La meva visió del debat

El debat d'ahir va ser interessant. Desenganyem-nos. Molts el vam mirar amb expectació i xarxes socials, com el Twitter, treien fum. Però acabat el debat, dubto que ningú que tenia dubtes de qui votar els hagués esvaït. 

Per començar el moderador era Josep Cuní. L'home del "PROU!". No és sant de la meva devoció, vol ser sempre protagonista i ahir no ho havia de ser, tot i que ho va intentar al principi amb el seu inútil monòleg. El periodista de TV3 no va tenir mai el control de la situació. Hi va haver discusions, interrupcions i converses paral·leles. Fins i tot algun candidat va haver de posar ordre. Va estar molt bé les preguntes personalitzades a cada candidat al principi, però el moderador va anar perdent el control a mesura que passaven els minuts. 

Montilla va ser el que va sortir més perjudicat d'aquest debat a 6. No comunica. No parla bé. Se'l veu insegur davant les càmeras i ha de recòrrer a gràfics de 2 d'E.S.O. Ahir vam assistir al funeral polític del president de la Generalitat, per molt que s'entesti a fer un debat aquesta setmana cara a cara amb Mas. Ahir va quedar sentenciat. Montilla és l'Almeria. Ningú amb dos dits de front votaria al candidat del PSC, tot i que aconseguirà vots per allò de la militància i la regió metropolitana que vota al partit socialista faci sol, plogui o nevi. sí o sí.

En canvi a Mas se'l veia relaxat. No s'hi jugava tant i ell ho sabia. Va fer com tota la campanya, o sigui, no cagar-la en cap moment. Però una vegada més es va veure el llautó de CiU. I el va ensenyar el Puigcercós, posant contra les cordes a Mas "anem junts a Madrid a defensar el concert econòmic però si ens diuen que no promet-me que hi haurà referèndum" proposava el candidat d'ERC. Mas va acabar per no contestar la proposta, en una mostra més del que és i serà sempre CiU. Un partit que no es mulla, que navega entre dues aigües. 

Precisament Puigcercós era qui ho tenia més clar. Té el full de ruta marcat i no enganya a ningú. A Madrid ens roben, o gestionem nosaltres els nostres recursos o hem de marxar. Primera parada: concert econòmic. Segona parada: referèndum. El de Ripoll va tornar a mostrar aquella versió més xulesca de sí mateix, però en certa va ser qui més segur es va mostrar. Si no hagués entregat Catalunya als socialistes dues vegades ERC tindria tots els vots del català emprenyat. 

 

Al meu entendre qui va ser el millor d'aquest debat va ser Albert Rivera. Sobretot en la primera part, on va ser qui es va mostrar més segur, exposant les seves idees i amb una bona oratòria. Fugint de les baralles. Però Rivera juga amb un avantatge: el seu partit sempre pot dir allò de: vostès van estar al poder i no ho van fer. I és que el seu encara no sap el que és manar fet que no pot dir cap més partit. 
Vaig arribar a pensar que seria el que guanyaria més vots en aquesta nit de debat. A la segona part però ja va entrar més a sac. Algú li havia dit que ho estava fent bé i s'ho va creure. El tema de la llengua el va acabar de cremar, cridant, indignant-se, parlant en castellà i en ocasions quedant-se sense arguments. És el que té haver de defensar allò que és indefensable.

Qui té bones propostes és Joan Herrera. Tan bones que són impossibles. Però com a mínim n'aportava. Fer pagar a les rentes més altres, més impostos a les grans empreses, utilitzar els diners per mesures socials. Fantàstic. Però no s'ha fet en aquesta legislatura on ells han estat al govern. Herrera té un electorat fidel i no tindrà problemes per fer un bon paper aquest diumenge. Personalment ha millorat com a polític i orador, els anys a Madrid l'han fet madurar d'allò més. 

Per últim Sánchez Camacho. Entestada a recollir vots del PSC, obsessionada en aconseguir-ne de CiU i amb la voluntat d'amagar la proposta de Ciutadans en matèria lingüística. Tan posada en criticar i recollir d'altres partits que no va aportar res en aquest debat. El discurs és el de sempre i tots el sabem. No enganyen a ningú i el seu electorat també és fidel. És el de les 8 del matí a davant de la porta de l'escola. És previsible que el PP es converteixi en la segona força política a Catalunya (Déu no ho vulgui) però en tot cas, no serà gràcies a ella. 

Marxem del debat sense res de nou. Tret que dimecres tindrem un cara a cara entre Mas i Montilla que pot ser la sentència definitiva del d'Iznájar. S'ho juga al tot pel tot. No descarteu que tingui algun paper sobre el cas Palau i jugui tot lo brut que es pot en campanya. 

En definitiva, aquesta campanya es recordarà, no pels debats, sinó pels vídeos. Vídeos d'Espanya robant, vídeos porno, vídeos amb estrelles del porno, vídeos amb orgasmes, vídeos amb gavines que maten independentistes i sense papers. Una campanya d'un nivell baixíssim. Si us plau, que algú premi STOP i després FF. Gràcies.

Contra la Intocable

 

Siguem clars. Puigcercós té raó. "A Madrid el tema fiscal és una festa i a Andalusia no paga ni Déu" deia. Podríem discutir les formes però no el fons. D'aquesta manera va dir el que tots sabem però ningú diu. Senyors, Catalunya està maltractada fiscalment (fixeu-vos que a Espanya ja han portat el debat a l'ofensa d'Andalusia i no cap al debat de si Catalunya està maltractada o no) i no cal que ho digui el dirigent d'ERC sinó que ho diuen les dades, i des de fa anys que és així.

El que passa és que en aquest estat espanyol hi ha una regió que és tabú. No se la pot ofendre. Enric Juliana l'anomena La Intocable, i aquesta no és altra que Andalusia. Aquesta regió ha gaudit del favor dels diferents partits polítics que han manat a l'estat espanyol, sobretot del PSOE, ja que Andalusia és qui aporta més diputats al Congrés. Qui guanya a Andalusia guanya a Espanya. Així que l'AVE va arribar abans a Sevilla que a Barcelona, per exemple. I això és així. I això no vol dir ni ofendre el poble andalús ni ofendre als andalusos que viuen aquí. Sinó al sistema. I si s'ofenen que s'ho facin mirar...

 

El problema és que fa temps que ningú es pot queixar. Si ho hagués fet algú d'alguna altra part d'Espanya s'hauria suavitzat, el que passa és que ho ha dit un català. I ara Puigcercós l'obliguen a tirar enrere. No ho ha fet. Quan la gent es posa amb Catalunya ningú rectifica. Quan Catalunya es posa amb els altres i aixeca la veu ens hem de retractar? Doncs no hi estic d'acord. I pel que veig, el candidat d'Esquerra tampoc. 

I de fet, crec que aquest moviment, en forma de declaracions de Puigcercós, és positiu per ell. Primer, irromp amb força en la primera etapa de la campanya. Es posiciona i porta el debat cap al seu terreny. En segon lloc intenta arrossegar el català emprenyat parlant del maltractament econòmic, aquest mateix català que està indecís entre ERC, Reagrupament, Solidaritat o CiU. I en tercer lloc trenca amb aquest hermetisme electoral on tot està pautat i tots tenen els seus minuts pactats en els mitjans públics, com a mínim en els privats guanyarà protagonisme. I com deia Oscar Wilde, el més important és que es parli de tu...encara que sigui malament.