Anar a veure un museu és anar a fer un acte de fe en favor de l'art i la cultura. I si és art modern, encara més. En principi, aquesta fe t'aportarà unes sensacions, i en el cas dels artistes bons, són molt gratificants, et fan reflexionar i alhora
admirar-los. Amb els artistes genials, aquesta sensació es multiplica. Mai deixen indiferent.
A la Scottish National Gallery of Modern Art s’exposen fins al setembre obres d’Eduard Munch. Unes cinquanta litografies per conèixer de més a
prop el pintor noruec, són només cinquanta de tots els crits que va dibuixar
Munch. Suficients per entrar en l’interior del pintor i descobrir els seus
pensaments i les seves pors a través dels seus dibuixos.
Des de molt petit, Munch va tenir problemes
mentals que es van accentuar més tard amb desgràcies familiars. La mort de la
seva mare i de la seva germana gran, a la que Edward estava profundament unit,
van cicatritzar en la ment de l’autor. Anys més tard moriria un altre dels seus
germans i el seu pare, en definitiva, una vida desgraciada que no fa res més
que augmentar les pors i l’ansietat del jove Munch, que gràcies a la seva tieta
comença a dibuixar i a expressar-se sobre paper. Envoltats dels espectaculars jardins de la Scottish National Gallery of Modern Art d’Edinburgh podem veure això, pintures plenes de pors, ansietat, solitud, cansament,
malaltia i obscuritat. Edward Munch en primera persona. “En el meu art he
intentat explicar la meva vida i el seu significat. I també he intentat ajudar
els altres clarificant les seves vides” va resumir el pintor noruec un cop.
I així va ser. Les seves pintures no
necessiten més o menys llum, ni tampoc molts colors, ni la perfecció, ni tampoc
un paisatge al fons (que a vegades hi és però no és important). El missatge de
Munch està allunyat de tot això. Por. Ànsia. Solitud. Mort i Malaltia, formen la
columna vertebral del seu art que culmina amb el famós quadre “El Crit”. I
totes aquestes sensacions les podem veure a cada traç de pinzell o llapis de
les seves creacions. Són traços forts, marcats. Poderosos i inquietants.
Nerviosos. Desesperats. El que observa en té suficient per fer-se una idea del
que li passava pel cap a Munch. O potser no.
Amb color o sense color, aquestes cinquanta
litografies exposades a la Scottish són una bona manera d’acostar-se
a finals del segle XIX i principis del XX amb un dels personatges més
enigmàtics i inquietants que hi van viure, potser a l’altura de Van Gogh,
Tolouse-Lautrec o Gauguin. Un personatge que fa reflexionar, pensar, meditar,
inquietar, i algunes vegades, cridar.
