Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iniesta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iniesta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de juliol del 2012

Maleït Guardiola!



Ahir la Selecció espanyola vencia i convencia a Kíev. S’emportava l’Eurocopa per la porta gran guanyant per 4 a 0 una Itàlia que en cap moment va ser rival, perduda. Desesperada. Els de Del Bosque es van agradar a si mateixos i van brodar un futbol perfecte, fen les delícies dels espanyols però també dels aficionats al futbol d’arreu del món. 

Però no tots ho van poder viure de la mateixa manera. Alguns van estar a l’estadi, vivint-ho en primera persona, com seria el cas de Mariano Rajoy. Altres ni se’n van adonar de la final ja que les seves cases estaven envoltades en flames i víctimes d’una mala gestió suposadament del govern valencià i del passotisme del govern espanyol. Però jo m’he permès anar més enllà, i no culpar les administracions sinó buscar el vertader culpable, que no és altre que Josep Guardiola. 

La culpa de tot la té el de Santpedor. Ell va recuperar el Barça quan estava enfonsat després de viure l’èxit de la Champions de París amb Rijkaard. Ell va tornar a fer de Xavi el líder de l’equip. Ell va donar ales a Iniesta perquè es fes gran com a jugador. Ell va pujar de Tercera divisió al cel a Pedro i Busquets, i ens va fer descobrir dos talents fins llavors ocults pel gran públic. Ell va recuperar a Piqué, un central que no era ni la meitat de bon jugador quan va arribar del que és ara. I ell va insistir durant dos estius perquè Cesc Fàbregas tornés finalment a casa. 

Sense Guardiola aquesta selecció no hagués arribat a quarts, ni a semifinals, ni a la final de l’Eurocopa. Sense Guardiola, ara els milers i milers de persones que es posen una bandera d’Espanya al coll no ho farien i seguirien com fa escassament cinc anys, quan La Roja era “La Fúria” i a ningú l’importava massa. Bàsicament perquè no guanyaven. Sense Guardiola, aquestes manifestacions de nacionalisme espanyol no existirien. 

Sense Guardiola, la gent començaria a pensar que Espanya ha estat rescatada. Sense Guardiola, potser els espanyols estarien revoltant-se...o potser no. Sense Guardiola, ara els diaris de Madrid no demanarien que es regués el camp abans d’un partit d’Espanya. Sense Guardiola, la selecció espanyola estaria enfonsada. Sense Guardiola qualsevol entrenador d'Espanya tindria un gran maldecap. Sense Guardiola, Del Bosque no seria res. Sense Guardiola, no hi hauria fals nou a "La Roja". Sense Guardiola, potser la selecció catalana seria més a prop de la seva oficialitat. Sense Guardiola, Holanda tindria ara un Mundial, i Alemanya i Itàlia una Eurocopa més. Sense Guardiola, milers de persones no haguessin gaudit d’aquest futbol que ens dona la selecció espanyola. Sense Guardiola, l’estadi no s’hauria emplenat d’espanyols. Sense Guardiola, Rajoy no hauria visitat ahir Kiev. Sense Guardiola, el president del govern espanyol no hauria tingut tanta pressa per fer-se la fotografia a Ucraïna. Sense Guardiola, Rajoy hagués visitat les zones cremades a la Comunitat Valenciana i faria una millor gestió de la situació. Sense Guardiola, algunes persones respirarien tranquiles amb la seva casa salvada.

Però no, res de tot això ha passat. I per tant, la culpa de la mala gestió dels focs, de que la gent estigui adormida i de tanta espanyolitat; i de tot en general, en el fons, és de Guardiola. Maleït Guardiola!

P.D.: Manipulo, ho sé. Però Marca i As ho fan cada dia. Per què jo no?

dimecres, 11 de gener del 2012

La lluita de la setmana


M'ha agradat: Rodar un anunci de Nike amb Neymar, Piqué i Iniesta...
No m'ha agradat: ...que els rodatges durin tant, 15 hores. 

M'ha agradat: Que Pujol cada vegada més es manifesti a favor de l'independència de Catalunya...
No m'ha agradat: ...l'actitut del govern espanyol envers les autonomies. 

M'ha agradat: Que els Mac entendran català...
No m'ha agradat: ...que jo no entenc els Mac. 

M'ha agradat: Que s'imputin els comandaments de l'Urbana i els Mossos per l'actuació del 15-M...
No m'ha agradat: ...que tots sabem que no els hi passarà res. 

M'ha agradat: Fer birres amb menjar gratis...
No m'ha agradat: ...que ara amb la crisi tots els comerços es posen les piles amb el tracte als clients.

M'ha agradat: Anar a Cornellà - El Prat a veure un bon partit de futbol i una afició que canta...
No m'ha agradat: ...que l'afició no animi el seu equip sinó que insulti a l'altre. 

M'ha agradat: Que Ricky Rubio s'hagi adaptat perfectament a l'NBA...
No m'ha agradat: ...el bombardeig diari amb actuacions de catalans i espanyols al bàsquet americà. 

M'ha agradat: Espeonza Aguirre...
No m'ha agradat: ...Esperanza Aguirre. 

M'ha agradat: Conèixer aquesta notícia...
No m'ha agradat: ...que les dones no la coneguin.

dimecres, 4 de maig del 2011

El camí a Wembley


Ja està. S’ha acabat. No hi haurà més clàssics aquesta temporada. S’han acabat les tensions, les faltes, les rodes de premsa, les acusacions. S’ha acabat el teatre, les provocacions i la mentida. S’ha acabat Pepe, el Bernabéu, les televisions i la Central Lechera. En definitiva, s’ha acabat parlar de tot allò que no és futbol per començar, o tornar, a parlar de l’esport rei. El Barça deixa enrere l’equip blanc amb un balanç més que positiu. La Lliga encarada, i a la final de Wembley, amb l’únic punt negatiu de la Copa perduda. I amb la moral ben alta sabent que les coses es fan bé. Que anem pel bon camí i que, com diu el lema, som una manera de fer. 

Ahir es va veure la millor versió del Real Madrid. Sense Pepe, el pal de paller dels blancs i protagonista els tres primers partits. L’amo del “trivote”. També sense Sergio Ramos, el trist actor de la pitjor anècdota en molts anys. El de la Copa aixafada. Ramos fent de Ramos del Crackovia, o a l’inrevés. Un altre assassí en sèrie en llibertat per obra dels àrbitres i els comitès de competició. 

No. Ahir el Madrid va ser el que ens té acostumats l’història. El que no va sortir a defensar sinó el que va sortir a mossegar a l’altura de l’àrea de Valdés. El que va renunciar al “trivote” per apostar pel 4-2-3-1. Qui sap si havent jugat així els 4 partits els blancs estarien millor situats en la lliga, serien campions de Copa i enfilarien aquestes hores el viatge a Wembley? Ningú ho sabrà mai. Ahir a la nit, els blancs van fer, de llarg, el millor partit contra els Barça dels 3 anteriors. Va ser valent, perquè havia d’arriscar. I aquest era el Madrid que volíem tots. El que plantés cara al Barça. El que ens fes patir. El que estigués a l’altura. “El partido es lo de menos” va dir Mourinho. Mentida. Els partits entre culers i merengues, mai són el de menys. Són el de més. 

Tan fort van sortir els blancs que al Barça li va costar un quart d’hora ser el Barça. Apretant els blancs la sortida de la pilota, el conjunt de Pep Guardiola li va costar engrassar la màquina, i no va ser fins al segon quart d’hora que no va començar a pastar el partit. A controlar la pilota. A ser ell mateix. A caminar cap a Wembley. I al minut 21 va tenir la primera ocasió amb un cop de cap de Busquets sol després d’un córner. No va entrar, però els blaugranes ja estaven a la frontera de Portbou entrant a França. 

A partir d’aquí festival de la “Sardana mecànica”. Caviar. La màquina de jugar a futbol es va parlar al camp i va contestar tots els “por què?” que podien passar pel cap de Mourinho. Fins a cinc ocasions van tenir els de Guardiola per fer moure el marcador però Casillas, sempre Casillas, ho va evitar. 

Mourinho havia decidit ser valent, això sí, des de l’hotel. The Special One va tirar l’equip amunt però no n’hi va haver prou per aturar una màquina engrassada des de fa anys que sembla que millora, com el bon vi, amb el temps. L’entrenador del Madrid s’ho mirava des de l’habitació del Juan Carlos I, per no provocar a l’afició del Camp Nou, que al cap i a la fi, es va comportar com en les grans ocasions. Animant al seu equip i Mou només va ser protagonista d’algun càntic en un parell d’ocasions. Una llàstima per ell. “Ni està ni se l’espera” va dir ahir el Camp Nou. 

La segona part va començar amb el Barça ja a Calais. A punt d’agafar l’euro túnel, que va arrencar i posar la cinquena al minut 54 amb el gol de Pedro. Valdés, Álves, Iniesta i Pedro. Futbol directe al Madrid. El Barça matava amb el propi verí als blancs. El viatge cap a Londres es preveia plàcid però un gol de Marcelo al 64 va fer baixar la velocitat del tren que portava als homes de Guardiola a les Illes britàniques. 

En els últims minuts, amb els culers ja a Dover, l’entrenador del Barça, sempre atent als gestos, va tenir temps de treure Abidal augmentant la catarsi que vivia el Camp Nou a categoria de nirvana. L’afició va ovacionar el defensa com no ho havia fet en els anys que porta el francès al Club. S’ho mereixia.

A aquestes altures, amb el Barça ja dalt l’autobús, circulant pel carril de l’esquerra, ja hi havia hagut espai per la “polèmica”. L’àrbitre xiulava una falta de Cristiano a Mascherano a la frontal de l’àrea. El rebot el recull Higuaín que afusella Valdés. No és mai gol anul•lat, com reclamen els blancs, perquè mai va ser gol. L’àrbitre xiula abans. Però a la capital es conformen amb això per plorar, un dia més, i emmascarar la veritat. El Barça és molt millor equip. I l’equip de Chamartín, ha de millorar ,i molt, si algun dia vol acabar amb l’hegemonia blaugrana. Però la Central Lletera ja té una altra excusa per seguir munyint la vaca. 

El partit d’ahir fa justícia al futbol, si és que el futbol va tenir-la mai. L’opció Messi, Xavi, Iniesta i companyia estaran a Wembley, després d’un llarg viatge. L’opció de Pepe, Sergio Ramos i la d’Arbeloa es queda pel camí. M’agradaria veure un Madrid més digne. M’agradaria veure un Madrid que no s’amagués en les excuses de no saber perdre. M’agradaria veure un Madrid que fos noble. M’agradaria que recordés qui és i què ha estat. M’agradaria veure un Madrid que surti a jugar al camp i no a la sala de premsa. De moment, només veig Wembley des del campanar del meu poble. T’estem esperant Madrid, però serà l’any que ve. Estem a Wembley. On va començar tot la nit del 20 de Maig de 1992...

diumenge, 17 d’abril del 2011

Conclusions d'una segona visita al Bernabéu


Hem deixat escapar l'oportunitat de sentenciar la Lliga al Bernabéu.

El Bernabéu és el lloc on he vist més banderes d'Espanya per metro quadrat. També creus gamades.

A un Madrid - Barça és possible veure gent amb la samarreta blaugrana caminar pels voltants del camp. A l'inrevés és més díficil.

Passar per l'Avenida Concha Espina o per la calle del Padre Damián, i dir Chamartín en comptes de Santiago Bernabéu, mola a saco, fa blanc i negre.

Aquest himne que tenen del centenari no el canta ningú.

A l'Avenida Concha Espina amb el passeig que hi va a parar, no és un lloc on hi portaria el meu fill un dia de Madrid - Barça.

Us recomano una vegada a la vida, estar a un Madrid - Barça.

Pepe és casi tant alt i fort, com violent.

A Madrid, o si més no, al Bernabéu, es creuen lo del Villarato i el dopatge.

Els mosaics són cosa del Camp Nou, al Coliseo Blanco no queden tant bé.

Un estudi sociològic diria que el Camp Nou i el Bernabéu no són tan diferents: està plè de pijos amb clentxa, guiris, i gent més xunga.

Els aficionats blancs tenen poca memòria. A l'estiu Piqué, Xavi, Iniesta i companyia eren herois. Ahir tots parlaven de les seves respectives mares.

Els periodistes de Madrid, saben i reconèixen, que el Barça és millor equip que el Madrid.
El Bernabéu té por de Messi.

dimarts, 5 d’abril del 2011

La lluita de la setmana


M'ha agradat: el documental "la ciutat dels sants" d'Albert Om...
No m'ha agradat: ...el motiu del reportatge.

M'ha agradat: Aquest article de Toni Padilla sobre els orígens del Shaktar Donetsk...
No m'ha agradat: ...l'espera pel partit, es fa eterna.

M'ha agradat: L'adéu de Zapatero...
No m'ha agradat: ...el que pugui venir després.

M'ha agradat: Naturpixel...
No m'ha agradat: ...no tenir una càmera reflex i fer fotos a punta pala.

M'ha agradat: guanyar a Vilarreal...
No m'ha agradat: ...que torni el Villarato des de Madrid. Actitut desesperadora i desesperant.

M'ha agradat: el solet de dissabte al Parc de la Ciutadella...
No m'ha agradat: ...que el solet no sortís diumenge, ni al Parc de la Ciutadella ni enlloc.

M'ha agradat: La paternitat d'Andrés Iniesta...(la verdá egqué sí)
No m'ha agradat: ...el pal en bàsquet. Fora de la Final Four del Palau Sant Jordi.

M'ha agradat: Que gent com Pujol ja diguin que SÍ...
No m'ha agradat: ...que molta gent encara no ho vegi i diguin que NO.

M'ha agradat: Que Ràdio Associació hagi donat el premi al millor programa a La Competència. Se'l mereixen...
No m'ha agradat: ...el premi a millor professional per Marta Rumagosa. Per trajectòria sí però aquest any precisament, no. Què tal Marta Cailà? En sóc molt fan.

M'ha agradat: Que un grup català empleni dos cops el Sant Jordi...
No m'ha agradat: ...que aquest grup no toqui a Girona.

dilluns, 24 de gener del 2011

La lluita de la setmana


M’ha agradat: Viure sol. Era un desig i una promesa...i jo les compleixo.
No m’ha agradat: no tenir internet de moment. Potser mataré.

M’ha agradat: El Born.
No m’ha agradat: per reciclar en aquest barri has de ser un autèntic militant del moviment. Un budista de l’ecologisme.

M’ha agradat: Manel. Caviar musical. caviar català.
No m’ha agradat: no haver-los descobert abans.

M’ha agradat: El llibre ¿Donde está el límite? de Josef Ajram. Aquesta és l’actitud.
No m’ha agradat: ser conscient que no puc ser com ell.

M’ha agradat: que la meva feina em permeti conèixer molta gent, bona gent, i gent diferent.
No m’ha agradat: descobrir la part fosca del periodisme amb “periodistes” que no estimen la professió. Indignant per la infinitat de gent que no té feina.

M'ha agradat: les discussions sobre la llei antitabac.
No m'ha agradat: que sempre acabi sortint el mateix tema.

M'ha agradat: Andrés Iniesta i la seva frase: "tu vida se refleja en el campo"
No m'ha agradat: El Madrid segueix guanyant i sent tant ranci com sempre.

M’ha agradat: conèixer l’iniciativa Verkami i veure que dies després en parlen a La Vanguardia i a l’Espai Internet. Endavant.
No m’ha agradat: El transbord d’Urquinaona. Si al de Passeig de Gràcia si han destrossat famílies al d’aquí algun dia hi haurà un suïcidi.

dimarts, 11 de gener del 2011

La lluita de la setmana



M'ha agradat: el concert de Pereza..."como el agua, sonaba mil veces"
No m'ha agradat: el lloc, potser millor un lloc més íntim. Al Palau de la Música l'any passat va ser immillorable.

M'ha agradat: La selecció catalana té nivell...
No m'ha agradat: ...la selecció catalana estaria bé que jugués amb equips de més nivell.

M'ha agradat: Donosti...
No m'ha agradat: ...només estar-hi tres dies.

M'ha agradat: el gol d'Abidal a San Mamés.
No m'ha agradat: la pilota d'or per Messi. Més que res perquè Xavi és difícil que la pugui guanyar algun cop si aquest any ha guanyat Lliga i Mundial.

M'ha agradat: Guardiola parlant català a la Gala de la Pilota d'Or.
No m'ha agradat: La mort d'Àngel Pedraza.

M'ha agradat: estudi al Born...
No m'ha agradat: ...ja hi seria.

M'ha agradat: La treva d'ETA.
No m'ha agradat: la reacció de gairebé tots els partits polítics. Lamentable.

M'ha agradat: el projecte de pel·lícula Passi el que Passi.
No m'ha agradat: que gent que s'arrisca i fa coses tingui tan poc ressó mediàtic.

M'ha agradat: el Diari Ara. Progressa adequadament.
No m'ha agradat: ABC i La Razón, cada cop més extremistes per guanyar més lectors. Trist.

diumenge, 19 de desembre del 2010

La lluita de la setmana


M'ha agradat: descobrir MissCaffeina, un grup de Madrid que va venir a L'Hospi. Bona gent.
No m'ha agradat: estar tant desconectat de la música ultimament.

M'ha agradat: els croissants de xocolata que m'he fotut aquesta setmana. De diferents llocs i el nivell brutal!
No m'ha agradat: pasta amb verduretes que vaig fer...li faltava sal.

M'ha agradat: Trobada dels 3 grandes de la Uni (Història).
No m'ha agradat: fred, molta fred.

M'ha agradat: Estrena de secció amb EyeOS.
No m'ha agradat: els mals de caps que comporta fer producció.

M'ha agradat: El Barça arrassant Cornellà. El derbi més igualat dels últims temps...
No m'ha agradat: posar l'àrbitre d'excusa. Comença a cansar l'excusa. Quan perds 1 a 5 la culpa no és de l'àrbitre.

M'ha agradat: El gest de l'afició de l'Espanyol a Iniesta.
No m'ha agradat: l'afició perica. No anima als seus sinó que insulta "l'enemic".

M'ha agradat: Trobada amb Don, Feu i Estela. També uns grandes.
No m'ha agradat: que ja no ens veiem tant amb la gent de periodisme. Una llàstima.

M'ha agradat: la secció a la xarxa del diari ARA. On fan un recull d'alguns tweets del dia.
No m'ha agradat: que sempre hi acaba sortint la mateixa gent: laia Ferrer, Risto Mejide, Jordi Sevilla, el Dalai Lama...segur que hi ha milers de persones que diuen coses més interessants que ells.

M'ha agradat: Les entrades de Pereza al sac i la companyia immillorable! (papapa papa)
No m'ha agradat: que el concert sigui al Sant Jordi, Razz seria ideal.

M'ha agradat: el reportatge sobre els lavabos de Berlín de Martí Anglada es mereix un aplaudiment.
No m'ha agradat: perdre'm Sidonie dissabte a la Fàbrica d'Estrella...i gratis!!

M'ha agradat: com cada any La Marató. Per treure's el barret.
No m'ha agradat: començo a estar empatxat d'Albert Om