Que n'aprenguin!

Pugem al despatx de Joan Laporta a la Diagonal. Proper a l'edifici del Grup Godó. Ens rep, molt amablement, Jordi Finestres que porta la comunicació a l'ex president del Barça. Comentem l'actualitat esportiva, que es preveu moguda. 4 clàssics a la vista. Per això estem aquí, per parlar del Barça i el Madrid. Del Madrid i el Barça. Però de moltes coses més. Laporta surt del seu despatx i entra a la sala on estem nosaltres. Saluda. Somriu. Té ganes de parlar. Ganes de micròfon. Estic davant el que per molts és el millor president de la història del Barça, i actualment és diputat del Parlament de Catalunya. Tinc deu minuts. Al final en seran uns quants més. Començo.

S’acosta el clàssic de lliga entre Madrid i Barça. Com el viurà? No trobarà a faltar la tensió de la presidència?

Bé, li explicaré quan ho hagi viscut. Però en principi, ho viuré d’una manera que em fa molta il·lusió que és veient-lo amb els meus fills, que durant aquests anys no he pogut gaudir d’un Madrid – Barça amb ells.

Ara podrà cridar, expressar-se. Com s’ho feia per aguantar a la llotja del Bernabéu sense moure’s?

Doncs els vivia sempre rodejat d’autoritats de l’estat. I la majoria han estat un plaer, perquè els hem guanyat, així que era relativament fàcil i ho vaig viure amb una gran alegria.

Com veu el Barça actual?

Estem jugant a un gran nivell. L’herència que vam deixar és la del millor Barça de la història. S’està treballant bé, s’està fent un gran futbol i crec que aquest Barça ens farà gaudir molt d’aquí fins a final de temporada.

La base d’aquest Barça és Guardiola. Vostè el va portar i posar al seu lloc en un moment molt complicat del seu mandat. Ens pot explicar com arriba Guardiola a la banqueta del primer equip del Barça?

Havíem de prendre una decisió. Després d’anys d’èxits, aquella temporada no vam tenir els resultats que es preveien. I l’opció per la que apostàvem la majoria dels membres de la Junta era l’opció de Guardiola. Llavors al Barça Atlètic. Així que em vaig reunir amb ell per dir-li que a final de temporada, si no hi havien bons resultats, hi hauria un canvi a la banqueta, que canviaríem a Frank Rijkaard que el cert és que havia fet unes grans temporades.  I li vaig proposar que ell fos l’entrenador. Va ser una conversa que recordo bé. Ens vam reunir a un restaurant, i Pep va dir: “no tindreu coratge de fer-ho perquè encara sóc molt jove i tendre”  però nosaltres li vam dir que sí. Que ho faríem. Si passava això, ell seria l’escollit per la Junta, Txiki i per Cruyff. En Pep volia acabar la temporada amb el Barça Atlètic perquè estava convençut que guanyarien la lliga, i així va ser, i a partir que agafa el comandament del primer equip, tot és mèrit seu.

Algun cop Guardiola es va tirar enrere?

No. En Pep tenia clar que si això passava Rijkaard ho havia de saber. Li vaig dir que ja havia parlat amb en Frank i ell ho havia acceptat amb molta elegància. "Per què creus que ho hem fet?" Li vaig preguntar. I en Pep em va contestar: "perquè saps que si sóc entrenador del primer equip guanyarem la Lliga segur". "Només la lliga?" Li vaig afegir.  I ell, prudent, va respondre: "Comencem per la lliga". Aquell any ho vam guanyar tot.

Guardiola és el l'encert més gran del seu mandat?

És una de les grans decisions sí. Però l’encert és de l’afectat, de Guardiola. Vam prendre una decisió important perquè l’opinió publicada, més que la pública, estava a favor de Mourinho. I nosaltres vam tenir el coratge d’anar en contra l’opinió publicada i en interès del F.C.Barcelona. La decisió d’Unicef, la de Frank Rijkaard també va ser important. I una decisió que m’encanta comentar, és la del secretari tècnic. Mantenir a Txiki des de l’inici fins al final del mandat és una mostra d’estabilitat i de creure en una filosofia i un sistema. Després amb Rijkaard i Guardiola han estat les grans decisions esportives. Però el mèrit és seu.

Quin és l’error més gran del seu mandat?

He comès errors. Però els errors els intento corregir i superar. No m’hi paro a pensar. Intento millorar i mirar endavant. En trobaríem però m’estimo més que els comentin els altres, jo m’estimo més recordar els bons moments.

Tornarà a presentar-se?

No m’ho plantejo. Tinc responsabilitats com a advocat, com a diputat del Parlament de Catalunya, i la veritat és que va ser una bona etapa. Vam dedicar els millors anys de la nostra vida al Barça i vam aconseguir el millor Barça de la història. I diria que entre tots, especialment els jugadors, el millor equip de futbol de la història del futbol.

Vostè que coneix a l'entrenador del Barça. Comentava que els seu temps al club s’acaba. Creu que tindrem a Guardiola per molts anys?

Això li ha de preguntar al propi Guardiola. Si considera que ha de manifestar-se en algun sentit ho farà. No sóc ningú jo. Hem de respectar l’opinió de l’entrenador.

Però li agradaria que fos el Ferguson de Can Barça i es quedés molts anys?

És que el Barça té un estil i un model propi. No necessitem buscar referències, per bones que siguin com Ferguson. Però nosaltres tenim el nostre model i Guardiola és el Guardiola del Barça com Rijkaard va ser el Rijkaard del Barça. Aquí les referències les marca el Barça.

Marxem del terreny esportiu. Vostè ha tingut diferències amb la directiva actual. Ara que estem a punt d’acabar la temporada quin balanç fa de l’acció de la Junta de Rosell?

En quan a la relació amb mi han fet unes maniobres indecents per perjudicar mi reputació. I penso que això no es fa. Allà ells amb el seu ressentiment i odi. Mentre facin aquestes maniobres per perjudicar-nos tindré aquesta opinió. No han superat l’heretar el millor Barça de la història, potser no se senten partícips del que han heretat, quan ho haurien de gaudir en comptes de perjudicar als que hem dedicat els millors anys de la nostra vida a construir aquest Barça.

Em deia abans que un dels seus encerts va ser posar Unicef a la samarreta. Què li sembla Qatar Foundation a la samarreta?

Jo ja vaig manifestar la meva opinió en quan a publicitar la meva samarreta, i ho vaig fer posant-li UNICEF. Vam ser els artífex d’Unicef i això ens ha donat una imatge molt bona al món. Forma part del més que un club. És màrqueting solidari i social, fet que llavors no es portava molt. Era una revolució perquè en comptes de cobrar pagava. Ens va fer el club dels nens del món. Un club amb futur. Un club amb ànima. Defenso això. No em faci parlar sobre aquestes decisions de la junta perquè no opinaré, tret que siguin decisions que em perjudiquin a mi o la meva junta. Ells prenen una decisió, ells porten les regnes del club ara, s’ha de respectar. La meva decisió va ser UNICEF.

Tornem al futbol. Madrid – Barça aquest cap de setmana. Qui li fa més por de l’equip blanc?

Crec que té un equip que s’ha de conjuntar. I no se si ho aconseguiran. Han anat molt a remolc i els hi hem guanyat sempre la partida, així que han hagut de fer un equip nou cada any mentre nosaltres manteníem una línia. Consolidant un equip i una manera d’entendre el futbol. Jugant a un o dos tocs. Això ha fet que el Madrid perdés la seva identitat i ha anat improvisant any rere any, amb equips i entrenadors nous.

Com aficionat m’atreviré a dir que tenen un porter molt bo que és Casillas. Tenen un jugador que té qualitat Barça que és Ozil. I després té un killer que és Cristiano que sempre s’ha de tenir en compte. I la resta és un equip de grans jugadors però, insisteixo, li falta conjuntar-se.

Mourinho és un entrenador contrastat per un determinat estil de joc. I li ha estat efectiu. Veurem com li va al Madrid. Jo em quedo amb el model, l’entrenador i els jugadors del Barça. Començant per Messi, Xavi, Iniesta...es que els diria tots! Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Maxwell, Busquets, Keita, Bojan, Pedro, Villa que se ha adaptat, Adriano, Mascherano, Afellay. Tenim un equipàs! I en Pep i en Tito, i Manel Estiarte que és discret, però tots fan un equip humà excel·lent.  I Jeffren! Fontàs, Thiago. Buff...tenim un futur...!

Com s’explica que el Madrid, amb tot el que ha gastat, no aconsegueixi cap títol ni destronar al Barça?

Perquè en el futbol no tot són els diners. Pensi que el treball continuat, l’estabilitat, costa molt i no és qüestió de diners sinó de fer-ho bé. Nosaltres vam gastar diners però vam deixar el club sanejat amb més de 400 milions d’ingressos, uns beneficis d’11 milions, un club sanejat i amb una massa social extraordinària i amb ànima.

No és qüestió de diners, únicament. A vegades cal invertir bé. I cal trobar les peces, les persones, en el lloc adequat i al preu just de mercat. Nosaltres hem treballat el planter i hem produït jugadors que tenen un preu incalculable, com Messi. O Xavi. O Iniesta. S’ha de distingir entre la cantera i la cartera i, a vegades, la cartera no és suficient.

Li diré 4 noms del Madrid vostè me’ls complementa.

Cristiano Ronaldo:

Gran professional i molt ràpid i de qualitat. Té gol i per tant, és determinant.

Iker Casillas:

Un dels millors porters del món juntament amb Valdés.

José Mourinho:

Un gran entrenador que té un sistema de futbol molt efectiu, potser no es vistós, però ha triomfat allà on ha anat i per tant, un entrenador a respectar.

Florentino Pérez:

El president del Real Madrid que està en la recerca permanent del millor Madrid de la historia. Invertint quantitats importants de diners i fent el que creu que és el millor pel seu club. Un home seriós. Un home que a més té un tracte agradable.

Santiago Bernabéu:

No el vaig conèixer personalment! Però ha estat el president referència del club blanc. L’estadi porta el seu nom, de fet. Vaig viure la seva època de president quan era petit, i si que és veritat que pels culers no era massa ben vist. No ens era molt simpàtic. Sobretot pel que passava al voltant del Madrid en aquella època, perquè era l’equip del govern i Bernabéu a més, estava vinculat al poder de llavors, la dictadura. Per això el record que en tinc és d’un home vinculat al Madrid, el poder i la dictadura. No ens era massa simpàtics. Però sí, un president de referència.

Tornem al present. A Madrid recuperaven el “Villarato”. Hi ha “Villarato”?

Això és una manera de la caverna mediàtica espanyolista de perjudicar i desestabilitzar el Barça. I quan no és el “villarato” són altres “xorrades”. Estan desesperats. I això és bo. Perquè quan es posen tant nerviosos i fan servir totes aquestes “xorrades” vol dir que estem al bon camí, i ells estan nerviosos preocupats. Perquè portem molts anys en que som la referència, som l’admiració del món, per la forma de fer i mostrar-nos. Sobretot els nostres jugadors que han mostrar qualitat esportiva i humana. I si a més, som un club vinculat a Unicef i a la Unesco, es troben que som una referència, i això fa que al Madrid, que és un gran club, no els hi agradi aquest situació

Hagués denunciat les acusacions de dopatge que van sortir fa poc?

Jo ja vaig dir que això no es podia tolerar! Que era inadmissible que els nostres jugadors estiguessin sota sospita per unes declaracions de la Cadena Cope instigades, perquè així ho va dir el periodista, pel real Madrid. Le Monde va fer el mateix amb nosaltres, vam denunciar-ho i vam guanyar. Aquí no hi ha d’haver ombra de sospita a la mínima que hi hagi falsedats s’han de tallar de soca-rel. No es pot permetre que una cadena de ràdio, espanyolista, molt espanyola, es dediqui a desestabilitzar, juntament amb el Madrid, al Barça. I d’una manera molt miserable. És fals i s’ha de denunciar. Sembla mentida que algú es cregui les explicacions del Real Madrid que van arribar tard, malament i que es veia que no se les creia ningú! És un tema molt seriós.

Per què el Barça és més que un club i el Madrid no?

Jo li diré perquè el Barça és més que un club. El Madrid té la seva identitat i és un club molt representatiu d’un tipus de govern que va manar a Espanya i això l’ha marcat molt. El Barça és més que un club perquè tenim un estil marcat. Un estil propi de joc. Una representativitat simbòlica de Catalunya i per què a més, és un club amb ànima. I el que ho mostra és Unicef. Som un club que fabrica somnis i jugadors. El club neix a la cantera i s’acaba al primer equip, i tots amb la mateixa tàctica. I a dos tocs. I si pot ser a un millor! I fer més gols que els altres. A més, la càrrega històrica és la representativitat catalana amb vocació universal. Tenim ànima.

Un resultat per aquest Madrid – Barça. No sé si dirà un 5 a 0 com Rosell...

Jo és que no dic mai resultats. No ho he fet mai i deixem que ho segueixi fent. Posar un resultat és un error. Aquest equip no es mereix que li posem més pressió. Perquè ja la tenen, ja han demostrat de sobres que són el millor equip del món i passi el que passi, els hi hem d’estar agraïts.

Va ser una relliscada donar un resultat, i aquest resultat?

No opino d’aquestes qüestions. Ser president és molt difícil. Jo vaig dir que intentaria col·laborar i un ex president no ha de molestar. Però s’han portat tant malament que això fa mal, perquè no és just. Aquestes maniobres no són justes. Però en altres qüestions entenc el que significa ser president del Barça i crec que aquí se l’ha de disculpar.  

Li faig ara, unes preguntes més personals:

Si algun dia perdem a Joan Laporta on el busquem?

On sigui però amb els meus fills.  

Què és el que més estima en aquest món?

Els meus fills.

Què és el que més odia?

No odio.

No?

No.

Quina música escolta Joan Laporta?

M’agraden molts estils, no em facis escollir-ne un. Depèn una mica de la temporada. M’agrada el pop, el rock, la música d’autor...

Quin és el moment que més l’ha marcat?

Molts. Els moments importants de la vida d’una persona, com per exemple, el naixement dels meus fills. A mi m’han marcat també altres situacions que he viscut. A la vida et marca quan acabes la carrera, quan treballes pel teu compte, en el meu cas quan arribo a la presidència del Barça que era quelcom que no havia somiat mai (somiava amb ser davanter i no president!). Les copes de Wembley, París i Roma...hi ha molts moments i espero que n’hi hagi més.

Un record d’infància?

Vaig tenir una bona infància. Gràcies als meus pares. La mort del meu pare és un dels altres moments que em va marcar. Tinc un record diari del meu pare, que és una manera de mantenir-lo viu. Recordo la Torre a Castelldefels on passàvem els estius amb els cosins. Són records d’anar amb bici, banyar-te, jugar a futbol, anar amb banyador fins al vespre...

Un defecte?

Molts. Intento corregir-los i millorar dia a dia però que ho diguin els altres. Tampoc donaré pistes...

Una virtut?

Alguna. Però també que ho diguin els altres.

La política és...

La lluita per la llibertat, jo me l’agafo així. I en el meu cas la llibertat del meu poble que és el català.

El futbol és...

Esport, emoció, tradició, sentiment i Barça.