No tenen memòria els argentins?

Una de les qualitats que intento treballar en la meva persona és la curiositat. Em considero una persona curiosa i això, en principi, és positiu així que millor ser curiós que no pas passar de tot. La curiositat t’aporta coneixement. Et fa partir del punt de vista que no ho saps tot, o si més no, sempre pots aprendre més.

A l’altre costat podríem dir que hi ha la superbia. Aquella actitud que per resumir, diu que hom ja ho sap tot i que el que diu ell va a missa. O sigui, una actitud tancada envers els altres, ja sigui a nivell de coneixement o a nivell d’idees. En definitiva, es creen superiors. “Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba” diuen Els Segadors, doncs això, que hi ha dues actituds per anar pel món, la curiosa i la superba. Tant a nivell individual com a nivell col·lectiu.

Aquesta setmana a les xarxes ha explotat l’actitud superba d’una botiga de gelats regentada per argentins on la venedora li va dir a una clienta que li parlés en castellà perquè “esto es el Reino de España”. I no, no és un cas aïllat, per desgràcia. En els últims mesos a Catalunya, una sèrie de persones amb el mateix origen, Argentina, han fet gala de la seva supèrbia. Com? Doncs reivindicant la seva llibertat de no entendre ni parlar el català ja que estan a Espanya, o al “Regne d’Espanya” com diuen alguns. I sí, no us recorda una mica al discurs de la dreta espanyola, més rància?. Fins i tot coincideixen amb els termes utilitzats, com el de “nazionalistas” o l’”intransigència” dels catalans en qüestions lingüistes.

Aquesta suposada intransigència és que una persona catalana, demani un gelat a Barcelona, a Catalunya, en català. O sigui, una catalana demanant ser entesa a Catalunya, en català, és titllat per algú de fora de feixista, nazi, intransigent. A l’altre banda, algú de fora, que rebutja a entendre i a parlar un dels idiomes de la terra on ha decidit viure. Ni en té la intenció ni té ganes d’aprendre’l perquè tan difícil no és. Però és que a sobre es fa la víctima. Recordeu el que deia de l’actitud supèrbia? Doncs és això. En definitiva, el món el revés. El feixisme disfressat de víctima a través de les xarxes i es viralitza entre la massa ignorant. Fins i tot el diari Clarín se’n va fer ressò, (evidentment l'enllaç no és el de Clarín. No els hi donarem clicks) amb una explicació tant pobra a nivell periodístic que fa mitja por.

El que és cert és que a Catalunya han arribat molts argentins, per A o per B. I òbviament, no podem justificar l’actitud d’una persona amb tot el col·lectiu, només fa falta escoltar a Sor Lucía Caram o Patricia Gabancho en el seu moment. I de fet, en conec que parlen un català millor que el meu casi. Però la sensació és que el poble argentí és un dels pobles més reacis a adaptar-se a la llengua catalana. I no per incapacitat sinó per supèrbia. Per desídia. Per falta despit. Per falta de respecte. No és que l’ignorin, com podrien fer altres col·lectius d’altres països que venen a Catalunya, sinó que el deprecien.

I aquí amics és on em faig la pregunta: Tenen poca memòria els argentins? Si no vaig errat, Argentina va estar sota el poder espanyol durant anys, i en la seva declaració d’independència diu que l’objectiu que uneix a tots els representants de les províncies unides és “trencar els violents vincles que els lligaven als reis d’Espanya”. Els varen trencar en el seu moment per ells però ara els tornen a abraçar en nom de no sé què? La ignorància? La supèrbia? I sí, la declaració és de 1816 i ha plogut molt però si algun poble hauria de mostrar cert despit contra Espanya i les seves actituds haurien de ser els pobles de Sudamèrica que avui poden presumir de no dependre de ningú més que d’ells mateixos per tirar endavant. Encara que vist el que veiem a Barcelona i a Catalunya en general, ara entenem les crisis, els dirigents i les serres mecàniques que tenen per aquelles latituds.