Daniel Mas de Xaxars: "Àsia és una terra d'oportunitats"

Conec en Daniel Mas de Xaxars el primer dia que arribo a Kathmandú a través de la Gemma, que ja porta uns dies a la ciutat.  Ens coneixem a l'oficina de Responsible Treks, la seva agència de viatges; on hi tornaré uns quants cops més, ja que a part de crear un vincle d'amistat, ens munta el viatge al Tíbet.  

Ell és el català que fa més temps que viu al barri de Boudha. És un enamorat de la cultura tibetana, és una part d'Occident a Orient. Parla anglès (fins aquí normal) però també el nepalès, el tibetà i està fent classes de xinès. El seu lloc de feina li permet conèixer gent de tot el món, i com no, tots els compatriotes que van passant per la zona. Ell és el vincle d'unió dels viatgers catalans que vénen, van, o es queden al barri de Boudha.  És per això que s'autoanomena Ambaixador Català al Nepal. No li falta raó.

Quant fa que vius al Nepal?

Fa dos anys i mig que estic visquen a Boudha, un barri de Kathmandú, és un lloc molt acollidor i tranquil, un oasis dins d’una gran ciutat.

I un català que viu a Kathmandú com veu la gent del Nepal?
El Nepal és un punt de trobada entre dues civilitzacions, per aquest motiu no és un poble homogeni, són molt diferents les sensibilitats dels diversos col·lectius. Peró si tenen un punt en comú és que són gent molt acollidora i tranquil·la, el principal per als nepalís és la família.

Tu tens curiositat per la cultura tibetana. D’on et ve?

Viatjant per l’Índia vaig comprar un llibre sobre la pràctica dels somnis escrit per un mestre Bon (Budisme Tibetà), seguint la pista de l’autor vaig anar a parar al seu monestir. A partir d’aquí vaig començar a practicar el Bon i a interessar-me per la cultura tibetana.

Què té de bo i de dolent Àsia?

És una terra d’oportunitats, tens una idea i la pots posar a la pràctica amb una extremada facilitat, en qüestió d’hores o pocs dies.

La part negativa és que al viure en un ambient que no és el nostre és més fàcil agafar malalties que ni coneixem, a nivell de salut és una mica dur viure en aquestes terres. Però res dura per sempre. 

Tu vas tenir la teva oportunitat i vas acabar muntant una agència de viatges. Com sorgeix?

Amb els anys vaig anar passant pel Nepal i vaig conèixer el Chhewang, ell treballava en una agència de trekkings al centre de Katmandú. Un dia li vaig comentar que quan m’establís a Katmandú podríem fer una agència plegats a Boudha i així ho varem fer. Portem dos anys d’existència.

Quin tipus de perfil és la gent que contracta un viatge amb vosaltres?
Els dos primers anys ens hem centrat en totes aquelles persones que venen a allotjar-se a Boudha, o sigui que estem oberts a un ventall molt gran de diversos perfils de persona, els inicis han passat per ser una agència dedicada a desenvolupar Boudha.

Amb la tirada que té ara orient i l’Everest, un dels punts més visitats de Nepal, imagino que la competència és dura…
Fins ara les circumstàncies han sigut més dures que la competència. Nosaltres varem obrir la primera gran agència a Boudha quan ningú apostava per aquest districte, des de la nostra obertura no s’han obert altres grans agències que competeixin amb nosaltres. Però la crisi global i l’inestabilitat política del país si que ens ha afectat en certs moments.

Vosaltres organitzeu viatges a molts destins, entre ells a l’Everest. Quanta gent pot arribar a viatjar a l’Everest en un any? S’ha convertit en Port Aventura?
Avui en dia els treks cap a l’Everest s’han massificat, per la part sud hi han unes 50.000 persones que anualment s’aproximen a la zona per tenir vistes de la muntanya. És una ruta força comercial, però el trek de l’Annapurna encara duplica en nombre de persones a la zona de l’Everest.

Què ve a buscar el turista a Nepal, només muntanya?
Hi ha principalment dos tipus de turisme, la gent que ve a fer un tour pel Nepal busca visitar la vall de Kathmandú i les seves dues principals poblacions Kathmandú i Pokhara, de vegades o combinen amb la selva de Chitwan. Aquest tipus de viatgers acostumen a combinar el Nepal amb la Índia o el Tibet.

Un segon tipus de turista serien les persones que estan més interessades en fer muntanya, Nepal ofereix una gran varietat de trekkings en els diversos ex-regnes dels Himalàies. 

