Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Leo Messi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Leo Messi. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de novembre del 2014

La lluita de la setmana


M’ha agradat: Que la plantilla del Rayo pagui el lloguer a la senyora Carmen...
No m’ha agradat: ...que la senyora Carmen, ni ningú, hagin de passar per aquests tràngols.

M’ha agradat: Sentir per primer cop el Pequeño Nicolás...
No m’ha agradat: ...que passades dues hores, cap periodista li preguntés les preguntes adequades. Qui et va posar en aquest món? Qui et pagava el ritme de vida? Etc...

M’ha agradat: Veure com la gent fa cua per veure el cos de la Duquesa de Alba. Retratats tots...
No m’ha agradat: ...saber que el 90% del seu patrimoni no paga impostos.

M’ha agradat: Veure l’espectacle penós de tot l’estament judicial...
No m’ha agradat: ...aquest estat on els tres poders estan totalment diluïts.

M’ha agradat: Que Ana Botella vagi a la manifestació “a favor de la vida”...
No m’ha agradat: ...que estigui a favor de la vida, menys si parlem del Madrid Arena o de les tanques de Ceuta i Melilla.

M'ha agradat: Que Núñez pare i fill entrin a la garjola...
No m'ha agradat: ...que no els hi encenguin l'estufa. 

M’ha agradat: Leo Messi superant a Zarra...
No m’ha agradat: ...que tots celebràvem el rècord menys Marca, que es va haver d’esperar un gol més. O sigui, uns quants minuts.

M’ha agradat: Que el programa Puntcat deixi de parlar del procés català...
No m’ha agradat: ...aquest Informe Semanal sobre el 9N. Periodísticament lamentable en un programa que havia estat referència.

M’ha agradat: Que Nicola Sturgeon, nova Primera Ministra d’Escòcia, convoqui 12.000 persones a Glasgow en el seu SNP tour.
No m’ha agradat: ...que el poble escocès hagi despertat tard.

M’ha agradat: Acabar Peaky Blinders...
No m’ha agradat: ...haver-me d’esperar a la següent temporada

M’ha agradat: Que la Pantoja entrés a la presó...

No m’ha agradat: ...saber que estarà fora en breu.

dijous, 8 de març del 2012

La lluita de la setmana


M’ha agradat: que ja ha sortit el nou número de Panenka…
No m’ha agradat: …que a Palamós no la tenen.

M’ha agradat: Nou bar de pintxos a Palamós, el Txoko…
No m’ha agradat: …que no el podré gaudir massa.

M’ha agradat: Sidonie al Palau de la Música…
No m’ha agradat: …que Leiva toqués a Barcelona el mateix dia.

M’ha agradat: El nou disc de Leiva, Diciembre i sobretot, “Miedo”…
No m’ha agradat: …que va venir a Barcelona i no el vaig poder anar a veure. Tocava Sidonie al Palau de la Música.

M’ha agradat: Els cinc gols de Messi…
No m’ha agradat: …que eclipsi a Tello que en va fer dos.

M’ha agradat: Que el Barça faci un cop de puny a la taula en qüestió d’arbitratges…
No m’ha agradat: …els Villars, Florez, Sánchez Arminios i diferents comitès i mangants que corren per la Federació Espanyola.

M’ha agradat: Aquest reportatge dels bloggers de la primavera àrab…
No m’ha agradat: …que aquí no tenim la capacitat de lluita i resistència d’aquesta gent.

M’ha agradat: Una iniciativa com la dels aficionats del Liverpool, córrer 76 milles perquè es faci justicia…
No m’ha agradat: …que encara no s’ha tret l’aigua clara del que va passar a Hillsborough. 

M'ha agradat: Salvados i 30 Minuts, dos grans programes que coincideixen el diumenge a la nit...
No m'ha agradat: ...que la televisió no doni programes com aquests la resta de la setmana.

M’ha agradat: El moment dolç pel que passa La Segona Hora…
No m’ha agradat: …que no duri més!

M’ha agradat: El blog de Ignasi Trapero “L’Orella de Chigrinsky”...gran barreja entre futbol i música.
No m’ha agradat: ...les excessives enquestes del Diari ARA, que si la millor cançó d’amor, que si la millor poesia, que si el millor plat, que si el millor carnaval, que si la dona més influent. Tot per treure més visites i per tant, més subvencions. Així no.

dimarts, 28 de febrer del 2012

La lluita de la setmana


M’ha agradat: Que es faci el World Mobile Congress a Barcelona…
No m’ha agradat: …que se’n parli tant.

M’ha agradat: El golàs de Messi al Calderón i com no, Valdés…
No m’ha agradat: …queda clar que el Madrid ha de guanyar aquesta lliga per decret. 

M'ha agradat: Que encara quedi gent disposada a arriscar la vida per explicar el que passa pel món...
No m'ha agradat: ...que gent així com Marie Colvin i Remi Olchlik ja no podran explicar més veritats. 

M'ha agradat: El Carnaval de Palamós...
No m'ha agradat: ...que les visites de la d'Edimburgh siguin curtes i/o incompatibles. 

M’ha agradat: Que s’absolgui a Garzón per investigar els crims del franquisme…
No m’ha agradat: …que ja no importi perquè està sancionat per 11 anys.

M’ha agradat: Que el Barça decideixi no deixar entrar a Intereconomia a les seves instal•lacions…
No m’ha agradat: …que això és tirar-me pedres sobre la meva teulada.

M’ha agradat: Que Marc Gasol jugués l’All Stars… 
No m’ha agradat: …el concurs d’esmaixades.

