Sir Alex ja té feina

Després de gairebé un mes d'anunciar que deixava el futbol i la banqueta del Manchester United, Alex Ferguson ja té en ment una meta; i aquest cop no serà ni la Premier, ni la Cup, ni la Champions, sinó que l'objectiu serà polític. "Fergie" formarà part de la campanya per una Escòcia que formi part al Regne Unit, el que s'anomena el moviment del Better Togheter.

Per tots és coneguda la militància política de Ferguson. Un home que, a diferència de molts que formen part del món del futbol, sempre s'ha mullat públicament a nivell polític. De fet, mai ha amagat ser laborista convençut, criticant durant anys els tories, fos qui fos el seu líder. Ara però, els conservadors no seran el seu enemic, sinó que ho seran els propis escocesos, en concret, els independentistes.

“800.000 escocesos, com jo, vivim i treballem en altres parts del Regne Unit. No vivim en un país estranger, només som en una altra part de la família del Regne Unit”. Amb aquesta frase, contundent i clara, es posicionava de cara al referèndum que tindrà lloc a Escòcia el 18 de Setembre del 2014. Una declaració de l'ex manager dels Red Devils que es publicava a la web del moviment unionista i que anava acompanyada d'un "Te'ns afegiràs, Sir Alex?". 

A aquesta declaracio hi anava acompanyada una donació. Una quantitat simbòlica de 501 lliures a la campanya pel Better Togheter, una lliura mes de la que es permet aportar en donacions personals, ja sigui a favor del Sí, com a favor del No. Una forma de criticar el procés i, com no, a Alex Salmond, que segons Ferguson, es dedica a “silenciar la veu dels escocesos que vivim fora d'Escòcia” ja que aquests no podran votar el procés obert i que acabarà en referèndum l'any que ve.

Per com comença, per les formes, i sobretot, pel seu caràcter i el seu carisma; “Fergie” pot ser una peça clau en la campanya anti-independentista i així ho ha anunciat Better Togheter, tot i que encara no ha fet saber quin paper té reservat l'ex entrenador del Manchester, que estarà acompanyat, en aquesta aventura també, pel seu “segon”, AlexMcLeish.

Seran 4 mesos de campanya apassionants, uns a favor del Sí, altres a favor del No. Hi haurà diàleg, números i sobretot, arguments. Com en les grans cites futbolístiques jo desitjo que s'enfrontin els millors, veure els dos Alex. Salmond i Ferguson. Veurem si el segon es mou tan bé en les urnes com ho fa el primer. Veurem si parla tan bé com mastega xiclet. El que està clar és que el míster del United no pot estar ni un mes parat. I sí, un plaer que torni Ferguson. Sir Alex ja té feina.

Al Regne Unit tots tenen pressa

Àlex Salmond té pressa (però Cameron també). En té molta i ja imagina una Escòcia independent, per això ja està treballant per una nova constitució. Com qualsevol estat modern, la nova Escòcia hauria de tenir els drets i deures dels ciutadans escocesos escrits, a diferència del Regne Unit que té una Carta Magna. 

En una entrevista a la BBC el president del país ha destacat com a pilars bàsics del nou estat, el dret a tenir una educació lliure i a una llar. No va desencaminat, sap el que es fa. En un país on un alt percentatge de la població viu en llars de propietat municipal o governamental, Salmond és conscient que el que més fa patir al seu poble si Escòcia esdevé independent és el seu dia a dia. Els seus privilegis. I pel que sembla, almenys si Salmond segueix al poder, aquests no es perdran. Ho pot assegurar el president? No. Però ho diu. I pel que diu l'últim estudi d'opinió, publicat al Herald Scotland, està guanyant terreny, més que res perquè els indecisos són més, i vénen del bàndol dels contraris a l'independència.

El que sí està clar és que el procés ja està en marxa. Avui mateix la Càmara dels Lords ha aprovat el que ja va fer ahir la dels Comuns, una llei que traspassa poders a Escòcia per dirigir el seu referèndum. I no hi ha hagut morts. Ni ferits. Alguns a Espanya es posarien les mans al cap, o a algun altre lloc. Al Regne Unit entenen i creuen en la democràcia mentre a d'altres països encara l'estant assimilant i alguns els hi molesta. 

Al procés escocès se li uneix el futur del país a l'Unió Europea. Només Clegg defensa estar-hi, i ja ningú dubta que es farà un referèndum per decidir si mantenir-se dins, canviant l'estatus, o marxar. La paradoxa del procés és que el Regne Unit està més desunit que mai, i podríem veure una Escòcia independent demanant l'ingrés a l'Unió Europea mentre Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord en fugen.

El que està clar, és que en qualsevol dels dos casos es preguntarà a la gent. Perquè en aquesta illa no tenen por del que opini el poble. Els polítics estan al lloc perquè és el poble qui els posa. Estan a dalt de tot per fer política. Al Regne Unit i a Escòcia juguen a fer política, política d'alt nivell. I els dos, per diferents motius, tenen pressa. Molta pressa. Per això van poc a poc.

La "Diada" escocesa

Aquest cap de setmana Escòcia va tenir la seva particular Diada. Lluny del milió i mig que va reunir l'independentisme català l'11 de Setembre a Catalunya; dissabte passat, unes 9.500 persones, segons els organitzadors (5.000 segons la policia) es van manifestar en favor de l'independència a la capital del país, Edinburgh.

La marxa, que va començar al parc dels Meadows i va acabar a Princes Garden's, va comptar amb polítics i societat civil de tots els àmbits, i formava part ja, de la precampanya de cares al referèndum que està previst pel 2014. A falta de detalls per acabar de concretar amb el govern de Londres, ningú dubta que la consulta s'acabarà fent sigui quina sigui la data. Sigui quina sigui la pregunta. 

Amb milers de banderes de Saint Andrews i de la monarquia escocesa, els independentistes escocesos van estar acompanyats aquest cop per una bona munió de catalans que es van deixar veure en forma d'estelades i senyeres.

“He vingut molts anys a manifestar-me en aquests jardins però mai havia vist tanta gent com avui” va dir sorprès Alex Salmond, president d'Escòcia, que va defensar l'independència per evitar les retallades que estan arribant des de Londres. "Per què hauria d'escollir austeritat quan podria invertir en el meu futur?" es va preguntar el també líder de l'SNP, arrencant els aplaudiments de la gent. “Així com les aurores han il·luminat els cels del país aquests dies aquesta campanya il·luminarà Escòcia en els propers dos anys” va afegir, tirant de poesia i romanticisme.

Evidentment Salmond, acompanyat pels seus companys de govern i de partit, va ser el cap visible de la marxa però també hi van assistir diferents sectors de la societat civil. Un dels parlaments que va arrencar més aplaudiments va ser el de Margo McDonald, diputada independent al Parlament escocès. “Si un terç del país creu en l'independència i la vol, tenim dos anys per convèncer a la resta d'escocesos que és possible” va dir McDonald.

Més enllà de parlaments de polítics, diferents sectors de la societat civil escocesa, com l'Scottish CND, la Young Scots for Independence (les noves generacions del SNP) o Citizens Against Public Service Cuts, entre molts altres, també van tenir l'oportunitat de dirigir-se als manifestants al final de la diada que va comptar, segons la policia amb dos detinguts.