Més de 500 anys la contemplen i milers de
turistes l’admiren. Situada a un poblet proper a Edinburgh, la Rosslyn Chapel és
un dels monuments més visitats d’Escòcia, i un entén el perquè un cop la ha vista
i la ha gaudit.
Ens acostem des del centre d'Edimburg, gastant
només uns 20 minuts que ens regalen uns camps amb mil tonalitats de verds. Això
és Escòcia, fora de les ciutats. Rosslyn, també conegut pels seus laboratoris d’investigació,
és un poble petit, amb poca vida, sinó fos per la seva famosa capella.
Creada el 1446 per Sir William St. Clair, no va
ser fins el 1484 que es va donar per
acabada, tot i això havia de ser més grans però els problemes econòmics van fer
que el que es projectava com una esglèsia es quedés simplement en una capella. L’edifici
ha patit durant la història diferents moments turbulents, com la reforma
protestant, que va destruir els altars el 1592. Des de llavors va deixar de ser
usada pel culte i va quedar en desús. No és fins el 1800 que la família
St.Clair restaura l’edifici i al 1862 torna a utilitzar-se com església.
Actualment hi tornen a haver obres en l’exterior de la capella, tot per fer de
la Rosslyn una atracció turística de primer nivell a Escòcia, ja que és un dels
monuments més visitats del país.
La culpa de tot la té Dan Brown i el seu famós
Codi da Vinci. El llibre situa a la Rosslyn Chapel el Sant Graal. El tresor més
ben guardat de l’Història. Allò pel que molts han matat o mort. El famós calze
amb el que Jesucrist va beure en el Sant Sopar. Brown fuig de la versió oficial del que representa aquesta copa. Al llibre, l'autor parla d'un Graal que també dona la vida eterna però el personifica en el cos d’una dona:
Maria Magdalena. Per Brown, Jesucrist va tenir descendència i aquesta és la
verdadera vida eterna. La família. Els fills, un manera de no morir mai. I com es tenen els fills? A través de les dones. El seu Graal no és una copa sinó una dona. Un cant a la feminitat.
És impossible d’entendre la Capella sense entendre
el què t'hi pots trobar, així que invertim uns quants minuts a escoltar les explicacions. Hi ha tota mena de panells interactius que ensenyen què hi ha
darrera de cada detall, darrera de cada estàtua, darrera de cada columna. La
Rosslyn Chapel té milions d’històries al seu interior que cal saber, cal
descobrir i cal admirar.
Tot i que molt petita, ens impressiona només a
l’entrar-hi. Una barreja de mil milions de coses en envaeix, tot en un espai
molt reduït. Dominen els blancs. Les voltes i les columnes. Les flors. I els
vitralls. A cada mirada hi ha alguna cosa per veure i admirar. Els homes verds,
la columna de l’aprenent, el cavaller que porta a la princesa, o l’Àngel amb la
creu del Graal de Sant Clair són algunes de les meravelles que cal buscar, entendre i després reflexionar-hi.
Juguem a ser Indiana Jones, dedicant-nos a anar
amunt i avall, mirant això i allò. Ens hi estem una bona estona, tot i que sospitem que no la suficient. Podriem estar anys mirant i remirant i trobariem algun petit tresor en qualsevol forma. Símbols, flors, cares, pecats, cavallers, princeses, mirades, llegendes. Potser hem tingut el Sant Graal als nostres
peus, sigui el que sigui. O potser no. Però el que està clar és que la Rosslyn
Chapel té infinitat de secrets al seu interior. Entre molts altres, el de fer
passar a la gent una estona impressionant, fascinant i inquientant. Segurament
aquests moments són els que valen. Són el nostre particular Sant Graal.
