"The Kite", un estel que uneix avi i nét

No serà la primera reflexió sobre la mort que ens aporta el món audiovisual. Però per commovedor i diferent he volgut parlar de “The Kite” un curtmetratge animat de l’il·lustrador Martin Smatana, on reflexiona sobre les pèrdues i les morts properes, però ho fa de forma “alegre”. 

Tot comença quan un nen visita el seu avi al camp, juguen amb un estel i al final, degut al vent, acaben els dos volant pel cel. Viuen en un món on tothom està fet de capes de paper, que simbolitzen l’edat. El nen, té moltes capes, perquè té tot una vida per davant. Mentre que l’avi, ja n’ha perdut la majoria i ni queden unes quantes, no masses. A mesura que envelleix, va perdent capes, i és clar, va quedant fi com una fulla de paper. Aquest viatge cap al cel desencadenarà el futur dels dos.

“The Kite” se centre en el concepte de la mort i la pèrdua d’un ésser estimat utilitzant aquest estel, el temps, i diversos materials com a símbols per fer d’aquestes pèrdues, quelcom més planer. De forma que fins i tot un nen pot veure aquest curtmetratge. De fet, és recomanable. Per crear els dos personatges, Smatana i el seu equip varen anar buscant materials i teles en botigues de segona mà, fent servir diferents dissenys i paletes de colors que formen paisatges. En definitiva, una estètica que, com el seva història, és agradable als ulls. I que la música i els efectes, acaben de rematar una obra del tot recomanable.

The Kite és una meravellosa manera de perdre el temps i a l’abast de tothom, ja que son només uns dotze minuts de curt, en format de stop motion. Una historia que ens recordarà vells i bells temps i a la que qui més qui menys tothom pot sentir-se identficiat si ha perdut un avi o un ésser estimat. Una verdadera joia que farà entendrir els grans i ajudarà als més petits a entendre que les pèrdues dels éssers més estimats son llei de vida i les hem de gestionar el millor que sapiguem.

Clicka aquí per veure-la.