Hem deixat escapar l'oportunitat de sentenciar la Lliga al Bernabéu.
El Bernabéu és el lloc on he vist més banderes d'Espanya per metro quadrat. També creus gamades.
A un Madrid - Barça és possible veure gent amb la samarreta blaugrana caminar pels voltants del camp. A l'inrevés és més díficil.
Passar per l'Avenida Concha Espina o per la calle del Padre Damián, i dir Chamartín en comptes de Santiago Bernabéu, mola a saco, fa blanc i negre.
Aquest himne que tenen del centenari no el canta ningú.
A l'Avenida Concha Espina amb el passeig que hi va a parar, no és un lloc on hi portaria el meu fill un dia de Madrid - Barça.
Us recomano una vegada a la vida, estar a un Madrid - Barça.
Pepe és casi tant alt i fort, com violent.
A Madrid, o si més no, al Bernabéu, es creuen lo del Villarato i el dopatge.
Els mosaics són cosa del Camp Nou, al Coliseo Blanco no queden tant bé.
Un estudi sociològic diria que el Camp Nou i el Bernabéu no són tan diferents: està plè de pijos amb clentxa, guiris, i gent més xunga.
Els aficionats blancs tenen poca memòria. A l'estiu Piqué, Xavi, Iniesta i companyia eren herois. Ahir tots parlaven de les seves respectives mares.
Els periodistes de Madrid, saben i reconèixen, que el Barça és millor equip que el Madrid. El Bernabéu té por de Messi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada