dimarts, 5 de gener del 2021

Alice in the Borderland: quan Tokio és una Escape Room

Tres nois "la lien" a l’encreuament de Shibuya, al centre de Tokio. Els segueix la policia i s’amaguen a un lavabo públic del metro. Al cap de tres minuts quan surten, no hi ha ningú. Ni una sola persona a l’encreuament on hi poden haver 3.000 persones simultàniament travessant. La ciutat amb més densitat humana completament buida. Els llums s’han apagat i ells tres estan sols. Hores més tard quan es fa fosc, un edifici s’encén i els indica que comença el joc. A partir d’aquí, hauran de sobreviure en jocs macabres que els hi poden costar la vida. Seran proves on prevaldrà el físic, la ment...o jocs de traïció. Una espècie de The Cube a la japonesa.


             

Així comença Alice in the Borderland una sèrie disponible a Netflix, dirigida per Shinsuke Sato i basada en els còmics de Haro Aso, conté tot el que els hi agrada als japonesos (i potser també a nosaltres). O sigui, gimcanes basades en jocs per sobreviure on la dificultat va creixent a mesura que s’avancen nivells. O sigui, un videojoc fet sèrie. Una espècie de submón on només sobreviuen els més forts, ja que perdre o no presentar-se a cap joc pot suposar la mort. 

Un hikikomori, el protagonista

El més fort, (o l’Alicia) és el protagonista, Ryohei Arisu, un dels tres nois que entren en aquest submón, de fet els tres son tres joves sense futur. Arisu però és un hikikomori, fa anys que viu tancat a la seva habitació. O sigui no té cap habilitat. Almenys en el món real. Però li agraden els jocs i per tant, en aquest submón, demostrarà la seva vàlua no només als seus amics sinó a tota la gent que l’habita. 

I es que Alice in the Borderline és una espècie de crítica a la joventut del país però també una alabança. Amb diàlegs irònics i graciosos, l’acció va passant i ni te n’adones. Els 8 capítols de 45-50 minuts estan plens de continguts i no hi sobra res. Plena de violència, intel·ligència, acció, amor, intriga Alice in the Borderland reflexiona sobre l’espècie humana i els seus límits. Uns límits que els japonesos han tastat en les seves pròpies carns arran d’Hiroshima i Nagasaki. 

Alice in the Borderland, una sèrie amb ritme trepidant

I ho és perquè té a l’espectador constantment pendent d’uns jocs que ens mantenen amb els ulls oberts i on es mostra la brutalitat humana. Tot, sense haver de fer una gran introducció, simplement, la que hem fet al començament d’aquest text. Els jocs comencen de seguida. I sempre acaben de manera que l’espectador sempre té ganes de més, com si a cada capítol es plantés una llavor que farà créixer una següent trama. Un còmic audiovisual que invita a passar pàgina ràpid. 

Disponible a Netflix, Alice in the Borderland és una de les sèries que està destinada a popularitzar-se en breu, quan deixi de ser víctima de les grans produccions occidentals que envaeixen la plataforma. Una barreja de violència, acció, intriga i reflexió on s’exploren els límits (d’aquí el nom) de fins a on està disposat l’home per sobreviure. I sembla que estem disposats a moltes coses. Mireu-la. 



T'agradarà si t'agrada: El Cubo, el Hoyo o Saw.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada