El Louvre, Picasso i La Mona Lisa

Aquests dies hem estat testimonis d’un robatori sonat. Uns lladres han entrat al Museu de Louvre com si res, han robat diverses joies i han marxat com si res. I en un món on tothom i tots ens vigilem mútuament, han sorgit diferents videos i fotografies que testimonien el que va fer aquesta banda de lladres que a hores d’ara deu ser la més buscada del món. Però no és la primera vegada, ni serà l’última, que hi ha un robatori al museu del Louvre. El més sonat: el de La Gioconda.

Un furt que se’ns dubte va provocar el que el quadre i el museu son ara, una referencia artística de primer nivell mundial. Abans del robatori, La Mona Lisa no tenia l’impacte cultural que té ara, de fet, no estava ni a un lloc prominent; tampoc el propi museu del Louvre on avui en dia s’hi fan llarguíssimes cues per entrar. I curiosament, es va acusar a Picasso d’haver perpetrat aquell famós robatori.

El robatori del segle

El 23 d’agost de 1911 París es desperta commocionat. Ha desaparegut La Gioconda. Ningú té la més mínima idea de on pot ser però hi ha dos sospitosos que seran detinguts per ser interrogats: Pablo Picasso i Guillaume d’Apollinaire. El pintor i poeta, pares del Cubisme, defensaven idees radicals respecte l’art. Promulgaven la crema de museus i la destrucció d’obres antigues per donar pas a l’art nou i revolucionari que promulgaven alguns joves a la París d’entrat el segle XX. Per tant, l’anomenada Banda Picasso, passava a ser sospitosa número 1 del que més tard seria anomenat “El robatori del segle”.

Un robatori que va mantenir el museu tancat en busca de pistes. Un cop obert, i amb tot l’escàndol, el Museu del Louvre va rebre milers de visites de gent que no anava a veure cap obra en concret, sinó que anaven a veure el forat que havia deixat La Mona Lisa. Les autoritats del museu per una banda estaven preocupades però per l’altre veien com la institució es feia més i més popular entre els parisencs.

Picasso a comissaria

Davant la pressió mediàtica i popular, les autoritats arresten com dèiem, a Pablo Picasso i a Guillaume d’Apolinaire. Per què? Doncs perquè tenien antecedents. Bàsicament, degut a un robatori que havia tingut lloc al mateix Louvre quatre anys abans. Un amic en comú dels dos, el belga Joseph Géry Pieret, havia robat del museu un parell d’estatuetes ibèriques aprofitant una escletxa en la seguretat de l’edifici.

Aquestes escultures havien anat a parar el taller de Picasso, que aquells dies estava obsessionat en pintar “Les Senyoretes d’Avinyó” y l’art primitiu i antic havia de ser una inspiració pel seu quadre. Amb la complicitat d’Apollinaire, el pintor malagueny va comprar per 50 francs les estatuetes, tot i saber de la seva procedència.

Després del robatori de La Gioconda, segons l’amant de Picasso, Fernande Olivier, els joves varen voler desfer-se de les peces inclús varen plantejar-se tirar-les al Sena, però Apollinaire va intentar vendre-les i allà va ser on la Policia Francesa va enterar-se de tot. Un mes després, Apollinaire va ser interrogat i finalment enviat a presó durant dos dies. El poeta d’alguna forma debia mencionar a Picasso, ja que poc temps després la policia es va presentar a casa el malagueny, que mort de por segons alguns testimonis, va ser portat a comissaria, tremolant.

Mort de por, Picasso va anar col·laborant i contestant totes les preguntes de la Gendarmeria francesa, fins a arribar al moment de màxima tensió, quan la policia li va portar el seu amic Apollinaire. Picasso es va posar a plorar com un nen, i davant la pregunta si es coneixien entre ells, el covard de Picasso (que se les donava de mascle alfa en aquelles èpoques a la París de començaments de segle) va contestar que no, “Mai he vist aquest home”.

Finalment els dos cubistes varen ser absolts però la seva relació ja no va ser la mateixa. Varen seguir els anys i la seva paranoia va anar creixent, ja que pensaven que eren espiats per la policia constantment. Res més lluny de la realitat.

El verdader culpable

Poc després de ser posats en llibertat, Picasso y Apollinaire varen quedar lliures de tota sospita quan el 1913 el quadre va aparèixer en mans d’un tal Vicenzo Peruggia, antic treballador del Louvre que havia robat el quadre sense cap problema, posant-lo sota la gavardina blanca del seu uniforme. Segons Peruggia, havia robat La Gioconda per portar-la a Italia, que era on realment el quadre havia d’estar. Va ser condemnat a un any i quinze dies de presó.

