Annie Londonderry, una vida sobre rodes

Sóc dels que pensa que ja hauríem d’estar en una època on el Dia de la Dona Treballadora, no hauria d’existir. Sóc dels que creu que s’ha de parlar del que fan elles els altres 364 dies que té l’any. D’elles i de les seves gestes. Per això, avui vull parlar d’Annie Londonderry, tot i que el seu nom real era Annie Cohen Kopchovsky, letona d’orígen jueu, va ser una dona liberal, esportista i emprenedora de finals del segle XIX i la primera que va fer la volta al món en bici. En tots els sentits, Londonderry va ser una precursora, no només en el món de l’esport, sinó també en el món del màrqueting.

Els seus orígens

Nascuda amb el nom d’Annie Cohen a Letònia el 1870, i d’orígen jueu, la seva família es va veure obligada a marxar als Estats Units quan ella era ben petita, quedant-se orfe de pare i mare als 17 anys, i amb els seus germans ja casats, ella va prometre’s amb Max Kopchovsky, ultra ortodox, que seria el seu marit i pare dels seus 3 fills. A Boston, ell es dedicava només a estudiar la Torà mentre ella treballava venent espais publicitaris a diferents diaris de la ciutat.

Precisament els diaris es feien ressò el 1894 de la gesta d’un estudiant de Harvard, que amb el pseudònim de Paul Jones, havia intentat fer la volta al món amb bicicleta. La història va resultar ser falsa. Arran d’aquest fet, dos homes varen apostar 20 mil dòlars contra 10 mil, a que cap dona seria capaç de fer la volta al món amb bicicleta. Abans ho havia fet, el 1887, Thomas Stevens. Ara buscaven una dona que s’atrevís amb la gesta i el benefici seria de cinc mil dòlars.

Annie no donava el perfil. Amb cognoms jueus en una ciutat antisemita, casada i amb tres fills petits, baixeta i que mai havia agafat una bicicleta. Tot i això, va ser l’escollida per la gesta. Per aconseguir donar la volta al món, els patrocinadors eren clau, i la companyia d’aigua Londonderry va oferir pagar-li 100 dòlars per posar una placa amb el nom de la marca a la bici, però amb una condició, Annie havia d’accedir a renunciar al seu cognom i utilitzar el del patrocinador. Durant la volta al món, Annie Kopchovsky seria Annie Londonderry. Cap problema, va dir ella.

Comença el viatge

El 27 de Juny de 1894, amb 24 anys, va sortir de Massachussets en busca de complir amb l’objectiu, fer la volta al món amb bicicleta. Amb carreteres en males condicions, pujades i baixades, amb les inclemències del temps i la seva camisa de coll alt, Londonderry feia parada als hostals que feien descompte per ciclistes i cada dia recorria entre 8 i 10 milles. Així, el 24 de Setembre va arribar a Chicago, on es va adonar que amb el dur hivern que estava a punt d’arribar seria impossible pujar les muntanyes que tenia al davant, així que va donar mitja volta i es va dirigir a Nova York passant per Boston. Abans de marxar, coneixeria gent de l’empresa Stearling Cycle Works que li proporcionarien una bicicleta més lleugera que la que portava fins el moment, que era d’un model anomenat Columbia, i també roba més esportiva...d’home. Ara ja sí, es veia capaç de fer la volta al món.

De Nova York es va dirigir a Europa. Va arribar a Le Havre, França, el 3 de Desembre. I allà, més complicacions. La policia francesa va confiscar la bicicleta i els diners que portarva i la va inundar en un mar de burocràcia. Quedaven 11 mesos per fer la volta al món i tornar de nou a Chicago. Però Annie Londonderry no es va rendir i va anar de París a Marsella amb bicicleta i tren en dues setmanes. I d’allà a Sydney, passant per Alexandria, Singapur, Saigon, Hong Kong, Shangai o Kobe. El 9 de Març de 1895 deixava el port de Yokohama arribant a Sant Francisco 14 dies després. Pròxima parada Los Ángeles passant per Arizona i Nou México, i més tard va recórrer diferents estats, en part ajudada per les empreses de trens dels Estats Units, que donaven ajuts als ciclistes. Va arribar a Chicago el 12 de Setembre de 1895, acompanyada de dos ciclistes més que havia conegut durant el camí. I ho va fer, 14 dies abans del dia límit. I de Chicago a casa, Boston, amb la feina ben feta.

El seu llegat

Pel camí, Annie Londonderry va haver de patir centenars de ferides, atropellaments, i sobretot, el menyspreu dels homes, que la veien com el diable. Una dona pedalant sola pel món. Desenes i desenes d’articles als diaris varen criticar la seva actitud, sobretot, deixant a casa tres nens i un marit. El que no sabien és que Annie es convertiria en una pionera i una referència pel gènere femení. No només va fer la volta al món sola i pedalant, sinó que va aconseguir patrocinadors que la varen recolzar, convertint-se en una dona anunci, al més pur estil ciclista professional d’avui en dia. 

Tot i que ajudada per trens i vaixells (a l’aposta no s’especificava si es podien agafar o no) Londonderry va guanyar els 10 mil dòlars del premi, va ser capaç d’entendre la importància del màrqueting i els patrocinadors a finals del segle XIX, va enriquir escrivint les històries (sovint exagerades) dels seus viatges. Però sobretot, el que Annie Londonderry va guanyar va ser la dignitat i el respecte de tothom.