La llegenda de Sakura

Segurament heu passejat últimament i heu vist els ametlles florits. Un regal pels ulls. Veure aquest arbre amb les seves flors roses ens indica que s’acosta la primavera. Tard o d’hora. Tot i que per alguns no arriba, ni arribarà mai; la temporada de flors i bon temps, i amb ella la llum i les coses positives sempre acaba arribant. I tothom d’alguna manera o altra ho celebra. A Japó ho celebren en la festa del Hamani. No és però l’ametller sinó el cirerer el que anuncia la primavera al poble japonès. Una gent que surt en massa als parcs a gaudir dels colors del Sakura, cirerer en flor. Tot un símbol del país nipó. 

La llegenda de Sakura 

La llegenda de Sakura comença a l’antic Japó. En un temps on tot el país estava assolat per les guerres que lliuraven els senyors feudals entre ells, un bosc s’havia salvat de la destrucció. Estava ple de cirerers florits. Tots menys un, que tot i que tenia vida, les seves branques mai florien. Ningú s’acostava a aquest arbre. No ho feien els animals, ni tampoc les flors o la gespa. Tothom li tenia por. Tots menys una fada que una nit se li va acostar i amb bones paraules li va dir que volia veure’l florit. Així que li va fer una proposta: ella amb el seu poder, li faria un encanteri que duraria 20 anys. 

Gràcies a aquest encanteri, podria convertir-se en planta o en persona quan volgués i d’aquesta manera podria sentir la felicitat i per tant emocionar-se i florir. Si al cap de 20 anys no aconseguia recuperar la vitalitat, moriria immediatament. 

La trobada amb Sakura 

I tal i com havia dit la fada, l’arbre va poder convertir-se en persona i vegetal. Però ser persona no l’emplenava. Només veia odi i guerra al seu voltant, enveges i egoisme que feien que, de tant en tant, tornés a ser un arbre. Ser una persona no funcionava. I anaven passant els mesos i els anys i no trobava una motivació per ser feliç. Però un bon dia la cosa va canviar. 

Un cop va anar caminant a la vora d’un riu i va veure una noia preciosa, de nom Sakura. I s’hi va acostar. Ella va ser amable i varen tenir una conversa molt amena sobre els desastres de la guerra. L’arbre la va ajudar a carregar amb l’aigua que Sakura havia de portar a casa seva. I així, es va gestar l’amor. Quan la noia li va preguntar el nom, l’arbre no va saber què contestar i es va inventar el nom de Yohiro, que significa esperança. Així que es varen veure una vegada i una altra. Conversant sobre el país, les guerres, els somnis comuns i llegint poesia. I l’arbre cada cop sentia la necessitat de veure-la. Comptava les hores i els minuts fins el proper cop. 

La confessió

Un dia, l’arbre li va confessar la veritat a Sakura. Estava enamorat d'ella però la seva era l’història d’un arbre turmentat que tenia el favor d’una fada que li permetia convertir-se en persona, però només 20 anys. La seva era una vida trista i moriria ja que no aconseguia florir. Sakura va quedar impressionada i Yohiro va convertir-se en arbre esperant el dia final, ja que els 20 anys estaven a punt de passar. Una tarda, Sakura va aparèixer davant l’arbre sense flors. I el va abraçar. Ella també estimava Yohiro com ell l’estimava a ella. Així que la fada va aparèixer i va donar escollir a Sakura: seguir sent humana (i Yohiro moriria) o convertir-se en arbre (i florir al costat del seu estimat). Sakura va mirar al seu voltant i només hi veia un futur negre i desolador a tot el Japó. Així que va decidir convertir-se en arbre. Es va fer el miracle i els dos es varen convertir en un sol i les flors de Yohiro varen començar a florir. L’arbre no ho sabia però Sakura significa flor de cirerer. Des de llavors, les flors i l’amor inunden els camps i parcs del Japó.