Beneït opi

Suor a les mans, nervis, batecs més ràpids, crits, llàgrimes, alegries. Podrien ser els efectes d’una droga, però no. O sí. Parlo de futbol. Beneït opi. Avui torna, i ho fa per la porta gran, amb un torneig de seleccions que reunirà els millors equips del continent, que té més candidats que mai, i és la més necessitada de l’història. Almenys per Espanya.

I dic que és la més necessitada perquè així com sempre s’ha dit que el futbol és l’opi del poble i fa que aquest no pensi en els problemes reals, ara, el poble té més ganes que mai d’oblidar. De no pensar en el dia a dia. Beneït opi. El narcòtic del futbol farà que la gent oblidi les males notícies que ens envolten. En la situació econòmica que viu l’estat espanyol i amb ell, milers i milers de famílies. Adéu a la prima de risc, els bons, el Banc Central Europeu o Bankia. Beneït opi.

El poble vol droga i la vol més que mai. Necessita volar, somiar, patir, riure o plorar. Ni que sigui durant 90 minuts davant un televisor mirant un partit de futbol que es juga a milers de quilòmetres de distància. Beneït opi. I després, si la seva selecció aconsegueix passar de ronda, 90 minuts més. Beneït opi. Quan més lluny arribi Espanya, millor pel seu poble. Millor per la seva gent. Beneït opi. A nivell individual i a nivell col·lectiu els ciutadans espanyols necessiten un viatge, una alegria, un xut d’adrenalina. Una Eurocopa. Beneït opi.

Tot per introduir-se en la realitat paral·lela en que es converteix el futbol durant un temps. Durant 90 minuts. Potser durant un dia. Per alguns, durant un mes. Beneït opi. A més, aquest any els ciutadans no tenen cap urgència històrica, el seu equip ve de guanyar un Mundial, i arriba a Ucraïna i Polònia defensant el títol de campió d’Europa. Beneït opi. El ciutadà espanyol pot esperar 100 anys més per un altre títol. Però no pot esperar més perquè comenci a rodar la pilota. Jo sóc un d’ells. Beneït opi. No em sento espanyol i per tant, visc Eurocopes i Mundials de forma imparcial. Sense sentiments. Que guanyi el millor. Només futbol. El problema és que estic enganxat al futbol. És totalment compatible estimar l’esport rei amb estar al cas de la situació econòmica de l’estat espanyol. Però realment, començo a estar-ne fart de Bankia, els bons europeus, el Banc Central, Mariano Rajoy i tots els seus amics. Si us plau, necessito la meva droga. Futbol durant un mes. Beneït opi.