Aquest és l’escenari on se situa “Banshees of Isherin”, l’última pel·lícula de Colin Farrell situada en aquesta illa, on el temps sembla haver-se aturat. De fet, l'espectador se n’adona que no estan al segle XXI fins ben entrada la pel·lícula on mencionen la Guerra Civil irlandesa, per tant, a principis dels anys vint. Però a jutjar pel tipus de vida que porten, podria situar-se ahir o abans d’ahir. Poc canviaria la pel·lícula perquè poques coses canvien en aquests tipus d’illes d’Irlanda (o Escòcia).
Però en aquesta obra sí que canvia una cosa. I sacsejarà tota l’illa. Canvia la relació entre dues persones: Pádraic (Colin Farrell) i Colm (Brendan Gleeson). Dos amics que es veien cada dia a les cinc de la tarda en el pub de l’illa. Un bon dia, Colm decideix que se n’ha cansat de Pádraic i que no hi vol parlar més. “No vol perdre més el temps amb ell”. El que podria ser un fet habitual o normal en molts llocs i situacions, la situació espai-temps d’aquesta illa ho multiplica tot. Perquè en aquestes illes tot es multiplica ja que la relació humana és molt estreta. Costa molt fugir del que era un mateix i d’un amic. Costa molt deixar de parlar amb algú amb qui has compartit hores i hores. Costa molt deixar de veure’l, si sempre heu anat als mateixos llocs. Un dels protagonistes està disposat a fer-ho, trencar amb tot...amb totes les conseqüències que comporta.
I la situació, com la mateixa pel·lícula, va de menys a més, cosa que l’espectador agraeix. The Banshees of Inisherin acaba sent un relat, amb tocs d’humor, on un home aparentment dolç i tranquil pot arribar a la violència per una idea que se li ha posat al cap, en aquest cas, deixar de parlar amb el seu amic. No és casualitat, doncs, que l’historia passi durant la Guerra Civil, on un sol poble s’enfronta entre si. De fet, l’univers d’Inisherin és una al·legoria a petita escala d’un dels episodis més tristos de l’historia d’Irlanda, on familiars i amics que primer van lluitar junts per la Independència, més tard s’acabarien matant entre ells per decidir el futur de l’illa verda, ara alliberada dels anglesos.
Colin Farrell i Brendan Gleeson claven el paper i brinden a l’espectador verdaderes perles que fan encara millor el, ja de per si, guió i diàleg d’aquesta obra de Martin McDonagh, director del film. La química entre els dos actors ajuda a entendre els conflictes que els unien i ara els separen, i on Kerry Condon, germana de Pádraic, posa el contrapunt a aquestes dues vides depressives, representant la raó i l’esperança. Tot barrejat amb un accent irlandès que acaba per posar-te de ple enmig del conflicte i amb una música (de Carter Burwell) que encara li afegeix més l’atmosfera de misticisme i folklore que ens aporten aquests escenaris verds d’Irlanda.
Una historia original, divertida i crua a parts iguals, que relata la imperfecció humana, el seu ego, la melancolia i els perills de viure lluny d’una societat canviant, lluny dels canvis que ens fan tanta por. Se’ns dubte, és el retrat perfecte del que podríem anomenar la depressió “Made in Ireland”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada