La lluita de la setmana

M’ha agradat: Que les xifres de morts van baixant...

No m’ha agradat: ...les imatges d’alguns bars en zones de fase 1.

M’ha agradat: "Cadena de Favors” una iniciativa que en principi, ha d’ajudar els comerciants del poble...

No m’ha agradat: ...precisament l’actitud dels comerciants del poble. Ara desperten i veuen que s’han de posar les piles amb les ventes per internet. En breu despertaran amb la reforma horària...

M’ha agradat: “El último caso del Doctor Wilson” llibre barreja entre psicologia i crim...

No m’ha agradat: ...que em tornin els llibres arrugats o fets malbé. No us passa?

M’ha agradat: Poder començar a sortir els matins i a les tardes...

No m’ha agradat: ...alguns llums i persianes obertes en alguns edificis només els caps de setmana.

M’ha agradat: La tercera temporada de Fauda...

No m’ha agradat: ...haver deixat de banda Netflix per una temporadeta. Tornarem al vici segur.

M’ha agradat: Que el govern espanyol faci cas al govern català en tot el que s’ha de fer...

No m’ha agradat: ...que li faci cas amb dues setmanes de retard.

M’ha agradat: Els memes que han aparegut amb Díaz Ayuso...

No m’ha agradat: ...Díaz Ayuso en sí. Una broma de política i més, en els temps que corren.

M’ha agradat: Tornar a escriure contes altre cop...

No m’ha agradat: ...que sigui per avorriment o bogeria.

M’ha agradat: Que torni el futbol a Alemanya...

No m’ha agradat: ...les presses perquè torni a Espanya. Cal tal com està el panorama?

M’ha agradat: les diferents opcions que hi ha per fer visites culturals virtuals...

No m’ha agradat: ...que em temo que només podrem fer això durant molt de temps.

M’ha agradat: L’àvia de 113 anys que ha superat el virus...

No m’ha agradat: ...que Ortega Smith hagi superat el virus. Ara però el virus torna a la càrrega...

M’ha agradat: La cançó “Los Abrazos Prohibidos” de Vetusta Morla i diferents cantants...

No m’ha agradat: ...el No concert d’Ada Colau i els seus amics. De vergonyeta.

M’ha agradat: Long Li Xue (separat cullons), m'està salvant el confinament...

No m’ha agradat: ...veure que estic molt fora de la vida dels adolescents d’avui en dia.

Cinc visites virtuals per museus del món

Després de tant de temps tancats, volem viatjar. Acostumats a agafar avions sovint i visitar centenars de ciutats, el confinament ens obliga a quedar-nos a casa i sortir en comptades ocasions i en segons quins horaris. Algun dia això s’acabarà. Alguns edificis tot i que tancats, ja proposen visites virtuals per les seves instal·lacions. La Sagrada Família o la Casa Batlló en serien un exemple. Avui però, proposo cinc visites a diferents museus del món com teràpia. Ens ajudarà a relaxar-nos, a conèixer més a fons algunes pintures o obres, a passar una bona estona...o simplement ens ajudarà a imaginar-nos que hem viatjat a una altra ciutat del món.

El cert és que amb aquesta pandèmia molts museus segueixen l’activitat a través de les seves xarxes socials, sobretot per Instgram. I òbviament, moltes de les seves col·leccions segueixen a Google Arts. Però si voleu “moure-us” per la xarxa en busca de galeries plenes de quadres i obres d’art en general, el millor és que aneu a les pàgines oficials, adaptades per a que les podem visitar sense moure’ns de casa.

Museu del Louvre

Mai abans havia estat tan fàcil veure La Mona Lisa sense haver de fer cua, ni sense tenir 500 japonesos davant nostra. Ara el Museu del Louvre posa a l’abast les seves obres a través de la seva pàgina. Allà podem fins i tot fer un total de 7 tours virtuals, entre els que s’inclouen la visita a les galeries egípcies o veure les restes del fossar del museu més famós del món. Un bany d’història i art que pot durar hores i hores.

MOMA

El Museum of Modern Art de Nova York és una referència de l’art contemporani a nivell mundial. Qui no té ganes de veure en viu i en directe “La nit estrellada” de Van Gogh, "La Sopa Campbell" de Warhol o “La persistència de la memòria” de Dalí? Son algunes de les obres que podem trobar al portal web d’aquest museu nord americà que a més, ofereix una experiència virtual pels més petits de la casa o no tan petits. Una manera de fer pedagogia i fer arribar l’art a totes les llars amb nens.

