El valencià emprenyat

Foto: Biel Aliño/EFE

La manifestació d’aquest dissabte a Valencia em recorda a la Catalunya del català emprenyat. En aquest cas el valencià emprenyat. Aquells temps on, com resa l’himne del Barça, tant se val d’on venia (el català emprenyat) si del sud o del nord. Si d’Esquerra, de Junts o de la CUP. Una bandera ens agermanava: haver acabat la paciència. La sensació que formar part d'Espanya no aporta cap benefici quan les coses es posen crues. 

Amb la DANA i la seva gestió, el valencià s’ha vist igual que nosaltres fa uns anys. Tant els de dretes com els d'esquerres. Amb uns polítics escollits totalment ineptes, confiaven en que el “papa” estat els ajudés. I al final han hagut de rescatar la frase de Vicent Andrés Estellés "Sols el poble salva el poble". Perquè de policia i les forces de seguretat de l’estat ni rastre fins al cap d'uns dies. És clar que a Valencia no havien muntat un referèndum. I amb tot, més de 200 morts a l’esquena i Mazón no dimiteix. Un polític més del Partit Popular enmerdat fins a dalt que no plega. Un altre cas aïllat.

Ara, esperem que el que canviï sigui el poble valencià. Esperem que hagi servit perquè despertin. Abandonin PP i Vox, es desentenguin de la política anticatalana, que tant els ha encegat i aspirin a ser quelcom més que la platja de Madrid. L’estat espanyol tampoc aporta cap tipus d’alternativa per una comunitat, la valenciana, que aporta i rep poc, la cancel·lació dia sí, dia també del corredor mediterrani en seria una bona prova. Potser, si miren una mica més enllà, cap a dalt en comptes de cap a Madrid, encara ens compraran allò dels Països Catalans.