Escòcia. Any 1 després del NO

El debat continua. De fet, està més viu que mai. I hi haurà un segon referèndum si l’Scottish National Party guanya les eleccions al Parlament d’Escòcia per majoria absoluta. I si Londres el torna a aprovar. Tot just fa un any, els escocesos estaven cridats a les urnes per decidir si Escòcia havia de ser un país independent. El 55% va escollir l’opció NO, mentre que el 45% l’opció independentista del YES. Per tant, les coses es varen quedar com estaven. O no. 365 dies després els escocesos es mouen més que mai, parlen de política més que mai, llegeixen més que mai i alguns tenen ganes de tornar a decidir el futur de la nació més que mai. Avui en dia, una majoria de la població té clar que en els pròxims 10 anys Escòcia serà un estat independent. La pregunta és: quan?

A Escòcia, ara ja sí, es parla de política. “El referèndum no va ser la fi d’un moviment sinó tot el contrari, el començament de quelcom molt gran” diu l’Andy Telfer que és historiador i professor, amb una cervesa a la mà, tal i com s’acompanyen les converses a Escòcia. I sí, ara se’n parla. Tres mesos abans de decidir el futur de la seva nació, poques converses en els pubs i els cafès d’Edimburg eren sobre política. Escòcia és diferent que Catalunya. “El referèndum ha despertat a molta gent” afegeix. “Ara la gent es pregunta per què hem de tenir submarins nuclears prop de Glasgow o per què hem de patir al govern conservador de Cameron si la presència dels “Tories” a Escòcia és escassa. La gent comença a despertar”. Al seu voltant tots fan que sí amb el cap. “Hi ha tantes coses que es fan malament a Londres que això no fa res més que encoratjar a l’SNP cap a una nova consulta” admet la Fiona, que reconeix que se’n penedeix del que va votar el 18 de Setembre passat.

Què ha canviat després del referèndum?

Ara fa un any, la campanya unionista, força discutida, va obligar als polítics britànics a jugar l’última carta per evitar la pujada de l’independentisme que mostraven les enquestes. David Cameron, Ed Miliband i Nick Clegg, els líders dels tres partits majoritaris a Westminster, van signar una carta en la que feien diverses promeses als escocesos si votaven a favor del No. Un any després, totes aquestes han quedat en res. L’anomenada Comissió Smith, encarregada de gestionar tots aquests traspassos econòmics, fiscals, culturals i socials; va fracassar. Escòcia es va quedar amb les engrunes.

A aquesta decepció de molts escocesos, inclosos alguns unionistes, cal afegir diversos fets que s’han anat donant durant aquest últim any. L’aparició del nacionalisme anglès que cada vegada s’apropia més de l’idea de Regne Unit i  lligada a la voluntat de crear un parlament anglès; la pujada del UKIP més enllà dels Borders (frontera entre Escòcia i Anglaterra), l’intent d’abolir la HumanRights Act, l’hostilitat vers Europa dels anglesos que portarà a la celebració d’un referèndum per marxar de la Unió Europea, i per últim, la majoria absoluta de David Cameron en les últimes eleccions al Parlament Britànic. Totes aquestes raons han fet veure a molts escocesos que la seva veu no serveix per res.

En el passat, Escòcia i Anglaterra havien creat un imperi comercial, havien lluitat contra el nazisme, havien creat el National Health Service (la Seguretat Social), havien liderat la lluita pels drets humans. Havien creat junts l’estat del benestar. “Què compartim ara, més enllà de fets simbòlics com la Union Jack i un passaport?” es pregunta al costat de l’Andy, en Duncan. Aquesta és una de les qüestions que més es pregunten els escocesos de generacions més joves. “Les últimes eleccions generals va ser una demostració d’aquesta distància amb els anglesos, una demostració que volem coses diferents, per això l’SNP va treure la majoria de diputats que Escòcia aporta a Westminster” afegeix la Fiona, que treballa en una empresa de turisme. “Gent que no votava mai i es quedava a casa ara vota per l’SNP. Moltes coses noves estan per venir” sentencia. La sensació per alguns és que Londres està cada cop més lluny d’Edimburg. 

L’escocès emprenyat

Les últimes eleccions al Parlament Britànic van mostrar un suport massiu dels escocesos a l’Scottish National Party, el partit independentista escocès, liderat ara per Nicola Sturgeon. De 59 diputats, l’SNP en va treure 56. Un fet històric. Inútil però, per evitar la majoria absoluta del Partit Conservador de David Cameron, fet que va fer augmentar la frustració dels escocesos que veien que, un cop més, el vot anglès feia decantar la balança de Westminster cap al partit Conservador. Mentrestant, el Partit Laborista navega a la deriva esperant que l’elecció de Jeremy Corbyn giri el timó a l’esquerra.

Les enquestes també, més que mai, reflecteixen aquest mal estar. Tot i que l’última consulta que s’ha fet donaria la victòriaa l’unionisme, dues enquestes han mostrat un suport a la independència de mésdel 50%. Més pressió per Nicola Sturgeon, la primera ministra escocesa. La cap de l’executiu escocès anunciava al diari Sunday Herald aquest diumenge, que té la intenció de presentar-se a les pròximes eleccions amb una proposta de segon referèndum en el seu programa. “Farem un manifest exposant què pensem al voltant de les circumstàncies actuals i els possibles terminis per tornar a organitzar un segon referèndum” exposava Sturgeon al diari. Aquest, haurà de ser votat pels militants de l’SNP, i en aquest sentit, la conferència anual del partit a Aberdeen, el proper mes d’Octubre, pot ser clau. Si a les eleccions del Maig del 2016, els independentistes tenen majoria absoluta al Parlament de Holyrood, ja podem apuntar una data per un pròxim referèndum, 2021.