mítics d’algunes pel·lícules però també llocs que passarien desapercebuts per molts però que també varen acollir escenes de pel·lícules. Amb tot, Duke les visita sempre amb una fotografia de l’escena de la pel·lícula i la posa al davant d’allà on es va rodar, fent així que tot encaixi. A la fotografia, sempre l’acompanya un text amb una bona explicació de la pel·lícula en concret i força informació que ens indica que Duke domina el món del cinema i les sèries. 

Els seus escenaris solen ser a Londres, tot i que també ha estat a alguns racons de Nova York o Paris. La capital anglesa és un plató gegant i per tant, aquest compte d’Instagram ofereix molts racons on es varen gravar algunes pel·lícules britàniques famoses com Harry Potter, James Bond o Mr. Bean. O sèries amb el segell londinenc com Sherlock Holmes o The Crown. I és que Londres, és potser amb Nova York, la ciutat més cinematogràfica del món. Si us agraden les sèries o el cinema seguiu aquest perfil d’Instagram. 

Si vosaltres no podeu estar on es va rodar Harry Potter, Spiderman o James Bond, Thomas Duke ja buscarà on estan aquests racons i us farà una foto per vosaltres i com si hi haguéssiu estat. 

Nom: @steppingthroughfilm 

Xarxa: Instagram 

Seguidors: 179 mil 

Activitat: Sempre fotografies. Té una web on parla de cinema i sèries en general.

Rowling diu Better Together

J.K.Rowling entra en campanya. La famosa autora de Harry Potter ha anunciat una donació d'1 milió de lliures per ajudar en la campanya del Better Together. Per tant, l'escriptora es posiciona a favor dels unionistes escocesos.

Aquest anunci l'ha fet avui en el seublog personal, on afirma que una independència portaria seriosos riscos, tot i que també reconeix que comportaria noves oportunitats. 

Originaria del sur d'Anglaterra, Rowling fa vint-i-un anys que viu a Edinburgh. No massa amant del govern britànic, de caire conservador, l'autora de Harry Potter justifica la seva posició amb els unionistes perquè “La realitat escocesa està subjecta a les mateixes pressions del segle XXI que la resta del món”. Per Rowling, una Escòcia independent hauria de competir en els mateixos mercats globals i s'hauria de defensar de les mateixes amenaces, així que tot això és millor afrontar-ho de forma unida amb la resta del Regne Unit. 

Una altra raó que ha exposat ha estat la campanya a favor del SI, que ha qualificat de massa optimista “com més l'escolto més em preocupa la seva minimització i la seva negació dels riscos” afirma Rowling en el seu blog. A més ha expressat la seva preocupació pel futur de la ciència a Escòcia. L'autora afirma haver rebut una carta de 14 científics assegurant que la marxa del Regne Unit provocaria seriosos problemes als recursos per l'investigació. 

D'aquesta manera, una figura mediàtica i de molt de pes a Escòcia es posiciona a favor de l'Unionisme i convertint-se així en un “fitxatge mediàtic” del Better Together i per tant, en un fort revés pel Yes Scotland, la campanya pel Sí a l'independència. A falta de menys de 100 dies pel referèndum, totes les figures es van posicionant. Un dels que ha afirmat que manifestarà la seva opinió en públic és Andy Murray, tenista escocès vigent campió del torneig de Wimbledon.  

Tot guanyat, tot per escriure

Waterstones i Blackwell, les dues botigues de llibres més emblemàtiques d'Edinburgh, en van plenes. L'ídol local de la ciutat, J.K.Rowling, ha tret a la venda el seu primer llibre després de la saga de Harry Potter, i evidentment, l'espectació ha estat brutal.

Quantitats impressionants d'exemplars se situen a les entrades d'aquestes dues llibreries, i de moltes més a la ciutat. Totes anuncien que el tenen. Fins i tot, Waterstones anunciava que es podia fer una reserva per assegurar al client no quedar-se sense el primer dia. Però no. Encara queden llibres. I és que Casual Vacancy, que sortirà a la venda en castellà l'any que ve, no sembla haver estat el que s'esperava.

L'obra parla de la classe mitjana. De vosaltres i de mi. I sobretot, d'ella. Casual Vacancy tracta els problemes familiars. Ella, que és divorciada, es va haver de fer càrrec de la seva filla, i s'ha tornat a casar. Ella, que fa nou anys que no es parla amb el seu pare. Problemes, problemes i problemes. Sap de què parla....algun dia en va tenir: quan passava penes per pagar el pis i havia d'anar a l'Elephant House a escriure. D'aquella etapa d'ella que mai sabrem què hi ha de fictici i que hi ha de realitat. Tot barrejat amb històries i personatges diferents. La gent escriu sobre allò que no coneix, allò que li és llunyà. I això és el que ha fet Rowling, actualment una de les dones més riques del món.

El passat 27 de Setembre, l'expectació per la sortida del llibre era altíssima, tothom volia saber com era la nova obra de la mare del mag més famós del món. Però precisament per aquesta eufòria, la decepció ha estat màxima (tot i ser número 1 en vendes). Pocs diaris han mostrat la seva satisfacció per haver llegit Casual Vacancy. Al contrari. Plouen crítiques de tots els cantons. I en un país, Gran Bretanya; i en una cultura, l'anglosaxona, on encara es compren molts diaris i els crítics culturals són gairebé estrelles del rock, això pot ser molt perillós.

Al New York Times la defineixen com “no només decepcionant, sinó també sosa”. Al The Guardian, “previsible” i el New Yorker tampoc ha mostrat molta satisfacció al respecte. Només el Time la qualificat de “brillant, divertida i ambiciosa”.

Mentrestant, potser aliena a les crítiques, Rowling no deixa de treballar al seu despatx al centre d'Edinburgh. Els llibres segueixen a les estanteries, però ella prepara la sortida de dos llibres per nens i un altre per adults. “Estic segura que mai tornaré a tenir un èxit com amb Harry Potter durant la meva vida; per molts llibres que escrigui i per molt bons i dolents que siguin”. No li falta raó. Aquesta és la visió d'una dona que ha passat del res al tot. Que al contrari del “Tot guanyat, tot per guanyar” ella ho té tot fet, tot guanyat. I a partir d'ara pot escriure el que li vingui de gust sense cap pressió. La seva vida és un regal. Ho té tot guanyat, tot per escriure. 

Ciutadana lliure d'una altra ciutat

Si hi ha una persona il·lustre a la ciutat d’Edinburgh aquesta és J.K. Rowling. L’autora de Harry Potter viu a la capital d'Escòcia des de 1994 quan es va separar del seu marit, i ella, juntament amb la seva filla, varen traslladar-s'hi per estar prop de la seva germana. Sense feina, Rowling anava a la cafeteria ElephantHouse a escriure el que més tard seria Harry Potter i la famosa escola de mags, Hogwarts, inspirada en l’escola George Heriot, que es pot veure des de la cafeteria de George IV. 

Tot i seguir vivint a Edinburgh, Rowling no és escocesa, sinó anglesa. Va néixer a Yale i va créixer a Winterbourne i a Tutshill (Gales). Ja amb més edat va viure a París i només durant una curta etapa de la seva vida va viure a Londres. Poc importa. Suficient. 

Aquesta setmana J.K.Rowling ha rebut el premi de la Llibertat de la Ciutat de Londres. El màxim premi que s’atorga als ciutadans de la capital britànica des de fa 775, i s’uneix així a la mateixa Reina Isabel, Churchill, Roosvelt o Lady Diana. Entre altres, ara l’autora de Harry Potter té el dret de passejar una ovella pel Pont de Londres, portar espasa vegada per la ciutat o que la tornin a casa si està borratxa pel carrer. 

Ni és londinenca, ni traurà una espasa pel carrer o passejarà una ovella al pont de Londres, però les autoritats ja tenen la fotografia de Rowling amb el seu títol. És una més de les campanyes de màrqueting que fa la capital de Londres de cara als Jocs Olímpics. Posar a la ciutat una cara coneguda, la de la segona dona més rica de les illes britàniques i una de les dones més famoses del món. I a ella ja li va bé, perquè està a punt de treure la seva primera novel·la per adults, The Casual Vacancy, que vol retratar amb humor negre les desventures que poden provocar unes eleccions en un fictici poble anglès. Sona a campanya de màrqueting? Doncs sí. 

Poc importa si Rowling no va a Londres des de fa temps, o si la seva filla va ara a l’escola que li va inspirar Hogwarts a Edinburgh. Importa el nom, la cara, el títol. I sobretot la fotografia. Com per art de màgia i sense voler-ho Rowling és ciutadana il·lustre d’una ciutat que ni la ha vista néixer, ni créixer i que possiblement la va veure desaparèixer tan ràpid com ho fa el seu mag posant-se la capa. Rumb a Edinburgh.