M’ha agradat: Que el Liverpool guanyés la Carling Cup... 
No m’ha agradat: ...que sempre haguem de patir tant.

M’ha agradat: Veure com els russos planten cara a Putin...
No m’ha agradat: ...que Putin ja ha posat en marxa la maquinària.

M’ha agradat: Aquest article sobre els secrets de les cartes dels menús...
No m’ha agradat: ...reconèixer que sóc una víctima del màrqueting.

M’ha agradat: L’entrevista a l’Albert Bosch...
No m’ha agradat: ...que el món no estigui ple de gent com ell.

M’ha agradat: Que es vagin fent passos als Balcans...
No m’ha agradat: ...que els passos siguin molt petits.

dijous, 26 de gener del 2012

Que torna el Madrid!

El Madrid va tornar a ser el Madrid ahir al Camp Nou. Tot i Mourinho. El portuguès finalment va escoltar els crits de l’afició blanca i va apostar pels jugadors d’atac per intentar salvar l’eliminatòria contra el Barça. Hi eren Kaka, Higuaín i Ozil, que juntament amb els de sempre van transformar un Madrid cadavèric amb l’au fènix. Però tot i així, no va poder amb el Barça. 

Tot i que ahir els de Guardiola s’emporten l’eliminatòria, és just començar parlant del Madrid, perquè és qui li va posar tota la salsa al menú d’ahir a la nit. Va arribar a Barcelona amb Pepe després que el Comitè de Competició es fregués les mans amb la trepitjada a Messi. El Camp Nou estaria encès, però amb la presencia del central blanc a l’equip, l’estadi blaugrana es va transformar. El Madrid encén l’afició culer amb la seva presència, però sumar ahir la de Pepe, era provocar. I això Mourinho ho sabia, començava guanyant l’entrenador portuguès. 

Higuaín posava l’ai al cor als primers minuts, encarant a Pinto i enviant la pilota fregant el pal, i no entrant de miracle. El Camp Nou en va tenir prou per fer rau-rau. Tornava el Barça de sempre, les badades de sempre i l’afició de sempre. Por és el que se sentia al barri de Les Corts. El Madrid havia vingut a morir matant, pressionava a dalt i no deixava sortir la pilota. Els de Guardiola estaven ofegats, i quan menys aire tenien els culers més creixien els blancs. 

Però si el Madrid té moltes vides, el Barça més. Fins al minut 30 estava irreconeixible, però en va tenir prou amb 15 minuts per moure un marcador que semblava mentida com no s’havia anivellat del costat dels blancs. A dos minuts per acabar la primera part, Messi decideix que li toca una mica de protagonisme i en un dels seus eslàloms, cedeix a Pedro perquè el canari posi l’1 a 0 al marcador. El Camp Nou respirava. Tres minuts més tard, l’Estadi blaugrana al•lucinava. Alves engalta una pilota a part dreta de la frontal de l’àrea blanca i deixa a les aranyes de Can Barça sense casa. Golàs del brasiler. Primera part de domini blanc i de marcador blaugrana. 

A la segona part el Madrid no es va rendir, al contrari. Entraven al camp Granero i Benzema per Lass i Higuaín. L’argentí havia perdonat massa. Poc aire li quedava al Madrid però suficient per aixecar-se. Cristiano, al minut 67, va tenir el premi a un bon partit, creuant un xut a Pinto que va acabar a la xarxa. Quatre minuts després, Benzema empatava a dos. Un gol més dels blancs i el Barça eliminat. Llavors Guardiola va fer de Mourinho i va treure a Mascherano per Alexis. Calia aguantar com fos, i els 18 minuts que quedaven varen ser una agonia pel Barça. Van tornar els vells esperits. El pessimisme. El cor a mil. De res havia servit tot el crèdit que s’havia guanyat l’equip de Guardiola en 4 anys que ho ha guanyat tot. 

Al final 2 a 2 i el Madrid eliminat. El problema pel Barça és que els blancs surten reforçats del partit d’ahir. Estan convençuts, una vegada més, que l’àrbitre no els hi va permetre passar l’eliminatòria, però sobretot han vist com se li pot jugar al Barça. Com van fer ahir. Pressió a dalt, contraatacant, ofegant al rival i fent jugar als bons; res d’això va passar a l’anada al Bernabéu i els de Mourinho ho van pagar caríssim. 

Eliminatòria calcada a la semifinals de Champions de l’any passat. D’aquí una setmana ningú parlarà d’un vestidor dividit. Ni dels clans. Sembla que pot tornar la millor versió del Madrid, aquella que no es rendeix i va a buscar els partits sempre. Aquella que ens espanta, ens enrabia i ens motiva. En definitiva, la que volem tots els amants del futbol. Si torna el Madrid, me n’alegraré per aquest esport, perquè això pot ser apassionant. I perquè davant s’hi trobarà la millor versió del Barça, que ahir, sense jugar a res, va aconseguir eliminar els blancs. Tant l’un com l’altre, fan un favor al futbol jugant com ahir. Partidàs.

diumenge, 22 de gener del 2012

La lluita de la setmana

M’ha agradat: Que els penques que corren pel món vagin sortint a la llum…
No m’ha agradat: …que hagin de morir persones per descubrir-los.

M’ha agradat: Entrevistar dos dels caps de Seriesyonkis…
No m’ha agradat: …que tanqui Megaupload. El món queda orfe.

M’ha agradat: La portada del nou disc de Els Amics de les Arts…
No m’ha agradat: …els Amics de les Arts. Tot i escoltar-los no em cauen massa bé.

M’ha agradat: Messi, Messi, Messi...
No m'ha agradat: ...Pepe.

M'ha agradat: Matí de fotografies per Barcelona...
No m'ha agradat: ...sabeu que per anar a fer fotos al cementiri de Poble Nou has de demanar permís?

M'ha agradat: retrobar-me amb una persona que feia anys que no veia...
No m'ha agradat: ...que no es trobin moments per veure l'altre gent. 

M'ha agradat: Merlin
No m'ha agradat: ...què faré ara si no em puc baixar els capítols?

M'ha agradat: La portada de Marca treient els draps bruts del vestidor del Real Madrid...
No m'ha agradat: ...que d'aquí 3 setmanes la premsa madrilenya recupererà la línia.  

M'ha agradat: Que el periodisme encara acosti el món a la gent...
No m'ha agradat: ...que el que passa al món sigui realment trist. 

M'ha agradat: Tornar per Gràcia...
No m'ha agradat: ...al·lucinar al veure botigues i bars que han anat canviant.

M'ha agradat: The Hour...
No m'ha agradat: ...que hi hagi tants pocs capítols. Ja hauríen de portar 3 temporades mínim. 

M'ha agradat: Que amb 16 anys algú faci la volta al món. Millor que quedar-se a qualsevol classe d'E.S.O, per exemple...
No m'ha agradat: ...que no li donin el rècord Guinness...

dilluns, 19 de desembre del 2011

Un equip de principis i finals


Ens tenen molt ben acostumats però això no és normal. El Barça, amb la d’ahir a Yokohama, jugava la seva cinquena final d’aquest 2011 i posava la cirereta del pastís a un any gloriós, guanyant 4 a 0 al Santos de Neymar.

La final de Copa es va perdre, però a Wembley va tancar el cercle iniciat l’any 1992. També va demostrar la seva superioritat en les Supercopes, tant l’espanyola com la d’Europa. Però la d’ahir la mirava tot el món. De Yokohama a Rio. De Barcelona a Buenos Aires. Tothom mirant el que ja tots sabíem: que el Barça és el millor equip de la terra, amb copa o sense copa. Ara ja però, ho és oficialment després de la final d’ahir. Però el més important d’aquest equip no són les finals sinó els principis.

El Barça destil•la valors allà on va. Compromís, amistat, generositat, col•lectivisme, solidaritat, humilitat. Tot, en això tan meravellós que és el futbol. L’equip és el reflex del que s’ha treballat durant molts anys. És el que molts han mamat des de baix, ara però estant a dalt de tot. El Barça és la força de Puyol. El lideratge de Xavi. L’humilitat d’Iniesta. La discreció de Busquets. El Barça és la determinació de Valdés. El talent de Thiago. El treball de Cesc. La màgia de Messi. Tots ells del planter.

En total, Guardiola va presentar a l’onze inicial, nou jugadors amb ADN Barça. Però també van tenir uns minuts Fontàs i Pedro. I Jonathan dos Santos, Oier o Cuenca van estar a Japó donant suport a l’equip, entenent el seu rol. De l’onze inicial, només Alves i Abidal no havien jugat al futbol base del club. Un equip amb gent de la casa conquistant el món. I fent-ho com més ens agrada, tocant, tocant i tocant. Gaudint, gaudint i gaudint. D’aquesta manera, i amb un 4 a 0, l’equip dels principis es va imposar a la final.

Però el nostre és l’únic equip que pot perdre finals perquè té principis. Qui hagués recriminat alguna cosa a Guardiola si s’hagués perdut a Yokohama? A qui no li cau la baba veient a nou jugadors del planter? Qui no signa ara mateix tenir un altre jugador com Messi al planter? Qui no vol tenir a Xavi jugant fins als 40 anys? Qui renuncia a jugar aquest futbol de toc i d’atac?

A Japó es va veure com un equip català donava classes de futbol a un brasiler. El conte ha canviat i l’ha canviat aquest Barça. El Barça de la gent normal, de la gent extraordinariament normal. El que fa les coses difícils, fàcils. El que dona bona imatge dins i fora el terreny de joc. El que no dona un partit per perdut. El que no fa avergonyir la seva afició, guanyi o perdi. El que ho té tot guanyat i tot per guanyar. El Barça és un equip de principis. De principis i finals.

dimarts, 28 de juny del 2011

La lluita de la setmana


M'ha agradat: Que es commemorin els 40 anys del I'm a catalan de Pau Casals a l'ONU...
No m'ha agradat: ...que es compleixi 1 any de la sentència del TC contra l'Estatut i tot estigui parat.

M'ha agradat: L'aparició de la revista Panenka...
No m'ha agradat: ...que sigui tan difícil que projectes interessants com aquest vegin la llum.

M'ha agradat: Barcelona - Brusel·les - Nova Delhi - Kathmandu - Tibet...
No m'ha agradat: ...les 22 hores d'avió que m'esperen.

M'ha agradat: La festa major de Palamós: Barraques, Descarrilada, bon temps...
No m'ha agradat: ...ens fem grans. 

M'ha agradat: El golàs de Thiago a la final contra Suïssa...
No m'ha agradat: ...que això alimenti més els rumors que marxa o es queda. Guardiola decidirà...sinó ho ha fet ja. 

M'ha agradat: El vídeo de l'Equip Petit...
No m'ha agradat: ...que deu mil persones el posessin al seu perfil de Facebook.

