Arrivederci Roma

Marxo de Roma. Deixo la Via Panisperna i em dirigeixo a la Stazioni di Termini per anar a l’aeroport. Darrera deixo cinc dies espectaculars en una ciutat de somni que enamora. Cinc dies de cine. La Dolce Vita. La Grande Bellezza. Darrera meu deixo la Fontana di Trevi i la Plaça d’Espanya del primer dia. El Colosseu, el Fòrum Romà i Trastevere del segon. El Vaticà, la Piazza Navona i el Campo di Fiori del tercer. Els centenars d’esglésies i el Panteó d’Agripa del quart i les catacumbes del darrer dia a la capital d’Itàlia.

Deixo Roma. I darrera, mil columnes, pedres i ruïnes. Milions de quadres, d’estàtues i museus. Desenes d’esglésies, cúpules i capitells. Infinitat d’històries i d’Història. Deixo enrere els cafès, les botigues, les motos i els crits de la ciutat. Deixo enrere el bullir de la capital amb els seus habitants i els seus turistes, els taxis anant i venint i les vespes que volen sense els intermitents. Abandono els passos de zebra que són un homenatge al caos i al perill. Ja és això, un caos caòtic mal organitzat. D’aquí el seu encant.

Abandono Roma acomiadant-me d’en Massimiliano que m’ha estat aguantant a casa seva. I m’acomiado de la pasta i de la pizza que només es poden degustar a Itàlia. Deixo el caminar hores i hores amb la música de Manel, Mikel Erentxun, Beatles, Mishima, Travis i de més. Abandono els passejos escoltant els carrers de Roma. Em quedaré sense els capuccinos i els cafès espressos dret a la barra de qualsevol bar. I els gelattos. I la ginebra. Deixo Miquel Ángelo, Bernini, Caravaggio i Rafael. Deixo a Agripa, Adrià, Constantí i Neró i enfilo la tornada. Encara no he deixat la ciutat, que ja els enyoro a tots i a tot. I de sobte, una paret de Roma em deixa un missatge, i somric:

Ciao Roma...ti porto sempre nel mio cuore.

Arrivederci Roma.