Fregar escales és el càstig més gran pels controladors aèris. Fins i tot, per sobre d'un tret a la nuca. Per la nostra audiència netejar els edificis de la gent aliena és pitjor que morir al moment amb el coll destrossat. Aquesta és la consideració social que tenen milers de dones al nostre país. Així anem.
Però és el que hi ha. Després de deixar al país a tocar del caos absolut aquest col·lectiu mereixia un càstig. Fort. Molt fort. Deixar-los enmig del Sahara no era prou per l'audiència d'aquest bloc. Tampoc portar-los cap a Corea del Nord a tastar el pitjor règim que pateix aquest món actual. Ni tan sols obligar-los a llegir el somnífer llibre de l'Alquimista del mai prou odiat, Pablo Coelho.
El que vol l'audiència és veure aquesta gent, que cobra un sou desorbitat, amb una fregona a la mà. Amb la bata i l'escombra. Netejant des del pis de dalt fins a baix. Fregant l'entrada d'un edifici. Saludant amargament als veïns i aguantar com aquests trepitgen, una vegada i una altra, el que tu has netejat.
Es mereixen això i molt més. Però el poble és sobirà i per tant l'exèrcit de l'estat espanyol haurà de prendre cartes en aquest asumpte. Menys pistoles i més fregones. En el fons som uns pacifistes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada