Escòcia un any entre el Sí i el No

Queden exactament 365 dies. D'aquí just un any el poble escocès està cridat a les urnes en un referèndum que decidirà si volen ser un estat independent o si, per el contrari, es queden al Regne Unit. El resultat no està gents clar i això fa preveure un any polític mogut al país.

Fins al moment, tot fa preveure que si el 18 de Setembre del 2014 Escòcia vota “Yes”, la sorpresa serà majúscula, ja que totes les enquestes fins al moment han assenyalat un clar avantatge a l'opció unionista. Sense anar més lluny, avui, el diari escocès The Scotman en publicava una on el 58% seria partidari de mantenir-se dins del Regne Unit. En d'altres però, l'opció unionista arribaria al 50% situant-se així en el seu punt més baix. La clau radicarà en un ampli ventall de població que encara no té decidit el seu vot.

Fins ara, un bàndol i altre han anat ensenyant les seves cartes però no serà fins el novembre que ve quan començarà la campanya i on el govern d'Edinburgh té previst publicar el White Paper, el model que l'SNP té pensat per Escòcia. La batalla serà econòmic, lluny del debat català més sentimentalista. El bàndol de Salmond defensarà una estat amb poder de decisió a nivell internacional, no tantes desigualtats econòmiques i amb un fort moviment ecologista. El Yes vol ser Noruega. També, com no, perquè seria el país europeu que produiria més petroli.

La campanya del No també es basarà en l'economia, sobretot defensant que és Anglaterra qui sosté la resta de nacions i que si fins el moment el Regne Unit ha estat un estat fort, no té perquè canviar-se. “El que funciona, no ho toquis” aquesta seria la filosofia sota el lema “Better Together”, millor junts.

Tant un com l'altre però saben que no tenen la victòria assegurada. El percentatge d'indecisos estaria al voltant d'un 15%-20% per tant, cal persuadir-los. I de moment, el joc del “Better Together” no està convencent. L'amenaça de la por, a diferència d'altres països, no acaba d'agradar als escocesos, que veuen que els unionistes treuen en els seus mitjans que una futura independència deixaria Escòcia fora de la Unió Europea. També han deixat entreveure que fora del Regne Unit no podrien utilitzar la lliure esterlina. I fins i tot, que els ossos panda d'Edimburgh haurien de marxar. Aquesta pobre campanya i aquests arguments han decepcionat el poble escocès que espera més dels seus polítics, provocant fins i tot algunes veus crítiques dins el “Better Togheter”.

Uns 365 dies on es discutirà sobre el futur d'Escòcia, l'entrada o no a l'Unió Europea, seguir amb la lliura esterlina o no; el pes del país a nivell internacional i el model que es vol per Escòcia. Un debat, sobretot econòmic, que només l'aniversari dels 700 anys de la batalla de Bannockburn, on Escòcia va derrotar Anglaterra, pot afegir una mica d'èpica a un procés molt més fred i serè del que es viu a Catalunya. Aquesta fita però podria ser un petit avantatge cap al “Yes”. Un aniversari històric, una xifra històrica i un moment històric. Només queda un any per decidir què contestar a la pregunta de “Hauria de ser Escòcia un país independent?”.