Na Carme, aquí, sobrava

Carme Chacón se'n va a fer classes a l'Universitat, i amb ella se'n va una manera de fer a can PSC. La dels 23 diputats votant a Madrid que "Sí". Marxa l'últim reducte de Zapaterismo que ens va prometre l'estatut nou i ens el va retallar de tot arreu. Perquè sí, Chacón és Zapatero, i aquest ja fa temps que va marxar i sembla que no té ganes de tornar. I na Carme hauria de fer el mateix que el seu admirat i quedar-se a Miami fent classes en el que ella anomena unaUniversitat. No ens fas falta, Carme/Carmen. Has caducat. Ni ha uns quants que no et volem.

Per començar qualsevol demòcrata, ja que ella va votar contra el dret a decidir del poble de Catalunya, el dret més elemental que pot tenir un ciutadà. Chacón sempre ha votat el pitjor pels catalans. Sempre a les ordres de la “Calle Ferraz” sense adonar-se que Madrid està molt lluny, i que actuant així, no deixava de ser una espanyola a Barcelona i una catalana a la capital. I de fet, de catalana ja en tenia poc, vivia i treballava fora del país, i té por que el seu fill hagi de triar entre ser català o espanyol. En fi. Ja veieu el nivell.

O sigui que també estaran contents els politòlegs, que imagino que estan desitjant gent amb un perfil polític més elevat que na Carme/Carmen perquè la seva política ha estat la del sí a Madrid sense llegir gaire el que passava a casa. I així li va anar. Va perdre unes eleccions. Una derrota estrepitosa criticant les retallades de Mas quan ella, com a Ministra, havia aprovat partides milionàries per armes inútils, destinades a exèrcits inútils, per unes guerres inútils. La cadena d'inutilitats començava per ella i no tenia fi. Però ella d'això no se'n recorda. La política té poca memòria, i més si has estat al poder.

N'estarà content, també, el senyor Navarro. Potser a mitges. Per un cantó es treu una personalitat potent dins el PSC i bastant crític amb la direcció. Per l'altre, na Carme sempre l'hagués recolzat per resistir l'envestida d'aquell sector catalanista que ve de Girona i que reclama un xic de democràcia. Navarro, com el PSC, com Rubalcaba, com Chacón, no té rumb, i té els dies comptats.

I na Carme/Carmen això ho sap. I se'n va, per esperar. Esperar a que es cremi Navarro, a que es cremi Rubalcaba, a que es cremi el PSC, i si pot ser el PSOE; a que es cremi Espanya (aquella que tan estima). Que es cremi tothom i després ja vindrà ella a salvar la pàtria. No m'agraden els salvapàtries. Però la política és molt cruel i més a Espanya. Serà difícil que tornis i algú et faci cas Carme/Carmen, perquè sàpigues que d'aquí un any, ningú t'estarà esperant, perquè ningú a trobarà a faltar. Al contrari, aquí ja sobraves.