El dia després

Abans tothom guanyava després d’unes eleccions. Ara no. Ara els partits reconeixen que han perdut, i això ja es pot considerar un gran pas. Ahir els perdedors van ser el PSOE a nivell espanyol, i a Catalunya se’ns dubte PSC i ERC. Els guanyadors, PP, CiU, les CUP i la sensació del moment: PxC. 

Les eleccions d’ahir demostren una cosa, el PSOE, és un partit a la deriva. I encara més el PSC. Tant a Ferraz com a Nicaragua, falta un líder, un guia que els digui què volen ser de grans. A Madrid cal que demostrin que són d’esquerres, mentre que a Barcelona han de demostrar a la gent que la C de Catalunya de les seves sigles té alguna base. Votar no al Congrés dels diputats a uns 1400 milions d’euros no ajuda. El PSC, no només perd Barcelona i Girona, sinó que també perd la diputació de Barcelona, un fet fa uns anys impensable. Només els hi queda L’Hospitalet com a principal feu socialista i ja és la ciutat més gran d’Espanya governada pel PSOE. 

A Catalunya els socialistes perden Barcelona després de 32 anys, i també Girona. A la capital catalana un Hereu crescut per les primàries no ha pogut amb un Trias que és el guanyador, no per mèrits propis sinó per demèrits del seu rival. L’alcalde de Barcelona estava erosionat. I els seus ciutadans cremats. La ciutat necessitava un canvi i així ha estat, manarà Trias almenys durant 4 anys qui sap si amb el PP, que també ha assaborit una certa pujada amb un discurs cada vegada més a la dreta i tocant la fibra del català emprenyat i de l’espanyol ben “ensenyat”. Un altre dels castigats a la capital catalana ha estat ERC, Portabella paga la factura del tripartit i passa de 4 a 2 regidors i estarà acompanyat (o no) de Joan Laporta que a Barcelona sembla restar més que suma. 

El gran vencedor és CiU. Els nacionalistes catalans han aconseguit sortir de la travessera del desert i ara els hi toca banyar-se en or. Han aconseguit tot el que ha perdut el PSC i han estat per primer cop la força més votada en unes eleccions municipals. Acusats de fer retallades, molts mitjans pronosticaven un desgast a les candidatures de la federació. I ni molt menys ha estat així. S’ha demostrat que la ciutadania silenciosa, la que no talla la Gran Via cada dimecres, entén el que està fent el govern d’Artur Mas. 

Un altre dels que ha guanyat és el PP. Puja a gairebé totes les localitats, amb un discurs que cada cop tira més a la dreta i que sovint beu del de Plataforma. És el discurs de la por. De l'assenyalar un culpable de tot el que passa, quan el culpable potser ha estat ell. Però la formula ha funcionat i Garcia Albiol ha estat l’home més votat a Badalona i també domina a Castelldefels. El vencedor no és Rajoy com pintaven alguns diaris de Madrid, ell encara no ha guanyat res. 

La sorpresa al nostre país la tenim amb les CUP, que es consoliden com a força d’esquerres i com la gran alternativa a ERC, castigada pel tripartit. El que el 2007 eren 16.000 vots, ara han estat 62.000. Unes xifres sorprenents i espectaculars que han quedat eclipsades per l’element mediàtic de les eleccions municipals: Plataforma per Catalunya. 

El partit de Josep Anglada passa de disset regidors a 67. De 12.100 vots a 65.700. Xifres alarmants que han provocat el rebuig de molta gent de peu de carrer, de molts analistes i de molts polítics. Ens agradi o no, PxC estarà present no només a Vic o Olot sinó a ciutats emblemàtiques de Catalunya com Mataró, Igualada o El Vendrell; així que els haurem de tenir en compte i no mirar cap una altra banda com hem fet aquests últims 4 anys. Caldrà parlar, i seriosament, d’immigració. Canviar el sistema per deixar-los sense arguments. Contràriament PxC no pararà de créixer i potser a les pròximes eleccions ja tinguin el seu primer alcalde. 

D’Espanya no en parlo, perquè és una, i blava; així que comentaré per sobre, Euskadi, on més d’un ha quedat retratat. Bildu és la segona força més votada, la primera amb més regidors i ha guanyat a Guipúzcoa i la seva capital, Donosti. Alguns (el PP) ja s’han afanyat a dir que la il·legalització els ha beneficiat. No es pot ser més manipulador. Mesquí. Feixista. Mentider.

Per últim, casa meva: Palamós. Seguirà manant Teresa Ferrés perquè simplement ho ha fet bé. O mínimament bé. El poble segueix brut i cada vegada hi ha gent de comportament censurable, però això passa amb ella però ja passava abans d’ella. Merescuda victòria. De fet, aquí sí que es compleix el tòpic. Tots han guanyat. CiU ha guanyat regidors i tindrà més pes que aquesta última legislatura, cert era que no es podia caure més baix. I com a mínim ara, el seu líder era conegut. També guanya ERC, una candidatura de gent coneguda que ha sabut comunicar com ningú. Una opció moderna que, al meu entendre s’ha enredat amb temes que potser no preocupen tant a la gent com d’altres. Tot i així, han fet coses i el poble li ha sabut recompensar amb un regidor més. Pronòstic: Estaran al govern. 

La resta de partits no podien aspirar a més. Un regidor per l’Entesa i un pel PP. Dos partits de simpatitzants fidels que no varien el seu vot tot i el canvi de cares.

A tot això, dubto que ningú s’hagi sentit influït per les diferents acampades que hi ha arreu d’Espanya. Acampades que lluiten contra la deixadesa política, contra la corrupció política, contra la hipocresia política. N'hi seguirà havent els pròxims 4 anys, no en dubto. El que començo a dubtar és si tindrem, d’aquí 4 anys, una democràcia tal com la tenim ara. Confio que no i que dormir al carrer, cridar, pensar, protestar i proposar, serveixi d’alguna cosa. El poble no només hauria de parlar cada 4 anys. Ho hauria de fer cada dia. En això estem.