Abans que Michael Phelps decidís sortir als llibres d’història de l’esport a Pequin, Nikolai Andrianov era el que és ara el nedador nord-americà: l’esportista amb més medalles de tots els temps. Potser no era tan mediàtic com Phelps, però en el seu moment va ser una estrella en els països del bàndol soviètic. L’estrella però ahir es va apagar amb tant sols 59 anys.
Només una llum brillant com la de Nadia Comaneci no li va permetre il·luminar l’altra banda del taló d’acer. La romanesa enlluerna el món als Jocs Olímpics de Montreal de 1976 amb un 10, però aquell mateix estiu Andrianov marxa de Canadà amb 4 ors, dos plates i un bronze. Ningú ho recorda. Montreal és sinònim a Comaneci com Pequinn ho serà a Phelps.
Ja llavors el soviètic tenia 24 anys i venia de guanyar 3 metalls als Jocs anteriors de Munich. A més, els seus duels amb els japonesos Kato i Tsukahara començaven a aconseguir la categoria de mítics. De fet, Andrianov acaba amb l’hegemonia nipona en la gimnàstica moderna. Però això no va ser prou per sobrepassar el mite de Comaneci.
El soviètic, un autèntic mite al seu país participa en els seus últims Jocs Olímpics a Moscou. El 1980. On guanya cinc medalles més. Amb 28 anys abandona la pràctica esportiva i decideix ser entrenador. Casat amb una gimnasta, Liubov Burda, ensenya tot el que sap primer a les joves promeses soviètiques i més tard, al 1994 al Japó, fins que torna al seu país el 2002 ja víctima d’una estranya malaltia pneurodegenerativa que el va anar debilitant poc a poc.
La història d’Andrianov és la d’un esportista idolatrat al seu país en el seu moment però ignorat per la Història i el pas del temps. Una víctima de la guerra freda i un dany col·lateral de la bomba Comaneci. Ell va protagonitzar grans duels esportius com en el seu moment podrien haver firmat Bobby Fischer i Boris Spassky. O com en un futur signaran el mateix Phelps i Thorpe. És la historia d’un nen que comença tard en la gimnàstica, 12 anys, i acaba dominant aquest món anys més tard aconseguint 15 medalles. És la història del Michael Phelps oblidat del segle XX. Una víctima més d’aquest segle. Però ell, tot i l'oblit, també és Història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada