Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavi. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de juliol del 2012

Maleït Guardiola!



Ahir la Selecció espanyola vencia i convencia a Kíev. S’emportava l’Eurocopa per la porta gran guanyant per 4 a 0 una Itàlia que en cap moment va ser rival, perduda. Desesperada. Els de Del Bosque es van agradar a si mateixos i van brodar un futbol perfecte, fen les delícies dels espanyols però també dels aficionats al futbol d’arreu del món. 

Però no tots ho van poder viure de la mateixa manera. Alguns van estar a l’estadi, vivint-ho en primera persona, com seria el cas de Mariano Rajoy. Altres ni se’n van adonar de la final ja que les seves cases estaven envoltades en flames i víctimes d’una mala gestió suposadament del govern valencià i del passotisme del govern espanyol. Però jo m’he permès anar més enllà, i no culpar les administracions sinó buscar el vertader culpable, que no és altre que Josep Guardiola. 

La culpa de tot la té el de Santpedor. Ell va recuperar el Barça quan estava enfonsat després de viure l’èxit de la Champions de París amb Rijkaard. Ell va tornar a fer de Xavi el líder de l’equip. Ell va donar ales a Iniesta perquè es fes gran com a jugador. Ell va pujar de Tercera divisió al cel a Pedro i Busquets, i ens va fer descobrir dos talents fins llavors ocults pel gran públic. Ell va recuperar a Piqué, un central que no era ni la meitat de bon jugador quan va arribar del que és ara. I ell va insistir durant dos estius perquè Cesc Fàbregas tornés finalment a casa. 

Sense Guardiola aquesta selecció no hagués arribat a quarts, ni a semifinals, ni a la final de l’Eurocopa. Sense Guardiola, ara els milers i milers de persones que es posen una bandera d’Espanya al coll no ho farien i seguirien com fa escassament cinc anys, quan La Roja era “La Fúria” i a ningú l’importava massa. Bàsicament perquè no guanyaven. Sense Guardiola, aquestes manifestacions de nacionalisme espanyol no existirien. 

Sense Guardiola, la gent començaria a pensar que Espanya ha estat rescatada. Sense Guardiola, potser els espanyols estarien revoltant-se...o potser no. Sense Guardiola, ara els diaris de Madrid no demanarien que es regués el camp abans d’un partit d’Espanya. Sense Guardiola, la selecció espanyola estaria enfonsada. Sense Guardiola qualsevol entrenador d'Espanya tindria un gran maldecap. Sense Guardiola, Del Bosque no seria res. Sense Guardiola, no hi hauria fals nou a "La Roja". Sense Guardiola, potser la selecció catalana seria més a prop de la seva oficialitat. Sense Guardiola, Holanda tindria ara un Mundial, i Alemanya i Itàlia una Eurocopa més. Sense Guardiola, milers de persones no haguessin gaudit d’aquest futbol que ens dona la selecció espanyola. Sense Guardiola, l’estadi no s’hauria emplenat d’espanyols. Sense Guardiola, Rajoy no hauria visitat ahir Kiev. Sense Guardiola, el president del govern espanyol no hauria tingut tanta pressa per fer-se la fotografia a Ucraïna. Sense Guardiola, Rajoy hagués visitat les zones cremades a la Comunitat Valenciana i faria una millor gestió de la situació. Sense Guardiola, algunes persones respirarien tranquiles amb la seva casa salvada.

Però no, res de tot això ha passat. I per tant, la culpa de la mala gestió dels focs, de que la gent estigui adormida i de tanta espanyolitat; i de tot en general, en el fons, és de Guardiola. Maleït Guardiola!

P.D.: Manipulo, ho sé. Però Marca i As ho fan cada dia. Per què jo no?

dilluns, 19 de desembre del 2011

Un equip de principis i finals


Ens tenen molt ben acostumats però això no és normal. El Barça, amb la d’ahir a Yokohama, jugava la seva cinquena final d’aquest 2011 i posava la cirereta del pastís a un any gloriós, guanyant 4 a 0 al Santos de Neymar.

La final de Copa es va perdre, però a Wembley va tancar el cercle iniciat l’any 1992. També va demostrar la seva superioritat en les Supercopes, tant l’espanyola com la d’Europa. Però la d’ahir la mirava tot el món. De Yokohama a Rio. De Barcelona a Buenos Aires. Tothom mirant el que ja tots sabíem: que el Barça és el millor equip de la terra, amb copa o sense copa. Ara ja però, ho és oficialment després de la final d’ahir. Però el més important d’aquest equip no són les finals sinó els principis.

El Barça destil•la valors allà on va. Compromís, amistat, generositat, col•lectivisme, solidaritat, humilitat. Tot, en això tan meravellós que és el futbol. L’equip és el reflex del que s’ha treballat durant molts anys. És el que molts han mamat des de baix, ara però estant a dalt de tot. El Barça és la força de Puyol. El lideratge de Xavi. L’humilitat d’Iniesta. La discreció de Busquets. El Barça és la determinació de Valdés. El talent de Thiago. El treball de Cesc. La màgia de Messi. Tots ells del planter.

En total, Guardiola va presentar a l’onze inicial, nou jugadors amb ADN Barça. Però també van tenir uns minuts Fontàs i Pedro. I Jonathan dos Santos, Oier o Cuenca van estar a Japó donant suport a l’equip, entenent el seu rol. De l’onze inicial, només Alves i Abidal no havien jugat al futbol base del club. Un equip amb gent de la casa conquistant el món. I fent-ho com més ens agrada, tocant, tocant i tocant. Gaudint, gaudint i gaudint. D’aquesta manera, i amb un 4 a 0, l’equip dels principis es va imposar a la final.

