El nostre Sant Graal

Més de 500 anys la contemplen i milers de turistes l’admiren. Situada a un poblet proper a Edinburgh, la Rosslyn Chapel és un dels monuments més visitats d’Escòcia, i un entén el perquè un cop la ha vista i la ha gaudit. 

Ens acostem des del centre d'Edimburg, gastant només uns 20 minuts que ens regalen uns camps amb mil tonalitats de verds. Això és Escòcia, fora de les ciutats. Rosslyn, també conegut pels seus laboratoris d’investigació, és un poble petit, amb poca vida, sinó fos per la seva famosa capella. 

Creada el 1446 per Sir William St. Clair, no va ser fins el 1484 que es va donar per acabada, tot i això havia de ser més grans però els problemes econòmics van fer que el que es projectava com una esglèsia es quedés simplement en una capella. L’edifici ha patit durant la història diferents moments turbulents, com la reforma protestant, que va destruir els altars el 1592. Des de llavors va deixar de ser usada pel culte i va quedar en desús. No és fins el 1800 que la família St.Clair restaura l’edifici i al 1862 torna a utilitzar-se com església. Actualment hi tornen a haver obres en l’exterior de la capella, tot per fer de la Rosslyn una atracció turística de primer nivell a Escòcia, ja que és un dels monuments més visitats del país. 

La culpa de tot la té Dan Brown i el seu famós Codi da Vinci. El llibre situa a la Rosslyn Chapel el Sant Graal. El tresor més ben guardat de l’Història. Allò pel que molts han matat o mort. El famós calze amb el que Jesucrist va beure en el Sant Sopar. Brown fuig de la versió oficial del que representa aquesta copa. Al llibre, l'autor parla d'un Graal que també dona la vida eterna però el personifica en el cos d’una dona: Maria Magdalena. Per Brown, Jesucrist va tenir descendència i aquesta és la verdadera vida eterna. La família. Els fills, un manera de no morir mai. I com es tenen els fills? A través de les dones. El seu Graal no és una copa sinó una dona. Un cant a la feminitat. 

És impossible d’entendre la Capella sense entendre el què t'hi pots trobar, així que invertim uns quants minuts a escoltar les explicacions. Hi ha tota mena de panells interactius que ensenyen què hi ha darrera de cada detall, darrera de cada estàtua, darrera de cada columna. La Rosslyn Chapel té milions d’històries al seu interior que cal saber, cal descobrir i cal admirar. 

Tot i que molt petita, ens impressiona només a l’entrar-hi. Una barreja de mil milions de coses en envaeix, tot en un espai molt reduït. Dominen els blancs. Les voltes i les columnes. Les flors. I els vitralls. A cada mirada hi ha alguna cosa per veure i admirar. Els homes verds, la columna de l’aprenent, el cavaller que porta a la princesa, o l’Àngel amb la creu del Graal de Sant Clair són algunes de les meravelles que cal buscar, entendre i després reflexionar-hi. 

Juguem a ser Indiana Jones, dedicant-nos a anar amunt i avall, mirant això i allò. Ens hi estem una bona estona, tot i que sospitem que no la suficient. Podriem estar anys mirant i remirant i trobariem algun petit tresor en qualsevol forma. Símbols, flors, cares, pecats, cavallers, princeses, mirades, llegendes. Potser hem tingut el Sant Graal als nostres peus, sigui el que sigui. O potser no. Però el que està clar és que la Rosslyn Chapel té infinitat de secrets al seu interior. Entre molts altres, el de fer passar a la gent una estona impressionant, fascinant i inquientant. Segurament aquests moments són els que valen. Són el nostre particular Sant Graal.