M'ha agradat: Conèixer el Mago Félix, un personatge...
No m'ha agradat: ...que no parlés bé del mític Sebastià D'Arbó.

M'ha agradat: Veure Palamós plè de gent i vida...
No m'ha agradat: ...haver-ne de patir les conseqüències.

M'ha agradat: Que Obama es compari amb Messi...
No m'ha agradat: ...que el món no depengui només d'una pilota. 

M'ha agradat: Que comenci Wimbledon...
No m'ha agradat: ...Nadal lesionat. El manacorí ha d'estar al 100% per fer més gran aquest torneig.

M'ha agradat: L'ascens del Reus...
No m'ha agradat: ...el descens de River.

M'ha agradat: Que el tema dels indignats hagi mort, almenys mediàticament...
No m'ha agradat: ...que no s'ha aconseguit res tret d'una mala imatge gràcies a alguns d'ells...els de sempre. 

dimecres, 4 de maig del 2011

El camí a Wembley


Ja està. S’ha acabat. No hi haurà més clàssics aquesta temporada. S’han acabat les tensions, les faltes, les rodes de premsa, les acusacions. S’ha acabat el teatre, les provocacions i la mentida. S’ha acabat Pepe, el Bernabéu, les televisions i la Central Lechera. En definitiva, s’ha acabat parlar de tot allò que no és futbol per començar, o tornar, a parlar de l’esport rei. El Barça deixa enrere l’equip blanc amb un balanç més que positiu. La Lliga encarada, i a la final de Wembley, amb l’únic punt negatiu de la Copa perduda. I amb la moral ben alta sabent que les coses es fan bé. Que anem pel bon camí i que, com diu el lema, som una manera de fer. 

Ahir es va veure la millor versió del Real Madrid. Sense Pepe, el pal de paller dels blancs i protagonista els tres primers partits. L’amo del “trivote”. També sense Sergio Ramos, el trist actor de la pitjor anècdota en molts anys. El de la Copa aixafada. Ramos fent de Ramos del Crackovia, o a l’inrevés. Un altre assassí en sèrie en llibertat per obra dels àrbitres i els comitès de competició. 

No. Ahir el Madrid va ser el que ens té acostumats l’història. El que no va sortir a defensar sinó el que va sortir a mossegar a l’altura de l’àrea de Valdés. El que va renunciar al “trivote” per apostar pel 4-2-3-1. Qui sap si havent jugat així els 4 partits els blancs estarien millor situats en la lliga, serien campions de Copa i enfilarien aquestes hores el viatge a Wembley? Ningú ho sabrà mai. Ahir a la nit, els blancs van fer, de llarg, el millor partit contra els Barça dels 3 anteriors. Va ser valent, perquè havia d’arriscar. I aquest era el Madrid que volíem tots. El que plantés cara al Barça. El que ens fes patir. El que estigués a l’altura. “El partido es lo de menos” va dir Mourinho. Mentida. Els partits entre culers i merengues, mai són el de menys. Són el de més. 

Tan fort van sortir els blancs que al Barça li va costar un quart d’hora ser el Barça. Apretant els blancs la sortida de la pilota, el conjunt de Pep Guardiola li va costar engrassar la màquina, i no va ser fins al segon quart d’hora que no va començar a pastar el partit. A controlar la pilota. A ser ell mateix. A caminar cap a Wembley. I al minut 21 va tenir la primera ocasió amb un cop de cap de Busquets sol després d’un córner. No va entrar, però els blaugranes ja estaven a la frontera de Portbou entrant a França. 

A partir d’aquí festival de la “Sardana mecànica”. Caviar. La màquina de jugar a futbol es va parlar al camp i va contestar tots els “por què?” que podien passar pel cap de Mourinho. Fins a cinc ocasions van tenir els de Guardiola per fer moure el marcador però Casillas, sempre Casillas, ho va evitar. 

Mourinho havia decidit ser valent, això sí, des de l’hotel. The Special One va tirar l’equip amunt però no n’hi va haver prou per aturar una màquina engrassada des de fa anys que sembla que millora, com el bon vi, amb el temps. L’entrenador del Madrid s’ho mirava des de l’habitació del Juan Carlos I, per no provocar a l’afició del Camp Nou, que al cap i a la fi, es va comportar com en les grans ocasions. Animant al seu equip i Mou només va ser protagonista d’algun càntic en un parell d’ocasions. Una llàstima per ell. “Ni està ni se l’espera” va dir ahir el Camp Nou. 

La segona part va començar amb el Barça ja a Calais. A punt d’agafar l’euro túnel, que va arrencar i posar la cinquena al minut 54 amb el gol de Pedro. Valdés, Álves, Iniesta i Pedro. Futbol directe al Madrid. El Barça matava amb el propi verí als blancs. El viatge cap a Londres es preveia plàcid però un gol de Marcelo al 64 va fer baixar la velocitat del tren que portava als homes de Guardiola a les Illes britàniques. 

En els últims minuts, amb els culers ja a Dover, l’entrenador del Barça, sempre atent als gestos, va tenir temps de treure Abidal augmentant la catarsi que vivia el Camp Nou a categoria de nirvana. L’afició va ovacionar el defensa com no ho havia fet en els anys que porta el francès al Club. S’ho mereixia.

