Salmond també mossega

A falta de set mesos per la celebració del referèndum ja han començat “les patacades” a Escòcia. Fins ara, la relació entre Londres i Edinburgh era amistosa i de cordialitat, aquesta setmana, però, s'ha començat a viure un encreuament de declaracions que ens indica com serà la campanya pocs dies abans de la consulta.

Ahir Alex Salmond responia contundentment les paraules de George Osborne que afirmava que una Escòcia independent no estarà dins de la lliure. El líder independentista escocès contestava al Ministre de finances britànic afirmant que “la mesura costarà centenars de milions a les arques angleses”.

Davant centenars d'empresaris escocesos reunits a Aberdeen, el líder de l'executiu escocès es va dedicar a tornar les amenaces que van arriban del govern britànic. Aquesta setmana també des de Londres s'afirmava que la lliura no era un actiu “que puguis dividir com si fos una col·lecció de CD” i que no hi ha cap base legal que obligui al Regne Unit a mantenir-hi una Escòcia independent. La resposta de Salmond va ser clara: "com que no hi ha cap base legal per mantenir-nos, tampoc hi ha una base legal que ens obligui a pagar la deuda externa”, una deuda que el govern escocès calcula que seria d'uns 500 milions. Així de confiat es mostrava el líder independentista que davant les amenaces del govern britànic responia amb la mateixa medicina. 

Salmond també es va mostrar decebut davant les paraules del Ministre de Finances i va qualificar d'”insultant i deningrant que ens diguin que no tenim dret als actius construïts entre tots”. De fet, el primer ministre escocès es mostra indignat per la campanya negativa que arriba des de Londres però en el fons, està encantat. La política en negatiu del govern britànic mostra unes enquestes cada cop més favorables al Sí a la independència.

Més enllà de la batalla econòmica, Salmond té el front obert en la Unió Europea. Durao Barroso qualificava la setmana passada de “extramadament difícil o gairebé impossible” una Escòcia independent dins la Unió Europea, fent un paral·lelisme entre Escòcia i Kosovo, en una entrevista a la BBC.

Salmond va enviar mostres de respecte al dirigent europeu però va insistir en que les seves comparacions amb el país balcànic havien estat “absurdes” i desafortunades, alhora que va insistir que cap membre europeu ha manifestat públicament el seu rebuig a una Escòcia independent dins la Unió.

Sir Alex ja té feina

Després de gairebé un mes d'anunciar que deixava el futbol i la banqueta del Manchester United, Alex Ferguson ja té en ment una meta; i aquest cop no serà ni la Premier, ni la Cup, ni la Champions, sinó que l'objectiu serà polític. "Fergie" formarà part de la campanya per una Escòcia que formi part al Regne Unit, el que s'anomena el moviment del Better Togheter.

Per tots és coneguda la militància política de Ferguson. Un home que, a diferència de molts que formen part del món del futbol, sempre s'ha mullat públicament a nivell polític. De fet, mai ha amagat ser laborista convençut, criticant durant anys els tories, fos qui fos el seu líder. Ara però, els conservadors no seran el seu enemic, sinó que ho seran els propis escocesos, en concret, els independentistes.

“800.000 escocesos, com jo, vivim i treballem en altres parts del Regne Unit. No vivim en un país estranger, només som en una altra part de la família del Regne Unit”. Amb aquesta frase, contundent i clara, es posicionava de cara al referèndum que tindrà lloc a Escòcia el 18 de Setembre del 2014. Una declaració de l'ex manager dels Red Devils que es publicava a la web del moviment unionista i que anava acompanyada d'un "Te'ns afegiràs, Sir Alex?". 

A aquesta declaracio hi anava acompanyada una donació. Una quantitat simbòlica de 501 lliures a la campanya pel Better Togheter, una lliura mes de la que es permet aportar en donacions personals, ja sigui a favor del Sí, com a favor del No. Una forma de criticar el procés i, com no, a Alex Salmond, que segons Ferguson, es dedica a “silenciar la veu dels escocesos que vivim fora d'Escòcia” ja que aquests no podran votar el procés obert i que acabarà en referèndum l'any que ve.

Per com comença, per les formes, i sobretot, pel seu caràcter i el seu carisma; “Fergie” pot ser una peça clau en la campanya anti-independentista i així ho ha anunciat Better Togheter, tot i que encara no ha fet saber quin paper té reservat l'ex entrenador del Manchester, que estarà acompanyat, en aquesta aventura també, pel seu “segon”, AlexMcLeish.

Seran 4 mesos de campanya apassionants, uns a favor del Sí, altres a favor del No. Hi haurà diàleg, números i sobretot, arguments. Com en les grans cites futbolístiques jo desitjo que s'enfrontin els millors, veure els dos Alex. Salmond i Ferguson. Veurem si el segon es mou tan bé en les urnes com ho fa el primer. Veurem si parla tan bé com mastega xiclet. El que està clar és que el míster del United no pot estar ni un mes parat. I sí, un plaer que torni Ferguson. Sir Alex ja té feina.

La "Diada" escocesa

Aquest cap de setmana Escòcia va tenir la seva particular Diada. Lluny del milió i mig que va reunir l'independentisme català l'11 de Setembre a Catalunya; dissabte passat, unes 9.500 persones, segons els organitzadors (5.000 segons la policia) es van manifestar en favor de l'independència a la capital del país, Edinburgh.

La marxa, que va començar al parc dels Meadows i va acabar a Princes Garden's, va comptar amb polítics i societat civil de tots els àmbits, i formava part ja, de la precampanya de cares al referèndum que està previst pel 2014. A falta de detalls per acabar de concretar amb el govern de Londres, ningú dubta que la consulta s'acabarà fent sigui quina sigui la data. Sigui quina sigui la pregunta. 

Amb milers de banderes de Saint Andrews i de la monarquia escocesa, els independentistes escocesos van estar acompanyats aquest cop per una bona munió de catalans que es van deixar veure en forma d'estelades i senyeres.

“He vingut molts anys a manifestar-me en aquests jardins però mai havia vist tanta gent com avui” va dir sorprès Alex Salmond, president d'Escòcia, que va defensar l'independència per evitar les retallades que estan arribant des de Londres. "Per què hauria d'escollir austeritat quan podria invertir en el meu futur?" es va preguntar el també líder de l'SNP, arrencant els aplaudiments de la gent. “Així com les aurores han il·luminat els cels del país aquests dies aquesta campanya il·luminarà Escòcia en els propers dos anys” va afegir, tirant de poesia i romanticisme.

Evidentment Salmond, acompanyat pels seus companys de govern i de partit, va ser el cap visible de la marxa però també hi van assistir diferents sectors de la societat civil. Un dels parlaments que va arrencar més aplaudiments va ser el de Margo McDonald, diputada independent al Parlament escocès. “Si un terç del país creu en l'independència i la vol, tenim dos anys per convèncer a la resta d'escocesos que és possible” va dir McDonald.

Més enllà de parlaments de polítics, diferents sectors de la societat civil escocesa, com l'Scottish CND, la Young Scots for Independence (les noves generacions del SNP) o Citizens Against Public Service Cuts, entre molts altres, també van tenir l'oportunitat de dirigir-se als manifestants al final de la diada que va comptar, segons la policia amb dos detinguts. 

Esglésies i faldilles

Si d’alguna manera es pot definir el govern escocès és polemista. Alex Salmond ha anunciat ara que està disposat a tirar endavant una llei que legalitzi el matrimoni entre persones homosexuals a Escòcia. I evidentment, el debat està servit. En concret, l’Església Catòlica, que ja ha dirigit una carta als seus fidels en els més de 500 temples amb els que compta a Escòcia. 

Aquesta declaració expressa el seu descontentament amb el govern d’Àlex Salmond i insta als fidels a pregar perquè els líders polítics preservin la “naturalesa tradicional del matrimoni, que no és altra que la unió entre home i dona”. 

Això mateix ha declarat el Cardenal Keith O’Brien, líder catòlic a Escòcia, que ha trencat relacions amb el govern d’Alex Salmond i insistit que “ni governs, ni polítics ni parlaments podran alterar o destruir la realitat”. O ‘Brien també ha afegit que mentrestant "resaran i treballaran per convèncer a tothom que redefinir el matrimoni pot ser dolent per la societat”.   

A l’altra banda els activistes homosexuals que ja s’han afanyat a denunciar “l’agenda anti-gay que l’Església vol imposar a la resta de la societat” va dir Tom French, coordinador de Equality Network a The Guardian. “Esperem que el govern escocès es mantingui ferm respecte les pressions externes i doni als gays i lesbianes tots els drets que pot tenir qualsevol parella heterosexual” confiava French. 

Una de les principals preocupacions de la xarxa per la igualtat de Escòcia és l'influència que té l’Església sobre el sistema educatiu del país “les escoles haurien de crear un ambient de igualtat entre els nens, no només a nivell cívic o religiós sinó a nivell sexual” sentencia French. 

El govern d’Alex Salmond té previst que se celebri el primer matrimoni homosexual el 2015, tot i l’oposició no només de l’Església Catòlica sinó també de la musulmana, l’evangèlica i la presbiteriana. Mentrestant, estudis fets al país indiquen que dos terços de la població estaria a favor de tirar endavant aquesta llei.  

Edinburgh més a prop de París

Fa temps que el Tour va deixar de ser de França per ser una mica de tots. La seva grandesa i tota l’afició al ciclisme, han fet que la prova reina hagi passat per carreteres, no només franceses, sinó dels països veïns. Antigament havia passat per Bèlgica, Luxemburg, Mònaco o Andorra. Amb el temps va anar obrint-se, sense anar més lluny va passar per Barcelona l’any 2009, i aquest cop començarà a Lieja, Bèlgica. El Tour és un pastís que mou molta gent i molts diners, i tots volen tenir el seu trosset. Ara però, la màxima competició ciclista marxarà un xic més lluny, cap a Edinburgh. 

Segons el diari The Scotmans, diferents autoritats, entre ells el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, s’haurien posat d’acord per portar el Tour a Edinburgh. El mateix diari apunta que ja fa dos anys que aquestes autoritats estan movent-se per portar la famosa prova ciclista a la ciutat, ara per fi, sembla que hi ha una data concreta: l’estiu del 2017.

El passat novembre membres de l’organització del Tour ja van visitar la ciutat i es van reunir amb EventScotland, el consell que promociona el país, i segons les dues parts les relacions varen ser “molt positives i segueixen estables”. Ara, Escòcia busca col·laboradors per pagar el que pot costar portar el Tour a les illes britàniques. Gal·les i algunes ciutats d’Anglaterra estarien disposades a unir-se a l’iniciativa escocesa. “No tinc cap mena de dubte que aconseguirem combinar esforços amb altres col·laboradors per aconseguir obrir el Tour a les illes” assegurava Alex Salmond. 

I és que l’intenció de totes les autoritats escoceses és que la primera etapa del Tour 2017 surti des d’Edinburgh, i en concret, des de l’esplanada del Castell, que tindria ja les grades col·locades, ja que cada estiu s’hi celebra l’Edinburgh Military Tattoo. 

El Tour ja va passar per les illes britàniques el 2007, i també el 2008 passant per Londres on va deixar uns 88 milions de lliures a la capital britànica. Els aficionats al ciclisme escocesos i britànics podrien gaudir en un futur del Tour, el que està clar és que aquesta prova, una de les més tradicionals i amb més pedigrí francès, és cada cop menys francesa. Potser una metàfora del que està passant el país. França és cada cop menys França. I Edinburgh, en canvi, és cada cop més lluny de Londres i més a prop de París.