Cert, els porters no en paren ni una. Llavors, dir que The English Game (Joc de cavallers) és una sèrie sobre futbol seria agosarat, ja que normalment qui cuida de la porteria sol parar algun xut del davanter rival. Aquí no passa. Però de fet, el futbol sempre s’ha portat millor amb els documentals. És més amic de la realitat, que no pas amb la ficció. Molt millor “Sunderland ‘till I die”, on veiem les misèries de l’equip anglès; que “Evasió o Victoria” on Pelé, Bobby Moore i Ardiles derroten els nazis al terreny de joc. “Joc de cavallers” estaria entre un i l’altre. Ficció barrejada amb realitat. Realitat barrejada amb la ficció.
I és que la sèrie de Netflix gira al voltant de la vida d’un personatge real. Fergus Sutter, un escocès de Glasgow, que va revolucionar un futbol anglès de finals de s. XIX, que acabava de néixer com a esport organitzat. Sutter acabaria amb l’anarquisme que regnava a la gespa per introduir-hi les passades entre els companys d’equip i l’aprofitament dels espais. Però el que dèiem, això és el de menys.
El fil i el que dona ritme a la sèrie es la lluita de classes de sempre. De les distancies abismals entre pobres i rics, en un país on les diferències han estat, son i seran més marcades que enlloc més. La presencia de Sutter al nord d’Anglaterra serà l’excusa per trencar amb els clixés de “sempre” o sigui, que els pobres no poden jugar a futbol, un esport creat per i per a les classes altes del país. La resta ja és historia.
El fil i el que dona ritme a la sèrie es la lluita de classes de sempre. De les distancies abismals entre pobres i rics, en un país on les diferències han estat, son i seran més marcades que enlloc més. La presencia de Sutter al nord d’Anglaterra serà l’excusa per trencar amb els clixés de “sempre” o sigui, que els pobres no poden jugar a futbol, un esport creat per i per a les classes altes del país. La resta ja és historia.
El fet que Julian Fellowes sigui el director de la sèrie, fa que alguns etiquetin “Joc de cavallers” com la Downtown Abbey del futbol. Tot i això, aquí el director anglès no ha estat tan curós amb les qüestions històriques i es permet el “luxe” d’inventar-se el nom d’algun club, com el Blackburn Football Club, per reduir els dos equips que hi havia a la capital del Lancashire, el Rovers i l’Olympic. Però era més fàcil fer veure que n’hi havia un de sol. Llicencies que es permet que difícilment les podria fer a Downtown Abbey.
En definitiva, sis capítols que serveixen per entendre millor els orígens del futbol anglès i, per extensió, els d’aquest esport que ara mou milions d’espectadors i emplena milers d’estadis a tot el món. Sutter i el Nord d’Anglaterra contra l’establishment i els rics de Londres. Els bàrbars contra els cavallers. Res que no haguem vist mai. No serà l’obra definitiva sobre futbol a la gran pantalla, però segurament tampoc ho pretenia. En definitiva, “Joc de cavallers” no canviarà les nostres vides però les farà més agradables. Com el futbol.
Per què l'hauria de mirar? Perquè és un reflexe de la societat anglesa del segle XIX, divida entre rics i pobres. A més, és una oportunitat per veure i imaginar com eren els orígens d'aquest esport que ara mou milions de persones.
Quants capítols?: Un total de 6 capítols d'uns 45 minuts de durada. O sigui, una sèrie que no es fa llarga ni cansa.
T'agradarà si...: Si t'agrada Downtown Abbey, The Crown o Peaky Blinders. O sigui, les sèries amb segell anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada