Muriel Spark, una dona entre gegants

Avui que és el dia internacional de la dona en vull recordar una. Una escocesa amb una vida de pel·lícula que precisament es va dedicar a escriure històries. Muriel Spark hauria de tenir un lloc en el Museu dels Escriptors d’Edimburg, la seva ciutat natal. Però allà només hi ha espai pels més grans: Robert Burns, Walter Scott i Robert Louis Stevenson. Mai sabrem si no hi té lloc per ser dona o per no estar a l’altura d’aquests tres gegants de la literatura anglosaxona. 

Muriel Spark va néixer el 1918 amb el nom de Muriel Campber. Ho va fer al número 160 de Bruntsfield Place, en el si d’una família de pare jueu i mare presbiteriana. No va passar problemes econòmics durant la seva infància, de fet, ella va poder anar a l’escola, fet que no totes les nenes podien dir en aquella època. Això sí, va anar a un col·legi femení. 

Després de la seva etapa escolar, el 1934 farà un curs de correspondència comercia a l’Heriot Watt College i farà classes d’anglès. Un currículum educatiu i laboral destacable per una dona de la seva època, que es veuria truncat per una cosa: el seu matrimoni. 

Del matrimoni a l'espionatge

El 1937 es va casar amb Sidney Oswald Spark i es traslladaria a Rhodèsia, actual Zimbabwe. Es allì on naixeria el seu fill, Samuel Robin. El seu matrimoni va ser un desastre. Muriel era víctima d’atacs depressius del seu marit, traduïts en atacs violents i maltractaments. Així que torna a Europa. Una Europa en guerra. No sembla importar-li, ja que no aguanta un minut més amb el seu marit a qui abandona. També al seu fill. Tornarà al Regne Unit, aquest cop a Londres. Allà començarà una nova etapa laboral com agent secret al servei del seu país. Una feina ben pagada. I això li permetrà enviar diners al seu marit pel bé del seu fill Samuel. És aquesta feina al servei secrets i el seu contraespionatge durant la Segona Guerra Mundial, el que li valdrà el títol de Dama de l’Imperi Britànic (DBE). 

Neix una escritora: Muriel Spark

Després de la guerra, la seva vida se submergirà dins el món literari. Potser influenciada per les seves experiències com a espia. Potser perquè necessitava explicar històries. Sigui com sigui, ho va fer conservant el seu cognom de casada, Spark, poca cosa més d’ell va aprofitar. Aquest canvi en el món laboral va venir acompanyat també d’un canvi de creences. Va abandonar el judaisme per abraçar l’anglicanisme, i finalment el catolicisme. La ment evoluciona segons les experiències personals i també les creences. El que no evoluciona son algunes lleis i algunes societats. El poble, i amb ell les dones, sempre van per davant. 

Segons els experts, aquestes conversions es varen veure reflexades en les seves obres literàries. La més famosa The Prime of Miss Jean Brodie, on es poden observar a través de diferents salts en el temps cap endavant i cap en darrera, les seves pròpies vivències a la seva antiga escola, la James Gillespie. Després d’una breu estància a Nova York, es trasllada a viure a Roma. La ciutat eterna li ofereix l’oportunitat de conèixer a Penelope Jardine, la que (presuntament) serà l’amor de la seva vida. Un amor prohibit. 

Es precisament Jardine, la que avui en dia conserva els drets d’autor de Muriel Spark, una de les escriptores més famoses del segle XX. Els últims dies de la seva vida els va passar a un poble de la Toscana italiana i va ser nombrada Doctora Honoris Causa de la “seva” Universitat, la Heriot Watt, així com també va ser nombrada Doctora en Lletres per La universitat d’Edimburg, Oxford i Saint Andrews entre d’altres. Les seves novel·les i articles (va escriure pel New Yorker) son referència no només a Escòcia, el seu país natal, sinó més enllà de les seves fronteres. A més Spark, va descatacar en el camp de la poesia, el drama, els guions i la traducció. Va morir a Florencia el 13 d’Abril del 2006. 

Muriel Spark, una dona entre gegants

El seu és un perfil de dona de bandera. Una dona que va lluitar contra les costums socials, religioses, laborals y literaries de la seva època. Muriel Spark va estudiar, es va casar, va viure a l’Àfrica de principi del segle XX, es va divorciar. Va fer d’espia, va guanyar títols nobiliaris, va viure sola i fins i tot va tenir un amor homosexual (prohibit en aquella època). I a més, va viure del que més li agradava, la literatura. Muriel Spark va lluitar contra tot i contra tots i va ser una dona que va trencar motlles; alguns trencats gràcies en part a ella. Altres motlles encara queden per trencar. Així que avui, i sempre, és un bon moment per recordar una dona entre gegants: Muriel Spark.