A aquestes altures, amb el Barça ja dalt l’autobús, circulant pel carril de l’esquerra, ja hi havia hagut espai per la “polèmica”. L’àrbitre xiulava una falta de Cristiano a Mascherano a la frontal de l’àrea. El rebot el recull Higuaín que afusella Valdés. No és mai gol anul•lat, com reclamen els blancs, perquè mai va ser gol. L’àrbitre xiula abans. Però a la capital es conformen amb això per plorar, un dia més, i emmascarar la veritat. El Barça és molt millor equip. I l’equip de Chamartín, ha de millorar ,i molt, si algun dia vol acabar amb l’hegemonia blaugrana. Però la Central Lletera ja té una altra excusa per seguir munyint la vaca. 

El partit d’ahir fa justícia al futbol, si és que el futbol va tenir-la mai. L’opció Messi, Xavi, Iniesta i companyia estaran a Wembley, després d’un llarg viatge. L’opció de Pepe, Sergio Ramos i la d’Arbeloa es queda pel camí. M’agradaria veure un Madrid més digne. M’agradaria veure un Madrid que no s’amagués en les excuses de no saber perdre. M’agradaria veure un Madrid que fos noble. M’agradaria que recordés qui és i què ha estat. M’agradaria veure un Madrid que surti a jugar al camp i no a la sala de premsa. De moment, només veig Wembley des del campanar del meu poble. T’estem esperant Madrid, però serà l’any que ve. Estem a Wembley. On va començar tot la nit del 20 de Maig de 1992...

diumenge, 17 d’abril del 2011

Conclusions d'una segona visita al Bernabéu


Hem deixat escapar l'oportunitat de sentenciar la Lliga al Bernabéu.

El Bernabéu és el lloc on he vist més banderes d'Espanya per metro quadrat. També creus gamades.

A un Madrid - Barça és possible veure gent amb la samarreta blaugrana caminar pels voltants del camp. A l'inrevés és més díficil.

Passar per l'Avenida Concha Espina o per la calle del Padre Damián, i dir Chamartín en comptes de Santiago Bernabéu, mola a saco, fa blanc i negre.

Aquest himne que tenen del centenari no el canta ningú.

A l'Avenida Concha Espina amb el passeig que hi va a parar, no és un lloc on hi portaria el meu fill un dia de Madrid - Barça.

Us recomano una vegada a la vida, estar a un Madrid - Barça.

Pepe és casi tant alt i fort, com violent.

A Madrid, o si més no, al Bernabéu, es creuen lo del Villarato i el dopatge.

Els mosaics són cosa del Camp Nou, al Coliseo Blanco no queden tant bé.

Un estudi sociològic diria que el Camp Nou i el Bernabéu no són tan diferents: està plè de pijos amb clentxa, guiris, i gent més xunga.

Els aficionats blancs tenen poca memòria. A l'estiu Piqué, Xavi, Iniesta i companyia eren herois. Ahir tots parlaven de les seves respectives mares.

Els periodistes de Madrid, saben i reconèixen, que el Barça és millor equip que el Madrid.
El Bernabéu té por de Messi.

dijous, 14 d’abril del 2011

Que n'aprenguin!

Pugem al despatx de Joan Laporta a la Diagonal. Proper a l'edifici del Grup Godó. Ens rep, molt amablement, Jordi Finestres que porta la comunicació a l'ex president del Barça. Comentem l'actualitat esportiva, que es preveu moguda. 4 clàssics a la vista. Per això estem aquí, per parlar del Barça i el Madrid. Del Madrid i el Barça. Però de moltes coses més. Laporta surt del seu despatx i entra a la sala on estem nosaltres. Saluda. Somriu. Té ganes de parlar. Ganes de micròfon. Estic davant el que per molts és el millor president de la història del Barça, i actualment és diputat del Parlament de Catalunya. Tinc deu minuts. Al final en seran uns quants més. Començo.

S’acosta el clàssic de lliga entre Madrid i Barça. Com el viurà? No trobarà a faltar la tensió de la presidència?
Bé, li explicaré quan ho hagi viscut. Però en principi, ho viuré d’una manera que em fa molta il·lusió que és veient-lo amb els meus fills, que durant aquests anys no he pogut gaudir d’un Madrid – Barça amb ells.
Ara podrà cridar, expressar-se. Com s’ho feia per aguantar a la llotja del Bernabéu sense moure’s?
Doncs els vivia sempre rodejat d’autoritats de l’estat. I la majoria han estat un plaer, perquè els hem guanyat, així que era relativament fàcil i ho vaig viure amb una gran alegria.
Com veu el Barça actual?
Estem jugant a un gran nivell. L’herència que vam deixar és la del millor Barça de la història. S’està treballant bé, s’està fent un gran futbol i crec que aquest Barça ens farà gaudir molt d’aquí fins a final de temporada.
La base d’aquest Barça és Guardiola. Vostè el va portar i posar al seu lloc en un moment molt complicat del seu mandat. Ens pot explicar com arriba Guardiola a la banqueta del primer equip del Barça?
Havíem de prendre una decisió. Després d’anys d’èxits, aquella temporada no vam tenir els resultats que es preveien. I l’opció per la que apostàvem la majoria dels membres de la Junta era l’opció de Guardiola. Llavors al Barça Atlètic. Així que em vaig reunir amb ell per dir-li que a final de temporada, si no hi havien bons resultats, hi hauria un canvi a la banqueta, que canviaríem a Frank Rijkaard que el cert és que havia fet unes grans temporades.  I li vaig proposar que ell fos l’entrenador. Va ser una conversa que recordo bé. Ens vam reunir a un restaurant, i Pep va dir: “no tindreu coratge de fer-ho perquè encara sóc molt jove i tendre”  però nosaltres li vam dir que sí. Que ho faríem. Si passava això, ell seria l’escollit per la Junta, Txiki i per Cruyff. En Pep volia acabar la temporada amb el Barça Atlètic perquè estava convençut que guanyarien la lliga, i així va ser, i a partir que agafa el comandament del primer equip, tot és mèrit seu.
Algun cop Guardiola es va tirar enrere?
No. En Pep tenia clar que si això passava Rijkaard ho havia de saber. Li vaig dir que ja havia parlat amb en Frank i ell ho havia acceptat amb molta elegància. "Per què creus que ho hem fet?" Li vaig preguntar. I en Pep em va contestar: "perquè saps que si sóc entrenador del primer equip guanyarem la Lliga segur". "Només la lliga?" Li vaig afegir.  I ell, prudent, va respondre: "Comencem per la lliga". Aquell any ho vam guanyar tot.
Guardiola és el l'encert més gran del seu mandat?
És una de les grans decisions sí. Però l’encert és de l’afectat, de Guardiola. Vam prendre una decisió important perquè l’opinió publicada, més que la pública, estava a favor de Mourinho. I nosaltres vam tenir el coratge d’anar en contra l’opinió publicada i en interès del F.C.Barcelona. La decisió d’Unicef, la de Frank Rijkaard també va ser important. I una decisió que m’encanta comentar, és la del secretari tècnic. Mantenir a Txiki des de l’inici fins al final del mandat és una mostra d’estabilitat i de creure en una filosofia i un sistema. Després amb Rijkaard i Guardiola han estat les grans decisions esportives. Però el mèrit és seu.
Quin és l’error més gran del seu mandat?
He comès errors. Però els errors els intento corregir i superar. No m’hi paro a pensar. Intento millorar i mirar endavant. En trobaríem però m’estimo més que els comentin els altres, jo m’estimo més recordar els bons moments.
Tornarà a presentar-se?
No m’ho plantejo. Tinc responsabilitats com a advocat, com a diputat del Parlament de Catalunya, i la veritat és que va ser una bona etapa. Vam dedicar els millors anys de la nostra vida al Barça i vam aconseguir el millor Barça de la història. I diria que entre tots, especialment els jugadors, el millor equip de futbol de la història del futbol.
Vostè que coneix a l'entrenador del Barça. Comentava que els seu temps al club s’acaba. Creu que tindrem a Guardiola per molts anys?
Això li ha de preguntar al propi Guardiola. Si considera que ha de manifestar-se en algun sentit ho farà. No sóc ningú jo. Hem de respectar l’opinió de l’entrenador.
Però li agradaria que fos el Ferguson de Can Barça i es quedés molts anys?
És que el Barça té un estil i un model propi. No necessitem buscar referències, per bones que siguin com Ferguson. Però nosaltres tenim el nostre model i Guardiola és el Guardiola del Barça com Rijkaard va ser el Rijkaard del Barça. Aquí les referències les marca el Barça.

Marxem del terreny esportiu. Vostè ha tingut diferències amb la directiva actual. Ara que estem a punt d’acabar la temporada quin balanç fa de l’acció de la Junta de Rosell?
En quan a la relació amb mi han fet unes maniobres indecents per perjudicar mi reputació. I penso que això no es fa. Allà ells amb el seu ressentiment i odi. Mentre facin aquestes maniobres per perjudicar-nos tindré aquesta opinió. No han superat l’heretar el millor Barça de la història, potser no se senten partícips del que han heretat, quan ho haurien de gaudir en comptes de perjudicar als que hem dedicat els millors anys de la nostra vida a construir aquest Barça.
Em deia abans que un dels seus encerts va ser posar Unicef a la samarreta. Què li sembla Qatar Foundation a la samarreta?
Jo ja vaig manifestar la meva opinió en quan a publicitar la meva samarreta, i ho vaig fer posant-li UNICEF. Vam ser els artífex d’Unicef i això ens ha donat una imatge molt bona al món. Forma part del més que un club. És màrqueting solidari i social, fet que llavors no es portava molt. Era una revolució perquè en comptes de cobrar pagava. Ens va fer el club dels nens del món. Un club amb futur. Un club amb ànima. Defenso això. No em faci parlar sobre aquestes decisions de la junta perquè no opinaré, tret que siguin decisions que em perjudiquin a mi o la meva junta. Ells prenen una decisió, ells porten les regnes del club ara, s’ha de respectar. La meva decisió va ser UNICEF.
Tornem al futbol. Madrid – Barça aquest cap de setmana. Qui li fa més por de l’equip blanc?
Crec que té un equip que s’ha de conjuntar. I no se si ho aconseguiran. Han anat molt a remolc i els hi hem guanyat sempre la partida, així que han hagut de fer un equip nou cada any mentre nosaltres manteníem una línia. Consolidant un equip i una manera d’entendre el futbol. Jugant a un o dos tocs. Això ha fet que el Madrid perdés la seva identitat i ha anat improvisant any rere any, amb equips i entrenadors nous.
Com aficionat m’atreviré a dir que tenen un porter molt bo que és Casillas. Tenen un jugador que té qualitat Barça que és Ozil. I després té un killer que és Cristiano que sempre s’ha de tenir en compte. I la resta és un equip de grans jugadors però, insisteixo, li falta conjuntar-se.
Mourinho és un entrenador contrastat per un determinat estil de joc. I li ha estat efectiu. Veurem com li va al Madrid. Jo em quedo amb el model, l’entrenador i els jugadors del Barça. Començant per Messi, Xavi, Iniesta...es que els diria tots! Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Maxwell, Busquets, Keita, Bojan, Pedro, Villa que se ha adaptat, Adriano, Mascherano, Afellay. Tenim un equipàs! I en Pep i en Tito, i Manel Estiarte que és discret, però tots fan un equip humà excel·lent.  I Jeffren! Fontàs, Thiago. Buff...tenim un futur...!
Com s’explica que el Madrid, amb tot el que ha gastat, no aconsegueixi cap títol ni destronar al Barça?
Perquè en el futbol no tot són els diners. Pensi que el treball continuat, l’estabilitat, costa molt i no és qüestió de diners sinó de fer-ho bé. Nosaltres vam gastar diners però vam deixar el club sanejat amb més de 400 milions d’ingressos, uns beneficis d’11 milions, un club sanejat i amb una massa social extraordinària i amb ànima.
No és qüestió de diners, únicament. A vegades cal invertir bé. I cal trobar les peces, les persones, en el lloc adequat i al preu just de mercat. Nosaltres hem treballat el planter i hem produït jugadors que tenen un preu incalculable, com Messi. O Xavi. O Iniesta. S’ha de distingir entre la cantera i la cartera i, a vegades, la cartera no és suficient.
Li diré 4 noms del Madrid vostè me’ls complementa.
Cristiano Ronaldo:
Gran professional i molt ràpid i de qualitat. Té gol i per tant, és determinant.
Iker Casillas:
Un dels millors porters del món juntament amb Valdés.
José Mourinho:
Un gran entrenador que té un sistema de futbol molt efectiu, potser no es vistós, però ha triomfat allà on ha anat i per tant, un entrenador a respectar.
Florentino Pérez:
El president del Real Madrid que està en la recerca permanent del millor Madrid de la historia. Invertint quantitats importants de diners i fent el que creu que és el millor pel seu club. Un home seriós. Un home que a més té un tracte agradable.
Santiago Bernabéu:
No el vaig conèixer personalment! Però ha estat el president referència del club blanc. L’estadi porta el seu nom, de fet. Vaig viure la seva època de president quan era petit, i si que és veritat que pels culers no era massa ben vist. No ens era molt simpàtic. Sobretot pel que passava al voltant del Madrid en aquella època, perquè era l’equip del govern i Bernabéu a més, estava vinculat al poder de llavors, la dictadura. Per això el record que en tinc és d’un home vinculat al Madrid, el poder i la dictadura. No ens era massa simpàtics. Però sí, un president de referència.
Tornem al present. A Madrid recuperaven el “Villarato”. Hi ha “Villarato”?
Això és una manera de la caverna mediàtica espanyolista de perjudicar i desestabilitzar el Barça. I quan no és el “villarato” són altres “xorrades”. Estan desesperats. I això és bo. Perquè quan es posen tant nerviosos i fan servir totes aquestes “xorrades” vol dir que estem al bon camí, i ells estan nerviosos preocupats. Perquè portem molts anys en que som la referència, som l’admiració del món, per la forma de fer i mostrar-nos. Sobretot els nostres jugadors que han mostrar qualitat esportiva i humana. I si a més, som un club vinculat a Unicef i a la Unesco, es troben que som una referència, i això fa que al Madrid, que és un gran club, no els hi agradi aquest situació
Hagués denunciat les acusacions de dopatge que van sortir fa poc?
Jo ja vaig dir que això no es podia tolerar! Que era inadmissible que els nostres jugadors estiguessin sota sospita per unes declaracions de la Cadena Cope instigades, perquè així ho va dir el periodista, pel real Madrid. Le Monde va fer el mateix amb nosaltres, vam denunciar-ho i vam guanyar. Aquí no hi ha d’haver ombra de sospita a la mínima que hi hagi falsedats s’han de tallar de soca-rel. No es pot permetre que una cadena de ràdio, espanyolista, molt espanyola, es dediqui a desestabilitzar, juntament amb el Madrid, al Barça. I d’una manera molt miserable. És fals i s’ha de denunciar. Sembla mentida que algú es cregui les explicacions del Real Madrid que van arribar tard, malament i que es veia que no se les creia ningú! És un tema molt seriós.
Per què el Barça és més que un club i el Madrid no?
Jo li diré perquè el Barça és més que un club. El Madrid té la seva identitat i és un club molt representatiu d’un tipus de govern que va manar a Espanya i això l’ha marcat molt. El Barça és més que un club perquè tenim un estil marcat. Un estil propi de joc. Una representativitat simbòlica de Catalunya i per què a més, és un club amb ànima. I el que ho mostra és Unicef. Som un club que fabrica somnis i jugadors. El club neix a la cantera i s’acaba al primer equip, i tots amb la mateixa tàctica. I a dos tocs. I si pot ser a un millor! I fer més gols que els altres. A més, la càrrega històrica és la representativitat catalana amb vocació universal. Tenim ànima.

Un resultat per aquest Madrid – Barça. No sé si dirà un 5 a 0 com Rosell...
Jo és que no dic mai resultats. No ho he fet mai i deixem que ho segueixi fent. Posar un resultat és un error. Aquest equip no es mereix que li posem més pressió. Perquè ja la tenen, ja han demostrat de sobres que són el millor equip del món i passi el que passi, els hi hem d’estar agraïts.
Va ser una relliscada donar un resultat, i aquest resultat?
No opino d’aquestes qüestions. Ser president és molt difícil. Jo vaig dir que intentaria col·laborar i un ex president no ha de molestar. Però s’han portat tant malament que això fa mal, perquè no és just. Aquestes maniobres no són justes. Però en altres qüestions entenc el que significa ser president del Barça i crec que aquí se l’ha de disculpar.  


Li faig ara, unes preguntes més personals:
Si algun dia perdem a Joan Laporta on el busquem?
On sigui però amb els meus fills.  
Què és el que més estima en aquest món?
Els meus fills.
Què és el que més odia?
No odio.
No?
No.
Quina música escolta Joan Laporta?
M’agraden molts estils, no em facis escollir-ne un. Depèn una mica de la temporada. M’agrada el pop, el rock, la música d’autor...
Quin és el moment que més l’ha marcat?
Molts. Els moments importants de la vida d’una persona, com per exemple, el naixement dels meus fills. A mi m’han marcat també altres situacions que he viscut. A la vida et marca quan acabes la carrera, quan treballes pel teu compte, en el meu cas quan arribo a la presidència del Barça que era quelcom que no havia somiat mai (somiava amb ser davanter i no president!). Les copes de Wembley, París i Roma...hi ha molts moments i espero que n’hi hagi més.
Un record d’infància?
Vaig tenir una bona infància. Gràcies als meus pares. La mort del meu pare és un dels altres moments que em va marcar. Tinc un record diari del meu pare, que és una manera de mantenir-lo viu. Recordo la Torre a Castelldefels on passàvem els estius amb els cosins. Són records d’anar amb bici, banyar-te, jugar a futbol, anar amb banyador fins al vespre...
Un defecte?
Molts. Intento corregir-los i millorar dia a dia però que ho diguin els altres. Tampoc donaré pistes...
Una virtut?
Alguna. Però també que ho diguin els altres.

La política és...
La lluita per la llibertat, jo me l’agafo així. I en el meu cas la llibertat del meu poble que és el català.

El futbol és...
Esport, emoció, tradició, sentiment i Barça.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Resultats de l'enquesta


Arran dels moviments de protesta que està vivint el magreb, i de la marxa de Mubarak com a president d'Egipte, preguntàvem quin cap d'estat seria el següent a marxar. Les opcions eren lògiques. Evidentment no hi sortia Obama, que com aquell qui diu acaba d'arribar, ni Putin, a qui ningú fotarà fora per la via de les protestes.


Bouteflika president d'Algèria és qui més vots ha tret. El país arab s'ha vist afectat per les veïnes Tuníssia i Egipte i també pateix, per sort, les revoltes populars. El fet que Algèria tingui petroli complica una mica més les coses però si interessa, no patiu que el règim caurà.


Amb els mateixos vots que el president algerià hi tenim a Juan Carlos de Borbón. El "nostre", el de tota la vida. Rei inútil on els hi hagi. Difícil de trobar una figura més de cera igual en l'entremat polític d'algun estat del món. Però ho té tot molt ben muntat, o tractant-se d'un hereu de Franco hauríem de dir "atado y muy bién atado". El cas és que l'audiència d'aquest bloc pensa que el borbó té els dies comptats i serà el pròxim. Això m'agrada, perquè vol dir que la gent que visita aquesta pàgina no té res al cap i molt sentit de l'humor. La capacitat de moviment i crítica dels espanyols és nul•la, i gairebé es toca amb la capacitat que tenen de treballar. Però bé, d'il•lusions també es viu.


La resta d'opcions no han tret cap vot. El rei Abdalà d'Arabia Saudita de moment ho té tot controlat i sinó ja li controla els Estats Units. Pelé continuarà sent O'Rei fins que es retiri Messi, però encara li queden uns anys. Qui ho té més pelut és Florentino Pérez, el rei blanc, és possible que no el facin fora el poble merengue sinó molt pitjor: és possible que abdiqui per segon cop. I tot per culpa d'un plebeu: Josep Guardiola. Però tranquils, ja sabeu aquella frase que diu: "El rei ha mort...llarga vida al rei". Hi haurà més Florentinos.

dilluns, 7 de febrer del 2011

La lluita de la setmana


M'ha agradat: Aconseguir una firma de Víctor Valdés i fer feliç a algú...
No m'ha agradat: ...que ningú em foti regals d'aquests

M'ha agradat: veure com alguns periodistes encara creuen en el que fan i informen del que passa a Egipte.
No m'ha agradat: La Vanguardia enviant Pilar Rahola a Egipte...calia?

M'ha agradat: que un tweet meu surti al diari ARA, és una tonteria però em va sorprendre...
No m'ha agradat: ...que el cognom estés mal escrit, un clàssic.

M'ha agradat: Leo Messi, Leo Messi, Leo Messi.
No m'ha agradat: L'Atlètic de Madrid...és incapaç de tenir un any mínimament regular.

M'ha agradat: El començament del sis nacions...
No m'ha agradat: ...que a Irlanda li costés tant guanyar a Itàlia.

M'ha agradat: la victòria del Liverpool al camp del Chelsea...
No m'ha agradat: ...veure a Torres de blau.

M'ha agradat: la Caída de los Gigantes de Ken Follet millora per moments...
No m'ha agradat: ...pot ser més incomode de portar a sobre?

M'ha agradat: l'aparició estelar de Quim Monzó al Twitter.
No m'ha agradat:...que ell mateix digui que marxarà d'aquí poc d'aquesta xarxa social.

M'ha agradat: el festival BCNegra
No m'ha agradat: no poder entrar a la conferència del Juez Garzón.

M'ha agradat: conèixer un personatge com Huma Pradesh...
No m'ha agradat: ...que aquestes persones no tinguin la repercussió social que té altre gent.