Què diferencia la vostra agència, Responsible Trecks, de les altres?
Estem molt centrats a desenvolupar Boudha i oferir serveis que donin a conèixer la cultura dels Himalàies. També ens agrada oferir productes que mostrin el desconegut Llunyà Oest del Nepal, on hi ha selves molt desconegudes com Bardia o un ex-regne dels Himalàies com Humla, situat molt a prop del Mont Kailash. 

Com es veu Catalunya des de tan lluny?
Es veu Catalunya perduda entre les boires.

Estan tan lluny, què t’acosta a Catalunya?
Cada dia llegeixo la versió online del diari Avui i l’Ara, però haig de reconèixer que últimament m’agrada escoltar les novetats de la nostra música i parar atenció a les notícies sobre en Guardiola i companyia.

Quants catalans has conegut des de que vius a Kathmandú?
Aquest darrer any molts, coneguts de coneguts...diria que entre trenta o quaranta. 

Has pensat mai en tornar a Catalunya?
Sempre penso que passar els hiverns per casa estaria molt bé, el hiverns són bastant freds per aquesta part del planeta, però a nivell laboral mai m’ho he plantejat.

Nepal està entre dues grans potències com Índia o Xina.  Creus que pot beneficiar o pot perjudicar un país tan petit com Nepal?
El Nepal juga, i ha de saber jugar, les seves cartes com un dia ho van haver de fer Andorra o Suïssa. Nepal només te frontera amb l’Índia i la Xina, per aquest motiu depèn extremament d’aquests dos països però al mateix temps en sap marcar una distància. El Nepal és un estat jove i sap com mantenir el seu estatus.

Ets un enamorat de la cultura tibetana, has viscut a Lhasa i tens previst tornar-hi. Com afecta al dia a dia dels tibetans el fet de pertànyer a la Xina?
Hi han estats que creixen econòmicament com la Xina i d’altres que estan en recessió com l’Espanyol. En el cas del Tibet, el govern xinès intenta portar al Tibet la societat del ben estar tal com l’entenem a casa nostra: millor educació, sanitat, carreteres...

La modernització afecta al dia a dia dels tibetans, conceptes com el de la inflació o del temps, tal com s’entén a occident, no són fàcils d’assimilar per un poble que ha viscut durant segles en un sistema econòmic d’intercanvi i que no han sabut fins recentment el que és un rellotge.

Creus que el Tibet aconseguirà l’independència a curt o mitjà termini?
No crec que vagin per aquí les coses... 

Per acabar tres preguntes curtes: 

Amb què et quedes, amb l’Everest o el món Kailash?
Kailash

Kathmandú o Lhasa?
Hivern Kathmandú, estiu Lhasa

Catalunya o Nepal?
Catalunya i Nepal

Occident o Orient?
o...(ironia nepalesa...o catalana)

Des del sostre del món

La Stupa de Boudha

Temples, meditació, mantras, cilindres que roden, monjos, peregrins, imatges, deus i monuments. Tràfic, cotxes, gent, pol·lució, crits, escopinades, taxistes, regatejar, mosquits, motos i moltes escombraries. Vaques, te, músiques relaxants, caps rapats, botigues, cartells, viatgers, esl monzons i les muntanyes més altes del món. Això és Nepal.

Estic a punt d’acabar la primera part de les tres que tindrà aquest viatge, la consistia en veure com és la capital del país, Kathmandu, on hi viuen entre 1 i 4 milions de persones però que sospito que mai s’arribarà a saber del cert. El primer dia va ser xocant el canvi, per les diferents coses que he anat numerant. Coses que per bé o per malament no tenim a occident. Coses que augmenten la sensació d’estar a milers de quilometres de casa.

Després d’instal·lar-me a la guest house, vam visitar la Stupa de Boudha, que ve a ser un temple on els fidels fan voltes i fan els seus rituals, aquesta, és  la més gran del país. La Gemma i jo estem a aquest barri (Boudha) lluny del centre (a una hora en cotxe, deu minuts a occident) però més acollidor. Un barri de tarannà tibetà, on centenars de pelegrins venen de molts llocs del món a fer tres, set o desenes de voltes a la Stupa. Precisament allà i té l'oficina en Dani, un català afincat a Kathmandú que treballa a una agència que gestiona viatges i excursions per Nepal, Bhutan o al Tibet.

La Gemma porta uns dies aquí així que m’ensenya no només la part budista sinó també l’hindú. Toca veure Pashupatinath. Un temple on cremen els morts d'aquesta comunitat. Aquí é son començo a palpar el que és la misèria. Lluny del que es pot veure a la Bouda, a Pashupatinath hi veiem misèria pura. Gent tirada per les “voreres”. Pobresa i misèria. També gent creient. Molt creient. De fons un soroll de no sé què però de tot. Gent que parla. Gent que prega. Gent que demana. Gent que canta. Nepal, i sospito que Orient, és així: tot multiplicat per mil.

banderetes de colors al vent

A Bhouda hi ha catalans (com no) i també bascos (com no). Amb ells hem anat fent la vida social. El segon dia viatgem amb l’Alba, la noia catalana, a Patan. Una ciutat a les afores de la capital, el que es considera el vall de Kathmandú. Allà palpem el Nepal fora de la gran ciutat. Ens perdem pels carrers hi anem a veure la Durbar Square, amb desenes de temples, com els que anem tastant al llarg de la ciutat entre ells un bonic Golden Temple. Ens perdem pels carrers estrets. Fem fotografies. Mirem botiguetes. Caminem i en ocasions som els únics amb els ulls rodons en quilòmetres a la rodona. Et fa sentir estrany…no insegur. Perquè aquí ningú no roba. T’estafen. Però no roben.

Tornant de Patan toca el centre de Kathmandú. La Durbar Square de la capital i el barri de Thamel, el més turístic. El més estressant. El que hi ha més cartells, gent, cotxes, motos, venedors, botigues, guest houses i restaurants per metre quadrat.

M’introdueixo en totes les històries, llegendes i mística de la religió budista que m’expliquen els amics catalans i bascos. El budisme és bastant complicat però entre te i te, entens que més que una religió és una forma de viure i entendre el tot. Aquí per cert, religió i vida quotidiana és el mateix. Caminar per fer voltes. Parar-se a resar. Deixar el volant per senyar-se al passar davant un monestir. Pintar-se el front. Tot i per les creences. Potser les seves són les bones.

Mentre fem tot això parlem amb en Dani, un català que treballa aquí, el nostre viatge a Tíbet. Estava més o menys tancat però fa un mes la Xina va tancar la frontera així que hem d’esperar que la tornin a obrir. Ell gestiona el que ha de ser el nostre viatge, i gestionar un tema tan delicat pels xinesos com és el Tíbet, necessita una bona dosi de paciència. Però aquí és precisament el que sobra: paciencia. La gent va amb  una o dues marxes menys que a Occident. Aprens a esperar 10 minuts per un tè o el que sigui. Poc a poc. Tens tantes vides que han de venir que no cal tenir presa.

Swayambhunath o Monkey Temple és l’altre punt de la ciutat que no ens podem perdre. Ahir, després d’una hora dins una furgoneta que creua la ciutat amb 12 persones més hi arribem. És la Stoupa més antiga de la ciutat així que no som els únics a visitar-la. La seva bellesa però és digne de fer kilòmetres i quilòmetres apretat en un seient. L’ull de Buda mira des de dalt als fidels. Al seu voltant temples i figures del mestre, d’or, de pedra. I tota la simbologia: campanes, cilindres rodant, banderetes de colors, monjos…i monos. Està ple, així que cal anar en compte. A la Gemma, per exemple, li roben un plàtan per l’esquena. És allà on també descobrim el que és el monzó. Comença a ploure i ploure, sense fi. Esperem i esperem. Fins que para I seguim la nostra ruta. Fotografies i a tornar a fer la ruta inversa fins al “nostre” barri…en hora punta. Tota una experiència.

Sembla que el viatge al Tibet va prenen forma així que ja tot està preparat perquè marxem de Kathmandú i visitem la resta del Nepal. Pokhara i Bandipur. I el que sigui. Serà la segona part del viatge. Un viatge que està servint per veure que occident ni nosaltres som el centre del món. Potser ja ho sabíeu, però sempre va bé palpar-ho en les teves pròpies carns. La majoria no coneixen Barcelona, ni tampoc Espanya. Ni molt menys Catalunya. Europa els hi suda. I nosaltres som occidentals, o sigui, diners amb cames i braços. És apassionant estar allà on es trasllada poc a poc el centre del món. No serà Nepal però si la Xina o l’Índia. Veurem com se’n surten aquí que estan entremig. Seguiré explicant-vos què tal és el país, i què tal és un dels llocs amb més màgia i més enigmàtics del món: Tibet.