British Museum

Si volem fugir a Londres, l’opció més vàlida seria el British Museum. Fundat el 1783, conté més de 8 milions de peces així que tindrem per triar i remenar. Si el volem visitar tenim dues opcions: La primera seria a través de Google View Street, on podem visitar-lo tan per dins com per fora, al més pur estil Google Maps. La segona opció és a través de Museus del Món, una iniciativa creada pel propi British Museum juntament amb Google Cultural Institute, on podem veure alguns dels objectes més rellevants de la historia de la Humanitat dins un espai temporal i geogràfica. Molt interactiu y interessant, a més, alguns objectes estan comentats per experts en la materia. Queda clar que el British, a nivell digital està més que preparat, i aquesta pandèmia no l’ha agafat a contrapeu.  

Museu Van Gogh d’Amsterdam

Tinc debilitat per Van Gogh. Ho reconec. Ara no cal anar a Amsterdam per gaudir de les meravelles del geni holandès. Com el British, el Van Gogh també conté unes visites virtuals gràcies a un acord amb Google i per tant, ens podem moure pel museu a l’estil del Google Maps. La novetat son dues exposicions online, basades en els amors de Van Gogh i què llegia el pintor holandès. I per suposat, al portal hi teniu la possibilitat de veure les seves obres, i pinzellades al detall, així com també 500 dibuixos i 750 cartes, moltes d’elles amb Theo Van Gogh com a destinatari. Ara que molts estem a punt d’embogir, és una bona època per "visitar" el museu i aprofundir en la vida i obra d’un dels holandesos més famosos del món.

Museu Vaticà

Parlar de museus i no parar a Roma seria un pecat. La capital d’Italia és un museu en si però a més, allà hi podem trobar els Museus Vaticans, propietat de l’Església Catòlica. Més enllà de preguntar-nos si les obres d’art haurien d’estar allà o si l’Església hauria d’ajudar més als seus fidels que no pas acumular patrimoni, el museu és obligat en qualsevol visita a Roma. Ara, el podem veure a través de la nostra pantalla gràcies a la pàgina i gaudir de la Capella Sixtina feta per Miquel Àngelo (que ens deixará amb la boca oberta, com sempre), les pintures de Rafael o veure el Laocoon i els seus fills amb només un click.

Quan el poble és art

El confinament ha obligat a tots els sectors a repensar-se. I en aquest sentit, el món de la cultura ha estat un dels primers a fer una passa endavant i ho ha fet aprofitant les xarxes socials. A falta del cara a cara amb l’espectador, Instagram, Twitter, Facebook son ara els escenaris on es reivindiquen centenars d’artistes. La imaginació al poder. Concerts en directe, conferències, o converses amb els seguidors, en serien un bon exemple. Una de les iniciatives que m’ha agradat més durant aquest confinament prové del món de l’art. És el Tussen Kunsten & Quarantaine, traduït de l’holandès, Entre l’art i la quarantena.

Una idea que es va anar fent gran

Aquesta iniciativa, creada la primera setmana de confinament a Holanda, consistia en recrear quadres amb 3 objectes que tinguessis a casa. Va començar de forma modesta. Però el moviment va començar a agafar volada quan s’hi va afegir el Rijksmuseum d’Amsterdam, que va recolzar la iniciativa, així com també a oferir obres en la qual inspirar-se.

View this post on Instagram

Neerlands trots in barre tijden 👩🏼‍🎨#tussenkunstenquarantaine @miafazecas

A post shared by Tussen Kunst & Quarantaine (@tussenkunstenquarantaine) on Mar 17, 2020 at 2:43pm PDT

A partir d’aquí els holandesos es varen llençar a reproduir els quadres més famosos del seu museu nacional i d’aquí a viralitzar-se. El fenomen es va fer global a través del hashtag #tussenkunstenquarantaine fins a convertir-se en una iniciativa que està triomfant a nivell planetari. Ja són  prop de 21.000 posts amb reproduccions enginyoses fetes des de diferents punts del planeta, a les que hem d'afegir iniciatives paralel·les com #ArtAtHomeChallenge i, aquí a casa nostra, #RepteArtaCasa. També destacar el que fa David Bocker que “envia a casa” a totes les persones que apareixen en quadres famosos. Així podem veure “La Gioconda”, sense la Mona Lisa o “Figura en una finestra” de Salvador Dalí, sense la noia que mira l’horitzó a través de la finestra.

View this post on Instagram

Who run the world?🙌🏼#tussenkunstenquarantaine #artchallenge #vermeer #johannesvermeer #girlwiththepearlearring @_tooshe @tarangchawla #commentfortag❤️

A post shared by Tussen Kunst & Quarantaine (@tussenkunstenquarantaine) on Apr 7, 2020 at 10:37am PDT

Des de Van Eyck a Mondrian passant per Van Gogh, Picasso, Dalí, Botticeli, Leonardo o Botero. Tots ells i molts més han estat inspiració i entreteniment de milers de persones que han perdut (o invertit) una estona a reproduir algun dels quadres més importants de la historia de l’art. Una iniciativa que ha acostat l’art a les nostres llars i l’ha projectat a través de les xarxes socials. Si ha servit per entretenir-nos, benvingut. Si serveix perquè quan tot això acabi valorem més l’art i acudim als museus, haurà valgut la pena.

Els cinquanta crits d'Eduard Munch

Anar a veure un museu és anar a fer un acte de fe en favor de l'art i la cultura. I si és art modern, encara més. En principi, aquesta fe t'aportarà unes sensacions, i en el cas dels artistes bons, són molt gratificants, et fan reflexionar i alhora admirar-los. Amb els artistes genials, aquesta sensació es multiplica. Mai deixen indiferent.

A la Scottish National Gallery of Modern Art s’exposen fins al setembre obres d’Eduard Munch. Unes cinquanta litografies per conèixer de més a prop el pintor noruec, són només cinquanta de tots els crits que va dibuixar Munch. Suficients per entrar en l’interior del pintor i descobrir els seus pensaments i les seves pors a través dels seus dibuixos. 

Des de molt petit, Munch va tenir problemes mentals que es van accentuar més tard amb desgràcies familiars. La mort de la seva mare i de la seva germana gran, a la que Edward estava profundament unit, van cicatritzar en la ment de l’autor. Anys més tard moriria un altre dels seus germans i el seu pare, en definitiva, una vida desgraciada que no fa res més que augmentar les pors i l’ansietat del jove Munch, que gràcies a la seva tieta comença a dibuixar i a expressar-se sobre paper. Envoltats dels espectaculars jardins de la Scottish National Gallery of Modern Art d’Edinburgh podem veure això, pintures plenes de pors, ansietat, solitud, cansament, malaltia i obscuritat. Edward Munch en primera persona. “En el meu art he intentat explicar la meva vida i el seu significat. I també he intentat ajudar els altres clarificant les seves vides” va resumir el pintor noruec un cop. 

I així va ser. Les seves pintures no necessiten més o menys llum, ni tampoc molts colors, ni la perfecció, ni tampoc un paisatge al fons (que a vegades hi és però no és important). El missatge de Munch està allunyat de tot això. Por. Ànsia. Solitud. Mort i Malaltia, formen la columna vertebral del seu art que culmina amb el famós quadre “El Crit”. I totes aquestes sensacions les podem veure a cada traç de pinzell o llapis de les seves creacions. Són traços forts, marcats. Poderosos i inquietants. Nerviosos. Desesperats. El que observa en té suficient per fer-se una idea del que li passava pel cap a Munch. O potser no. 

Amb color o sense color, aquestes cinquanta litografies exposades a la Scottish són una bona manera d’acostar-se a finals del segle XIX i principis del XX amb un dels personatges més enigmàtics i inquietants que hi van viure, potser a l’altura de Van Gogh, Tolouse-Lautrec o Gauguin. Un personatge que fa reflexionar, pensar, meditar, inquietar, i algunes vegades, cridar.

Mentides que duren quatre vides

Doncs no, el piano que visiten centenars de persones a Valldemossa, a l'illa de Mallorca, no és de Chopin. Fins ara, la cel•la número 2 estava oberta al públic com l’habitacle on el músic polonès i la seva família hi havien passat l’hivern de 1938, en concret de desembre a febrer. Segons la sentencia la número 2 actual era la 1 en l’època de Chopin. L’autèntica, l’habitació real on la familia va passar-hi uns quants mesos, és la 4. Conclusió, centenars o milers de turistes enganyats durant anys. I algú, evidentment, s’ha enriquit a costa d’ells.

Ara, el jutjat obliga al propietari de l’habitació falsa a deixar de publicitar-se, a rectificar publicament als mitjans i a retirar el famós piano que mai va ser tocat per Chopin.

Per arribar a aquesta conclusió han calgut testimonis directes de l’època, llibres, dietaris i, fins i tot pintures. Tot per acabar amb la conclusió que Chopin va estar en l’actual cel·la número 4. A més, pel que es veu, el piano mai va poder ser tocat pel famós compositor polonès. Entre altres coses, perquè no és contemporani a Chopin sinó que va ser fabricat a la dècada dels anys 50 del segle XIX. O sigui, és posterior al polonès.

Aquest error, ha durat uns 100 anys. Un segle, pensant que aquest era l’habitacle on Chopin havia composat i tocat algunes de les seves obres. Deu dècades enriquint-se a costa d’un fet fals. Això ho firmaria la mateixa Església catòlica, que tenia “relíquies” escampades arreu d’Europa impressionant fidels. Atraient peregrins. Tothom tenia dits dels apòstols, ossos de sants. Tants que fins i tot no quadraven els números. Sants amb 3 cranis, 20 creus de Jesús repartides pel món...ho descriu brutalment bé Umberto Eco a Baudolino.

Resulta que aquestes enganyifes no han mort del tot. Esperem que sigui un cas aïllat, mentrestant la pregunta és: amb quantes falsetats es deuen estar fregant les mans uns quants a costa de curiosos innocents com tu i com jo?