El nou estudi del CEO
em sorprèn i no em sorprèn. L’enquesta diu que el 45,3 desitja quedar-se aEspanya mentre que l’independentisme arriba a la xifra del 44,5 per cent.
Xifres semblants a abans de la primera gran manifestació de l’11 de Setembre,
la del 2012. I la veritat, no em sorprenen aquests números.
Primer. Perquè estem
tardant massa. Ens ho han posat difícil, està clar, i més que ens ho posaran.
Les dificultats normalment unieixen, menys a Catalunya. Som catalans. Els
partits polítics no s’han arribat a posar d’acord en com arribar a la
independència, en com hem d’aconseguir votar, en com ens hem de presentar en
unes hipotètiques eleccions plebiscitàries. L’independentisme català no s’ha
posat d’acord en res, per tant, si hom dubta entre independència o no, pot
arribar a pensar: “Si no s’han posat d’acord ara, imagina’t en el procés de
transició en una hipotètica independència!”. I és clar, millor que ens quedem
com estem amb una mica més d’autogovern i qui dia passa, any empeny.
Segon. Perquè a
l’hora de la veritat, hi ha por. A certa gent sempre li espanten els canvis, i
crear un estat nou en comporta molts, de canvis. Sí, són la mateixa gent que
s’ha quedat amb la mateixa parella tot i que ni parlen, o amb la seva feina de merda durant anys, no
s’han mogut de casa en la vida i quan han marxat ho han fet cada any a aquell
càmping que tu i jo sabem. Tot i no ser feliços, per què canviar? Ens agradi o
no, aquesta gent existeix, i a part d’amargar-se a si mateix, també pot arribar a
amargar a nivell col·lectiu aturant un dels processos més il·lusionadors que ha viscut Europa en els últims temps. Convèncer-los és molt difícil, perquè encara
que els hi expliquis que les pensions les cobraran igual, que Catalunya pot
sobreviure sense Espanya i que no ens poden treure el passaport europeu, ells
després de dir-te “sí,sí!”, votaran No.
Tercer. Perquè el futur d’un
país és quelcom que comporta una gran participació de gent. I votarien tots. Ho
vàrem veure a Escòcia. També passaria a Catalunya. A l’Espanya actual està
apareixent una força que sembla que arrasarà amb molts partits polítics
convencionals, Podemos. La formació de Pablo Iglesias, a part d’il·lusionar a
molta gent, arrossega el votant desencantat que fa anys que no vota. Sí, aquell
que ara protesta però s’ha passat els últims vint anys sense agafar un diari,
veure les notícies i fumant porros al sofà. Ara, quan les coses han anat
maldades juga a fer política i es queixa de tot. Portaveus de l’ignorància, seguidors
del populisme barat. Votarà a Podemos. Òbviament, no tots els perfils del
votant de Podemos són així, però aquest perfil apareixerà del no-res. I aquest,
és anti independència. I perquè no pot votar a Felipe Gónzalez, que si no...
Quart. Perquè Espanya, de
totes-totes, ha intentat rebaixar el souflé català. Ho ha intentat de forma
lamentable i amb més o menys sort. Però ho ha provat i ho seguirà provant.
Negant-se a donar-nos el vot. Dient que no som una nació. Mirant de mirar una
altra banda quan l’independentisme s’ha mobilitzant. Rebaixant xifres.
Maquillant números en les balances fiscals. Movent les clavegueres de l’estat a
nivell policial. Apuntant amb el dit a Jordi Pujol. I més que segurament em
deixo. No cal ser Sherlock Holmes per deduir que la tàctica del govern del PP
és la tàctica del desgast, que duri el procés que els catalans ja se’n
cansaran, i a més, quan hagi passat la crisi ja ni se’n recordaran que volien
independitzar-se. En aquest context de desmoralització del moviment hi encaixo
aquesta enquesta que per primera vegada en anys posa l’unionisme per davant de
l’independentisme. No sé si creure’m qualsevol enquesta que apareix, però
tractant-se d’una que arriba de l’Estat Espanyol, me la crec menys.
Cinquè. El discurs de
la justícia social per a molts és molt important. També per l’independentisme.
Davant aquesta crisi hi ha qui pensa que no és el moment de banderes i és el
moment de posar-se a ajudar la gent. Totalment d’acord. Per això som
independentistes. Independència per canviar-ho tot. Ens agradi o no, hi ha gent
que veu el procés com una cortina de fum per tapar les misèries que està
provocant la nostra classe política. Cal convèncer a aquesta gent que el procés
català servirà, no només com a reivindicació nacional sinó també per girar la
societat cap per avall. Mentre no es convenci a aquesta gent, l’independentisme
no serà majoria.
Per tot això no em
sorprèn aquest estudi del CEO. Després del 9-N el procés no ha fet més que
començar. Ningú va dir que fos fàcil aconseguir la independència, tot i que amb
un govern del PP a Madrid podria semblar-ho. Caldrà treballar i treballar, i com
no, parlar i parlar. N’hi ha que tenen por, d’altres falta d’informació, i n’hi
ha que simplement se’ls ha de saber fer encaixar. Tots ells hi son, i sense
ells no hi ha independència. Caldrà fer feineta de formiga per quan arribi el
dia de la veritat i treballar contra el populisme, l’ignorància i les
clavegueres de l’Estat Espanyol. Mentrestant, ens arribaran enquestes que no
han de fer-nos si no meditar, pensar i treballar per convèncer, i després, vèncer.
