Don't Look Back in Anger. Tornen els Oasis

A les 9 saltava la noticia. I a falta de bones noves aquesta ha caigut com aigua de Maig per tota una generació, la meva, que esperava aquest moment fa anys. Tornen els Oasis. Els germans Gallagher per fi, s’han posat d’acord i finalitzen amb dies de rumors que especulaven sobre una possible gira. Sí, avui a les 8 es confirmava que faran 14 concerts en total. De moment, tots a les illes britàniques. Dos a Cardiff, quatre a Manchester i Londres i dos a Edimburg i Dublín. Un regal per tota una generació. Un retorn als 90 amb totes les de la llei. Perquè els Oasis son el grup de la dècada, com els Beatles als 60 o els Queen als 80.

Els Oasis son música, revel·lia, alcohol, cabells endavant, tabac i festa. Un grup del nord i de working class posant banda sonora a una dècada on al Regne Unit la joventut només pensava en “Cigarretes and Alcohol” però vist amb la perspectiva dels 20 anys següents amb 11-S i guerres durant una dècada, no estaven tan malament. Sonaran Whatever, Wonderwall, Don’t Look Back in Anger, Stand by me o Stop Crying Your Heart Out. Obres mestres. Himnes generacionals. 

Però confio en poder escoltar en viu i en directe cançons més canalles, com Supersonic, She’s Electric, Columbia o la mateixa Cigarrettes and Alcohol. Confio sentir un solo de Noel Gallagher a Champagne Supernova i que caigui l’estadi de Wembley. Confio en veure Liam Gallagher insultant el públic i tirant una pandereta perquè es matin tots per ella. Despreci Made in Liam. En realitat ens agrada.

Però més enllà de quines cançons tocaran (i el preu de les entrades que encara no s’han fet públiques) la incògnita serà com es portaran els dos germans de Manchester. És cert que ja no tenen vint anys, que els dos son pares i estrelles del rock “apagades”. També és cert, que els beneficis diuen que rondaran els 60 milions d’euros, per tant, per aquest mòdic preu pots portar-te bé ni que sigui tot l’estiu de 2025. Però un germà és un germà, i els que en teniu, sabeu de què parlo. Només un germà et pot treure de polleguera a nivells superiors.

Imagino que ni compartiran avió, ni furgoneta, ni hotel, ni res que no sigui l’estrictament professional. Millor per tots. Que comparteixin escenari tants anys després és per celebrar-ho. Ho farem l’estiu que bé...i creuem els dits perquè al tercer concert no es matin.