Per començar, les tres van sense mascareta a un recinte hospitalari, cosa que és obligada, que jo sàpiga. Si després de dos anys de pandèmia on han mort milers de persones encara no t’entra al cap que t’has de posar la mascareta, i mentalitzar-te que durant uns anys serà un instrument teu més de treball, com ho pot ser l’uniforme, és que ja no entens la teva feina (i tens molt poca vocació i empatia envers els teus clients/malalts). Sense parlar d'ungles pintades, cabells sense recollir i pulseres que crec que tampoc haurien de portar.
Per acabar-ho d’adobar, van vestides amb uniforme, i per tant estan en horari laboral. En quina feina s’és vist que tu puguis anar fent tiktoks? No hauries d’estar fent una altra cosa? I si no tens res a fer, no et dediquis a fer vídeos pels teus seguidors, i molt menys dedicats a despotricar de l’institució que et dona de menjar. Jo per aquestes dues coses, mascareta i fer vídeos a la feina, ja les acomiadaria, a les tres. I això sense haver obert la boca, encara. I ara passo a comentar el que diu la lloca andalusa.
El primer que s'ha de dir és que aquesta noia parteix d’idees de la vida equivocades. La primera, pensar que una feina pública i unes oposicions van destinades a ella. No, una oposició és per donar un servei al ciutadà. Per tant, el que oposita, ha de complir uns requisits que el qualifiquin per donar aquest servei al ciutadà. Segurament, en la seva ment curta, unes oposicions siguin per tenir una feina on no et puguin fer fora en la vida i anar cobrant de forma segura cada mes; com creuen molts ciutadans d’aquest país, també s’ha de dir. Error. Si et presentes a unes oposicions, has d’estar qualificat/da per donar un servei, en el cas de Catalunya, aquest servei inclou el domini d’un idioma. Si no t’agrada, marxa.
I és clar, aquí sortiria el debat i la típica frase que ella intrínsecament té dins el seu cap: “Esto es España y aquí se habla espanyol”. Un altre error. I aquí ve l’altre idea de la vida equivocada. La resposta és No, aquesta és la TEVA Espanya. La que tu et penses que és, la que t’han inculcat i amb la que t’han bombardejat durant anys. Però no, Espanya té diversos idiomes, entre ells el castellà, l'únic que parles. Però Espanya és diversa a pesar teu i dels que son com tu. I per sort, encara hi ha alguns drets, i per tant, alguns deures a complir amb els idiomes cooficials d’algunes comunitats/nacions. Això és el que hi ha a Catalunya, Euskadi, Navarra, Galicia, Pais Valencià o Balears. Si no t’agrada, marxa.
Pel que es veu ara la noia es dedica a fer-se la víctima i a dir que no s’atreveix a sortir al carrer després de la campanya de linxament a les xarxes. O sigui, el procés de manual de la comunitat anticatalana que hem viscut diverses vegades. El victimisme després de llançar la pedra contra el català. Ho hem vist desenes de vegades en diferents versions. El clàssic “en Catalunya no se puede vivir”, en versió pares que volen que els seu fill no aprengui el català, Guardia Civils que fan veure que els ataquen, i com no, el clàssic de les oposicions. I és que aquesta lloca d’infermera forma part, sense saber-ho, d’un ambient mediàtic, social, econòmic i judicial anti català que fa anys que dura i que no interessa parar a ningú, ja que l'anticatalanisme suma vots. És el peix que es mossega la cua.
Ens hauríem de preguntar què s’ensenya a les escoles d’Espanya perquè una persona de certa joventut, amb un cert accés a les xarxes socials, que pot viatjar més del que ho feien els seus pares i avis; tingui aquesta mentalitat tant tancada en qüestió d’idiomes i en qüestió d’idea de país. Segurament no és culpa seva, ja que a l’escola mai li varen ensenyar que a Espanya es parlen varies llengües, ni per suposat, va fer classes d’aquestes llengües (tant costaria fer un trimestre de euskera, català o gallec a les escoles de tota Espanya?). Petita reflexió: que important és l'educació!
Fora de l’escola tampoc ha tingut un ambient on aprengués això. Tot l’entramat mediàtic que ha tingut al voltant ha estat anti català/basc etc. Televisions, diaris i mitjans de comunicació en general. No ha tingut mai l’oportunitat de veure TV3 tot i que segur que és la primera en “rajar” d’aquest canal.
Ha viscut una "veritat" sobre un lloc remot (Catalunya) i ara que viu en aquest lloc, es troba que la "veritat" no és la que li havien pintat, però segueix sense adonar-se'n, i es nega a acceptar-la (en aquest cas, a acceptar que es parla un idioma i s'ha de donar un servei al ciutadà). O sigui, un bany de realitat. És el perill de no pensar el que t'estan explicant i simplement acceptar-ho perquè sí.
I és que segurament no li han ensenyat mai a pensar, ja no parlo a pensar sobre com és Espanya realment sinó, simplement a pensar.
I això passa a moltes llars. Pensar i Espanya son termes que no van junts. Perquè només que es pensés un xic, s’entendria que a l’estat hi ha varies llengües, que és una riquesa i que s’ha de mantenir i fomentar. Si es pensés una mica, es veuria que passa a molts estats i que en cap és un problema. Si es pensés una mica es podria entendre que a unes oposicions et reclamin un idioma amb el que el teu futur pacient et pot arribar a parlar. Si es pensés una mica, només una mica, potser aquesta Espanya que tenim seria diferent, i no tindríem infermeres a les que acomiadar. Perquè això és el que espero de la Generalitat, que se l’acomiadi i se’n torni a Cádiz a exercir la seva feina (que no la seva vocació)...i a pensar en el que ha dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada