Excel.lent en guió i manipulació. Suspès en Història i Sociologia

Reconec que estic espantat. Veig i escolto les paraules del guionista de “La Casa en Flames”, Eduard Solà amb sorpresa. De fet, no sé si és sorpresa o por; i no sé si em fa més por que la suposada esquerra faci aquest discurs o que hi hagi gent suposadament catalanista que l’aplaudeixi o vagi fent likes per les xarxes a aquest tipus de proclames. Un discurs, també s’ha de dir, aplaudit per la dreta espanyola...i quan aquests aplaudeixen quelcom, hi hauríem d’estar-hi tots en contra.

M’explico.

El guionista, (com a bon manipulador d'històries i discursos que és, ja que no deixa de ser la seva feina), reivindica el seu premi com una victòria del “xarnego” per sobre el sistema establert burgès català, que té casa a la Costa Brava. Una “venjança” personal contra tot aquell que va aprofitar-se de la seva família a Catalunya, però que ell s’ha obert camí i ha arribat fins i tot a guanyar un premi escrivint en català. “Foteu-vos perquè el nét d’un castellanoparlant, immigrant i analfabet, ha guanyat un premi”, ve a dir Eduard Sola, així es diu aquest individu. Ho maquilla més tard dient que el seu premi és motiu de celebració, la victòria dels pobres contra els rics.

Més enllà de considerar-se el Robin Hood dels "xarnegos" (per l’americana que porta no ho sembla gaire), com si el seu premi salvés a tota una classe treballadora de tots els problemes del dia a dia i no especificar quin ric se’n reia i humiliava a la seva família; aquest senyor obvia i manipula diversos punts:

El primer, i més flagrant, és reduir la Catalunya de quan va arribar el seu avi a un país on els rics opressors parlaven català i els pobres oprimits parlaven castellà i eren analfabets. No. Els pobres eren analfabets per ser pobres, no per ser castellanoparlants. Hi havia pobres analfabets que eren catalanoparlants i no tenien casa a la Costa Brava, i rics burgesos que eren castellanoparlants. Perquè l’analfabetisme no ve implícit amb una llengua sinó a una classe social. Si el seu avi hagués anat a França a buscar-se la vida, li hagués passat el mateix. Ell seria analfabet per ser de classe baixa en una zona d’origen on ningú es va preocupar de donar-li una educació i els rics parlarien el seu idioma, en aquest cas el francès. Perquè els rics, solen ser la gent de sempre, la que estava present quan “es va repartir el pastís”. Propietaris de terres que més endavant varen industrialitzar-se. O sigui, les famílies de sempre de la zona. L’últim a arribar es queda sense res, i això passa a Catalunya però també a França, a Alemanya, a Itàlia, o fins i tot a petita escala, en els pobles.

El segon punt en contra d’aquest discurs, és que ve a dir que les estructures fetes a Catalunya que l’han fet arribar a guanyar un premi (escola, bilingüisme, esplai, drets socials) son A PESAR de la gent que té casa a la Costa Brava i “un barquito per sortir a navegar”. No, l’escola catalana, l’esplai, el bilingüisme i els drets, tant socials com lingüístics, s’han adquirit AMB, i no a PESAR, de la dreta/burgesia catalana; que va governar durant 30 anys sortint del franquisme. Queden molts drets a lluitar? Sí. Però ignorar el paper de la dreta catalana a la Catalunya d’avui en dia és, senzillament, manipular la realitat. O sigui, aquesta suposada victòria sobre el sistema que ell menciona, no és tal, ja que és precisament aquest sistema el que li ha permès deixar de ser un analfabet per arribar a ser guionista. S'equivoca al reivindicar-se com una venjança al sistema. Ets una victòria del sistema, i això està bé. 

El tercer punt és que obvia la burgesia del lloc d’origen del seu avi i ataca la de Catalunya. No noi, hauries d’atacar la que va obligar al teu avi a emigrar a una terra que era més pròspera! O és que la culpa de que el seu avi fos analfabet va ser de la gent que tenia casa a la Costa Brava? Potser el que tenia casa a la Costa Brava i un “barquito” va donar centenars de llocs de feina a centenars d’analfabets de fora de Catalunya. No té massa sentit criticar un sistema que li ha donat una oportunitat als teus avantpassats i t'ha permès millorar social i econòmicament fins a arribar a guanyar un premi a nivell nacional. Qui son els xenòfobs a qui ell es refereix si tant malament no li ha anat a un nét d'immigrant andalús...? Catalunya ha estat sempre terra d'acollida, la prova d'això és que al seu avi ningú li va negar que vingués. 

I aquí hauríem d’aclarir un altre mite que circula, i és aquell que diu que a Catalunya la varen aixecar els immigrants. No, Catalunya la varen aixecar, i encara l’aixequem; entre tots. Una zona/nació/poble/estat etc, no so'ls l’aixeca la gent que ve de fora, sinó que la gent de fora arriba a la zona perquè aquesta s'està aixecant i donant feina. Catalunya es va aixecar soleta i a pesar de l’Estat Espanyol. I si no hagués arribat gent d’altres regions d’Espanya, hagués vingut gent de l’estranger. La mà d'obra que emigra el que vol és menjar, tant li fa la llengua que es parli al nou país. Òbviament, que a Catalunya la mà d’obra va ser castellanoparlant, per raons geopolítiques però si no hagués estat espanyola, hauria estat d’altres indrets. Prou ja de dir que els “xarnegos” vàren fer gran Catalunya. La varen fer gran els catalans de 8 cognoms del país i la gent de fora. Tots. És més, prou ja de la paraula "Xarnego", un terme que va recuperar precisament Ciutadans, quan semblava que ja estava enterrat en l’oblit de l’imaginari català.

I aquí ve el meu últim punt contra aquest discurs suposadament d’esquerres, que es toca, i molt, amb el de la dreta. I això és perillós. Després ens queixarem que ningú vota les esquerres i que la dreta s’apropia segons quines batalles, però és que la "progressia" cada cop té un discurs més pobre intel·lectualment parlant. Quan t’acostes a idees que podria firmar un votant de Ciutadans (“es que yo soy xarnego y voy contra el sistema que no me deja vivir”), malament.! Quan t’acostes a una actitud i un llenguatge de “venjança” (a por ellos! Oe!), malament! I quan tens milers de likes de feixistes espanyols i espanyolistes que ni estimen l’idioma, ni estimen l’esplai, ni estimen el bilingüisme, ni estimen el cinema, ni estimen el català, ni estimen Catalunya; malament! L’esquerra progre té un problema quan perd els papers i el discurs per una cadira o subvenció. I amb ella, el problema el tenim tots plegats. 

En definitiva, que una catifa vermella ni uns focus, ens il·luminin i no ens deixin veure les mentides i manipulacions. N’hi ha que tenen un excel·lent en guió i manipulació però un suspès (si és que encara es pot suspendre a algú) en Història i Sociologia. Vigileu a què aplaudiu i li feu like.