Una noticia que va donar la volta el món y va ser la gallina dels ous d’or de la prensa francesa i europea. Era el “robatori del segle”. La història emplenaria poques pàgines i La Mona Lisa, Peruggia i inclús Picasso, caurien en l’oblit dels tabloides europeus, ja que pocs dies després de l’empresonament de l’italià, començaria la Primera Guerra Mundial, i Europa, ja no seria la mateixa.

Cinc visites virtuals per museus del món

Després de tant de temps tancats, volem viatjar. Acostumats a agafar avions sovint i visitar centenars de ciutats, el confinament ens obliga a quedar-nos a casa i sortir en comptades ocasions i en segons quins horaris. Algun dia això s’acabarà. Alguns edificis tot i que tancats, ja proposen visites virtuals per les seves instal·lacions. La Sagrada Família o la Casa Batlló en serien un exemple. Avui però, proposo cinc visites a diferents museus del món com teràpia. Ens ajudarà a relaxar-nos, a conèixer més a fons algunes pintures o obres, a passar una bona estona...o simplement ens ajudarà a imaginar-nos que hem viatjat a una altra ciutat del món.

El cert és que amb aquesta pandèmia molts museus segueixen l’activitat a través de les seves xarxes socials, sobretot per Instgram. I òbviament, moltes de les seves col·leccions segueixen a Google Arts. Però si voleu “moure-us” per la xarxa en busca de galeries plenes de quadres i obres d’art en general, el millor és que aneu a les pàgines oficials, adaptades per a que les podem visitar sense moure’ns de casa.

Museu del Louvre

Mai abans havia estat tan fàcil veure La Mona Lisa sense haver de fer cua, ni sense tenir 500 japonesos davant nostra. Ara el Museu del Louvre posa a l’abast les seves obres a través de la seva pàgina. Allà podem fins i tot fer un total de 7 tours virtuals, entre els que s’inclouen la visita a les galeries egípcies o veure les restes del fossar del museu més famós del món. Un bany d’història i art que pot durar hores i hores.

MOMA

El Museum of Modern Art de Nova York és una referència de l’art contemporani a nivell mundial. Qui no té ganes de veure en viu i en directe “La nit estrellada” de Van Gogh, "La Sopa Campbell" de Warhol o “La persistència de la memòria” de Dalí? Son algunes de les obres que podem trobar al portal web d’aquest museu nord americà que a més, ofereix una experiència virtual pels més petits de la casa o no tan petits. Una manera de fer pedagogia i fer arribar l’art a totes les llars amb nens.

British Museum

Si volem fugir a Londres, l’opció més vàlida seria el British Museum. Fundat el 1783, conté més de 8 milions de peces així que tindrem per triar i remenar. Si el volem visitar tenim dues opcions: La primera seria a través de Google View Street, on podem visitar-lo tan per dins com per fora, al més pur estil Google Maps. La segona opció és a través de Museus del Món, una iniciativa creada pel propi British Museum juntament amb Google Cultural Institute, on podem veure alguns dels objectes més rellevants de la historia de la Humanitat dins un espai temporal i geogràfica. Molt interactiu y interessant, a més, alguns objectes estan comentats per experts en la materia. Queda clar que el British, a nivell digital està més que preparat, i aquesta pandèmia no l’ha agafat a contrapeu.  

Museu Van Gogh d’Amsterdam

Tinc debilitat per Van Gogh. Ho reconec. Ara no cal anar a Amsterdam per gaudir de les meravelles del geni holandès. Com el British, el Van Gogh també conté unes visites virtuals gràcies a un acord amb Google i per tant, ens podem moure pel museu a l’estil del Google Maps. La novetat son dues exposicions online, basades en els amors de Van Gogh i què llegia el pintor holandès. I per suposat, al portal hi teniu la possibilitat de veure les seves obres, i pinzellades al detall, així com també 500 dibuixos i 750 cartes, moltes d’elles amb Theo Van Gogh com a destinatari. Ara que molts estem a punt d’embogir, és una bona època per "visitar" el museu i aprofundir en la vida i obra d’un dels holandesos més famosos del món.

Museu Vaticà

Parlar de museus i no parar a Roma seria un pecat. La capital d’Italia és un museu en si però a més, allà hi podem trobar els Museus Vaticans, propietat de l’Església Catòlica. Més enllà de preguntar-nos si les obres d’art haurien d’estar allà o si l’Església hauria d’ajudar més als seus fidels que no pas acumular patrimoni, el museu és obligat en qualsevol visita a Roma. Ara, el podem veure a través de la nostra pantalla gràcies a la pàgina i gaudir de la Capella Sixtina feta per Miquel Àngelo (que ens deixará amb la boca oberta, com sempre), les pintures de Rafael o veure el Laocoon i els seus fills amb només un click.