La lluita de la setmana

M’ha agradat: Que es faci el World Mobile Congress a Barcelona…
No m’ha agradat: …que se’n parli tant.

M’ha agradat: El golàs de Messi al Calderón i com no, Valdés…
No m’ha agradat: …queda clar que el Madrid ha de guanyar aquesta lliga per decret. 

M'ha agradat: Que encara quedi gent disposada a arriscar la vida per explicar el que passa pel món...
No m'ha agradat: ...que gent així com Marie Colvin i Remi Olchlik ja no podran explicar més veritats. 

M'ha agradat: El Carnaval de Palamós...
No m'ha agradat: ...que les visites de la d'Edimburgh siguin curtes i/o incompatibles. 

M’ha agradat: Que s’absolgui a Garzón per investigar els crims del franquisme…
No m’ha agradat: …que ja no importi perquè està sancionat per 11 anys.

M’ha agradat: Que el Barça decideixi no deixar entrar a Intereconomia a les seves instal•lacions…
No m’ha agradat: …que això és tirar-me pedres sobre la meva teulada.

M’ha agradat: Que Marc Gasol jugués l’All Stars… 
No m’ha agradat: …el concurs d’esmaixades.

M’ha agradat: Que el Liverpool guanyés la Carling Cup... 
No m’ha agradat: ...que sempre haguem de patir tant.

M’ha agradat: Veure com els russos planten cara a Putin...
No m’ha agradat: ...que Putin ja ha posat en marxa la maquinària.

M’ha agradat: Aquest article sobre els secrets de les cartes dels menús...
No m’ha agradat: ...reconèixer que sóc una víctima del màrqueting.

M’ha agradat: L’entrevista a l’Albert Bosch...
No m’ha agradat: ...que el món no estigui ple de gent com ell.

M’ha agradat: Que es vagin fent passos als Balcans...
No m’ha agradat: ...que els passos siguin molt petits.

Practicar, practicar i practicar

Es tractava d'apendre a fer anar una càmera i, més o menys, ja ha estat això. Aquest cap de setmana he fet el que Naturpixel anomena un photowalk, o sigui, caminar per un lloc mentre aprents a fer fotografies. Aquesta empresa de fotografia, dirigida per en Joan Vendrell i en Guillem Calatrava, fa cursos d'aquest tipus per diferents barris de Barcelona i fins i tot en fa fora de la ciutat comtal. Els vaig conèixer una vegada al programa, a la secció d'emprenedors, quan ens van explicar com i perquè van muntar Naturpixel. Des de llavors vaig pensar que estaria bé apuntar-s'hi, i gairebé un any després, ho vaig fer.

El photowalk consisteix en una petita part teòrica sense la qual és impossible començar. Nocions bàsiques de velocitat i diafragma se n'han de tenir, però l'explicació va ser dins un bar, amb un cafè al davant. Així que fins i tot la part, en teoria, més aborrida, va ser amena. 

Després tocava anar pel barri del Born portant a la pràctica la teoria. Sempre amb ells al costat. Sempre aconsellant. Són carrers estrets així que hi ha moltes ombres. Al capdamunt dels edificis però, el sol. Així que els contrastos existeixen i durant les quatre hores en Joan i en Guillem t'ensenyen les solucions als problemes. Fins i tot ens ensenyen alguna frivolitat fotogràfica. Però l'objectiu el tenen ben clar: que al final de les 4 hores que dura el curs, abandonem per sempre el mode Automàtic de la réflex. Crec que ho han aconseguit. 

Passem pel carrer Canvis Nous, Via Laietana, La Catedral, Plaça Sant Jaume, Sant Felip Neri i tornem per Argenteries. De fet, sortim de les fronteres del Born però l'atmosfera és la mateixa. Durant el recorregut immortalitzem parets, llums, estàtues, botigues, gàrgoles o fonts. Provant i provant. Descobrint i descobrint. Preguntant i preguntant.

El recorregut acaba a Santa Maria del Mar. Un altre repte fotogràfic interessant, amb foscor, espais oberts, vitralls i espelmes. Se'ns dubte un bon escenari per acabar una més que recomenable classe de fotografia que fuig de la clàssica teòria de velocitat i diafragma, d'aquelles que quan has sortit de l'explicació no recordes res. I si mires els apunts encara menys. Aquest photowalk serveix i molt per començar a dominar una càmera tot i que, com tot, a partir d'ara serà practicar, practicar i practicar.

Alguna cosa es mou

Són tres quarts de vuit aproximadament i em passa un noi amb un plat de llenties per davant. No sé si és una metàfora del que està passant a l'Estat Espanyol, però no és l'únic que ha fet cua per poder menjar. Hi ha al voltant d'unes 2000 persones al centre de Barcelona. Algunes joves, d'altres més grans. Algunes han vingut per la cassolada, molts per curiositat, uns quants per fer-la petar, i pocs, es quedaran a dormir aquesta nit a la plaça. 

L'acampada, que va començar dilluns, té ha pancartes amb diferents missatges. "No los votes", "No nos representas" "Hem perdut la por" o "Vota Xoriço". La sensació és que tots estan allà per protestar contra la democràcia actual, contra el sistema. Saben el que no volen però no, el que volen. I potser és per això que la "fauna" és tan variada. Hi ha joves estudiants. Joves aturats. Alguns bruts i altres no tant. Secretes. Gent més gran, alguns amb feina d'altres aturats. Gent de mitjana edat. Algun carterista, també. Però tots, n'estan fins al capdamunt de tot el sistema (els carteristes i els secretes,potser no) de les empreses, dels polítics, del dia a dia. Després de quaranta anys de franquisme el que ha vingut al darrera no és molt millor i ens ha costat 30 anys veure-ho. Ha fet falta una crisi econòmica espectacular. La fi d'un model. Val més tard que mai, però. 

Comença la cassolada puntual. Pocs duen cassoles però al picar ressonen força i qui no en té aplaudeix. Es repeteixen càntics "no nos representas" o "el pueblo unido jamás será vencido" - quanta originalitat - penso. Passen 10 minuts. 15. Hi ha asseguda popular.  Aplaudiments. Segueix la cassolada. 20 minuts. Mitja hora. I cap a 40 minuts ha durat aquest tipus de protesta pacífica que tan popular van fer els argentins amb el “corralito” i que es va estendre arreu del món amb el "No a la Guerra". 

Després de tres dies d'acampada encara no hi ha ningú que mani. Cap portaveu. Cap manifest conjunt. Abandono la plaça amb la sensació que el fons és admirable, que alguna cosa es mou. "Per què?" diria l'entrenador del Real Madrid, doncs perquè és gent cansada de tot però que en comptes d'estar al sofà, vol canviar les coses. Però cal organització, més organització. I potser creure-s'ho més. Aquesta nit hi ha assemblea per decidir els actes de demà, amb el rerefons de l'acampada de Madrid que ha estat il·legalitzada per la Junta Electoral (algun dia ens hauríem de preguntar qui és la Junta Electoral) i demà arribarà la decisió d'aquest mateix òrgan a Barcelona. De tots dependrà que l'acampada continuï i que no hi hagi incidents.

Marxo i torno cap a casa passant pel Portal de l'Àngel. Són les 10 de la nit i allà, centenars de persones passegen amb bosses a les mans alienes a tot el que passa a uns metres. Les botigues encara estan obertes. H&M, Mango, Bershka i companyia no tenen temps per fer la revolució.