49 dones i un vestit. L'Espanya de la Pedroche

Llegeixo que Antena 3 torna a ser líder d’audiència durant les campanades de cap d’any. I a més, ho fa amb audiències rècord. En concret, la cadena de Mediaset va arribar a tenir un 39% de share durant el minut en que passàvem de 2022 a 2023. I és que a Espanya el que triomfa és la Pedroche. O el que representa la Pedroche. 

Siguem sincers, portem uns anys en que el vestit d’aquesta noia s’ha convertit en un “atractiu” per a moltes persones. De fet, Cristina Pedroche porta 8 anys fent les campanades de cap d’any, i any rera any, puja l’audiència. Antena 3 juga la carta de la carn al plató i la testosterona i el morbo als menjadors de les cases. I funciona.

La competencia tampoc ajuda. La segona televisió española amb més audiencia va ser TV1. Que segueix amb un format de fa 20 anys, amb cares més que vistes i més que estirades; amb humoristes que feien riure els anys 90. Morancos i Obregón. En fi, un altre format caspós com a alternativa a Antena 3. Poc innovador i poc seriós com a format. En fi, tirant de tradició...

És trist que la televisió pública aposti per un format caducadíssim però hauriem de fer un altra reflexió: que al segle XXI una televisió faci servir una dona, i el seu cos, com a reclam per fer unes campanades i tingui èxit, diu molt dels nostres mitjans. I que aquesta formula funcioni, diu molt també de la mostra societat.

I tot, després d’un desembre amb 13 dones assassinades en mans de les seves parelles o ex parelles i un total de 49 aquest 2022. En un país on es normalitza que una presentadora surti mig despullada davant de milions de persones, com volem que canvi la mentalitat de tota una societat? Si un mitjà de comunicación utilitza una dona d'aquesta manera, com no ho ha de fer un feixista amb la seva dona, una colla de joves amb una noia o un cap amb una treballadora seva?

S’han de canviar moltes coses en aquesta societat per acabar amb aquesta xacra de la violencia de gènere. Tot comença per la conscienciació, la justícia i l’educació, però els mitjans de comunicació també hi juguen un paper fonamental. Ens passem tot l'any denunciant la violència de gènere però després donem audiències a mitjans que banalitzen la dona. Tot una mica hipòcrita tant per part dels mitjans, com per part de la societat. Tot per l’audiència uns, i tot pel morbo, els altres. I la tercera en discòrdia, la pròpia Pedroche que es presta a aquest rol, fins i tot l'ha justificat en nom del feminisme. Tot pels diners.

Per cert, a Catalunya el líder va ser TV3. A Mariona Escoda només se li veia el coll i la cara. L'Espanya de Pedroche o la Catalunya de Mariona Escoda. Diferents maneres de fer, i de ser.