Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cameron. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cameron. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de desembre del 2014

La lluita de la setmana


M'ha agradat: la victòria del Barça contra el PSG...
No m'ha agradat: ...l'empat contra el Getafe. 

M'ha agradat: The Honourable Woman, sèrie més que recomenable...
No m'ha agradat: ...que s'ha fet curta. 

M'ha agradat: Que Llanos de Luna perdi un altre judici...
No m'ha agradat:  ...que tot això ens costa calers. 

M'ha agradat: Que Nicola Sturgeon es reuneixi amb Cameron per demanar més poders per Escòcia...
No m'ha agradat: ...que el Papa no hagi volgut veure's amb el Dalai Lama. 

M'ha agradat: La demostració de generositat dels catalans amb La Marató, com cada any...
No m'ha agradat: ...el poc ressó a l'Estat Espanyol que té La Marató i les quantitats aconseguides. 

M'ha agradat: Que la Infanta Cristina pagui (encara que s'equivoqui)...
No m'ha agradat: ...si paga és que alguna cosa haurà fet malament, no? 

M'ha agradat: Fer de voluntari a Street Soccer Scotland...
No m'ha agradat: ...que aquests tipus d'associacions no existeixin a casa nostra. 

M'ha agradat: La victòria de Palamós i Llagostera aquesta setmana...
No m'ha agradat: ...l'Operació Pandora. Aviam com acaba. 

diumenge, 16 de novembre del 2014

Rajoy no entén res


La imatge parla per si sola. Bé, el vídeo. Rajoy arriba a la cimera del G-20 celebrada a Brisbane, on la majoria de dirigents ja estan asseguts. El sèquit del president espanyol el segueix camí a ocupar aquesta cadira tan preuada enmig dels homes més poderosos del món. Mariano observa i mira. Veu que la seva cadira està propera a la del l'inquilí de la Casa Blanca i aprofita per fer el que havia vingut a fer: la foto amb Obama. 

El president dels Estats Units conversa amb el primer ministre del Regne Unit, David Cameron. Rajoy se li acosta pel darrera i sorprèn a l'home més poderós del món. Un toc a l'espatlla i Obama es gira i s'aixeca. Desconec amb quin idioma parlen però la conversa no traspassa les dues frases de cortesia. Simple educació. Rajoy ja té el que vol i Obama torna a seure's i a conversar amb Cameron. 

Sobta que el president del govern espanyol ignora el del Regne Unit, tot i estar-hi al darrera quan saluda a Obama. No sorpren tan veure com Cameron, al veure Rajoy, segueix anant per feina. Normal. La relació entre ells no deu ser molt fluida tot i compartir diversos punts de vista en tant que conservadors i liberals. Però Gibraltar hi està pel mig. I una cosa molt pitjor, la democràcia. Ai l'as! Cameron és el que va acceptar que Escòcia fes un referèndum. Cameron és aquell dirigent que, una i altra vegada, insisteix perquè Espanya accepti una consulta pactada amb Catalunya. Cameron és el líder d'aquell estat la premsa del qual es passa setmana sí, setmana també, criticant les polítiques de Rajoy. Cameron és l'home que va guanyar un referèndum tot i posar durant una setmana el Regne Unit en posició d'escac. 

Rajoy no saluda a Cameron. Cameron no saluda a Rajoy. Dos mandataris posats en entredit per la seva població. Tan iguals però tan diferents. 

El president espanyol després de tenir la foto amb Obama seu a la seva cadira. Abans però saluda al dirigent que l'anglès té a la seva dreta. Intercanvia quatre paraules amb el dirigent que té al costat, provablament no sap ni qui és. Rajoy no parla anglès, ni francès. No pot parlar amb ningú, ni ningú pot parlar amb ell més enllà de les quatre paraules de cortesia i el típic somriure. Rajoy està sol. Abandonat. No entén res. Res de res. I parlo de la cimera del G-20, però podria parlar d'altres coses. 

dimecres, 16 de gener del 2013

Al Regne Unit tots tenen pressa

Get Adobe Flash player

Àlex Salmond té pressa (però Cameron també). En té molta i ja imagina una Escòcia independent, per això ja està treballant per una nova constitució. Com qualsevol estat modern, la nova Escòcia hauria de tenir els drets i deures dels ciutadans escocesos escrits, a diferència del Regne Unit que té una Carta Magna. 
En una entrevista a la BBC el president del país ha destacat com a pilars bàsics del nou estat, el dret a tenir una educació lliure i a una llar. No va desencaminat, sap el que es fa. En un país on un alt percentatge de la població viu en llars de propietat municipal o governamental, Salmond és conscient que el que més fa patir al seu poble si Escòcia esdevé independent és el seu dia a dia. Els seus privilegis. I pel que sembla, almenys si Salmond segueix al poder, aquests no es perdran. Ho pot assegurar el president? No. Però ho diu. I pel que diu l'últim estudi d'opinió, publicat al Herald Scotland, està guanyant terreny, més que res perquè els indecisos són més, i vénen del bàndol dels contraris a l'independència.
El que sí està clar és que el procés ja està en marxa. Avui mateix la Càmara dels Lords ha aprovat el que ja va fer ahir la dels Comuns, una llei que traspassa poders a Escòcia per dirigir el seu referèndum. I no hi ha hagut morts. Ni ferits. Alguns a Espanya es posarien les mans al cap, o a algun altre lloc. Al Regne Unit entenen i creuen en la democràcia mentre a d'altres països encara l'estant assimilant i alguns els hi molesta. 
Al procés escocès se li uneix el futur del país a l'Unió Europea. Només Clegg defensa estar-hi, i ja ningú dubta que es farà un referèndum per decidir si mantenir-se dins, canviant l'estatus, o marxar. La paradoxa del procés és que el Regne Unit està més desunit que mai, i podríem veure una Escòcia independent demanant l'ingrés a l'Unió Europea mentre Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord en fugen.
El que està clar, és que en qualsevol dels dos casos es preguntarà a la gent. Perquè en aquesta illa no tenen por del que opini el poble. Els polítics estan al lloc perquè és el poble qui els posa. Estan a dalt de tot per fer política. Al Regne Unit i a Escòcia juguen a fer política, política d'alt nivell. I els dos, per diferents motius, tenen pressa. Molta pressa. Per això van poc a poc.