Estic fart d'estar fart

Ho reconec, n’estic fart. Un xic fart de tot. Fart de no poder fer certes coses i de veure com no podré fer-les durant algun temps més. I a la vegada fart de veure com alguns sí que les fan. Fart de no poder fer esport, un dinar amb tranquil·litat, emborratxar-me en companyia o anar a dormir tard. Fart de no assistir a un concert, poder viatjar o no veure els meus companys de feina més enllà d’una pantalla. Fart. Fart de veure com es va tirant la pilota endavant. Fart que el dia de demà soni a amenaça. Fart. Fart que el futur sigui tan negre. Fart d'haver de viure el present. Fart de no poder fer plans. Fart. Fart de decisions absurdes. Fart de veure com s’improvisa, com ningú demostra un cert lideratge i fart de veure com aquesta societat no és molt millor que els que ens manen. Tenim els polítics que ens mereixem. Fart de veure gent sense mascareta als carrers, fart de veure com es fan festes als pisos, fart de la gent poc solidaria que fa, absolutament, el que li dona la gana. Això sí, criticant els polítics d’ineptes. No, no tot és culpa dels polítics. Per estar fart, fins i tot estic fart del Barça, que no juga a res. 

Fart de no fer vida normal i fart de no saber si hi tornarà a haver-n’hi. Fart de no saber què serà una vida normal. La incertesa ens mata. Fart de la R, la incidència, la cepa britànica, la sudàfricana, l'empordanesa si existeix i fart dels índex de rebrot. Fart de les noticies que sempre parlen del mateix. Fart. Fart dels tertulians que en saben poc o gens de tot el que passa. Fart que es faci política de tot. Fart del virus de la ignorància i l’egocentrisme. Fart dels partits polítics i els seus egos. Fart dels que aprofiten twits per fer-se l'ofès. Fart. Fart dels que fan twits per ofendre. Fart que els twits siguin importants. Fart de la politització de tot. Fart xarxes socials on tot és odi o tot va bé. Fart dels likes per quedar bé, dels selfies que no expliquen res més que una mentida. Fart dels perfils que no accepten un error i supuren odi. Fart. Fart de la inoperància i l’anar fent. Fart de veure que no anem a millor sinó a pitjor. Fart de uns i altres que no es posen d’acord. Farts dels que abusen i fart dels que es deixen abusar i no reaccionen. Fart de la doble vara de medir. Fart dels que volen tancar escoles i fart dels que diuen que els nens no traspassen els virus. Fart dels que amb l’excusa aprofiten per treballar poquet i fart dels que amb l’excusa treballen masses hores (“tampoc hi ha res a fer”). No sé vosaltres, però a mi tot això em cansa. 

Fart de Pfizer, Astra – Zeneca o Moderna. Fart dels que es vacunen per ser qui son. Fart que no arribin les vacunes que han d’arribar. Fart de no saber si la vacuna realment funcionarà o és un placebo col·lectiu. Fart de mirar Netflix. Fart de llegir llibres, revistes o blogs. Fart que no facin Peaky Blinders. Fart de que la nit serveixi per dormir. Fart del confinament domiciliari que no serveix per res en molts casos. Fart dels que se’l passen pel forro. Fart dels que marxen dijous al vespre. Fart. Fart dels que diuen: “bé això sí que ho podem fer”, no sou capaços de distingir per vosaltres mateixos què sí i què no convindria fer? Fart de les eleccions i tots els que se n’aprofiten. Fart de l'efecte Illa i l'eterna promesa d'una Espanya unida. Fart de un govern exemple de desgovern. Fart d’Iceta i companyia (tot i que ja n’estava fart abans del Covid). Fart dels Tribunal no sé què de no sé cuantos espanyol. Fart. Fart del 14-F o quan s'hagin de fer i de les eleccions del Barça. Fart dels que diuen que si guanyen faran l'independència. Fart dels mitjans que donen veus a uns i silencien els altres. Fart. Fart dels que diuen que serem millors després d’això i fart dels que diuen que morirem tots. Fart que la gent no cobri el que li pertoca. Fart que alguns segueixin abusant dels més dèbils. Fart que hagi canviat tot per no canviar res. Fart de saber que hi haurà més coses que faran que estigui més fart. 

En definitiva, estic fart d’estar fart.