Però el nostre és l’únic equip que pot perdre finals perquè té principis. Qui hagués recriminat alguna cosa a Guardiola si s’hagués perdut a Yokohama? A qui no li cau la baba veient a nou jugadors del planter? Qui no signa ara mateix tenir un altre jugador com Messi al planter? Qui no vol tenir a Xavi jugant fins als 40 anys? Qui renuncia a jugar aquest futbol de toc i d’atac?

A Japó es va veure com un equip català donava classes de futbol a un brasiler. El conte ha canviat i l’ha canviat aquest Barça. El Barça de la gent normal, de la gent extraordinariament normal. El que fa les coses difícils, fàcils. El que dona bona imatge dins i fora el terreny de joc. El que no dona un partit per perdut. El que no fa avergonyir la seva afició, guanyi o perdi. El que ho té tot guanyat i tot per guanyar. El Barça és un equip de principis. De principis i finals.

dilluns, 18 d’abril del 2011

La lluita de la setmana (al Bernabéu)


M'ha agradat: ser un altre cop al Bernabéu en un Madrid - Barça...
No m'ha agradat: ...no guanyar com ho vam fer l'any passat.

M'ha agradat: La sensació brutal de ser a un clàssic. En terreny enemic. A peu de camp. I sentir que el teu cor va a mil...
No m'ha agradat: ...no poder celebrar els gols com es mereixerien.

M'ha agradat: El joc de Xavi comença a ser una cosa sèria...
No m'ha agradat: ...Pepe dient-li a Messi si està boig. La vida al revés.

M'ha agradat: Recuperar carrers mítics com l'Avenida Concha Espina o la calle del Padre Damián...
No m'ha agradat: ...passar per davant el carrer on fan "la prèvia" els Ultras Sur.

M'ha agradat: Veure com es pot anar amb la samarreta del Barça pels voltants del Bernabéu...
No m'ha agradat: ...comprovar que celebrar un gol del Barça allà pot acabar malament amb insults de mitja graderia.

M'ha agradat: viure el partit des de la gespa on van a parar tots els crits. Brutal...
No m'ha agradat: ...la visió del partit des d'allà fa que et perdis mil detalls.

M'ha agradat: Seguim tenint 8 punts de diferència i queda una jornada menys...
No m'ha agradat: ...podiem haver sentenciat la Lliga definitivament.

M'ha agradat: Que Guardiola digués que la pregunta que li havia fet era una bona pregunta...
No m'ha agradat: ...penjar una entrevista sense repassar-la, amb els conseqüents errors i faltes.

M'ha agradat: L'imatge dels blaugranes. Sempre fidels al nostre estil. Som una manera de fer...
No m'ha agradat: ...el plantejament del Madrid, que en algunes ocasions va fregar la violència.

M'ha agradat: L'expulsió d'Albiol. Totalment justa...
No m'ha agradat: ...l'àrbitre i el penal d'Alves. Totalment injust.

M'ha agradat: Veure com els madridistes celebren un empat contra el Barça com si fos un títol...
No m'ha agradat: ...veure com a Madrid es creuen (o potser no tenen més remei que fer-ho) el Villarato i el dopatge.

M'ha agradat: Guardiola...
No m'ha agradat: ...Mourinho.

diumenge, 17 d’abril del 2011

Conclusions d'una segona visita al Bernabéu


Hem deixat escapar l'oportunitat de sentenciar la Lliga al Bernabéu.

El Bernabéu és el lloc on he vist més banderes d'Espanya per metro quadrat. També creus gamades.

A un Madrid - Barça és possible veure gent amb la samarreta blaugrana caminar pels voltants del camp. A l'inrevés és més díficil.

Passar per l'Avenida Concha Espina o per la calle del Padre Damián, i dir Chamartín en comptes de Santiago Bernabéu, mola a saco, fa blanc i negre.

Aquest himne que tenen del centenari no el canta ningú.

A l'Avenida Concha Espina amb el passeig que hi va a parar, no és un lloc on hi portaria el meu fill un dia de Madrid - Barça.

Us recomano una vegada a la vida, estar a un Madrid - Barça.

Pepe és casi tant alt i fort, com violent.

A Madrid, o si més no, al Bernabéu, es creuen lo del Villarato i el dopatge.

Els mosaics són cosa del Camp Nou, al Coliseo Blanco no queden tant bé.

Un estudi sociològic diria que el Camp Nou i el Bernabéu no són tan diferents: està plè de pijos amb clentxa, guiris, i gent més xunga.

Els aficionats blancs tenen poca memòria. A l'estiu Piqué, Xavi, Iniesta i companyia eren herois. Ahir tots parlaven de les seves respectives mares.

Els periodistes de Madrid, saben i reconèixen, que el Barça és millor equip que el Madrid.
El Bernabéu té por de Messi.

dimarts, 11 de gener del 2011

La lluita de la setmana



M'ha agradat: el concert de Pereza..."como el agua, sonaba mil veces"
No m'ha agradat: el lloc, potser millor un lloc més íntim. Al Palau de la Música l'any passat va ser immillorable.

M'ha agradat: La selecció catalana té nivell...
No m'ha agradat: ...la selecció catalana estaria bé que jugués amb equips de més nivell.

M'ha agradat: Donosti...
No m'ha agradat: ...només estar-hi tres dies.

M'ha agradat: el gol d'Abidal a San Mamés.
No m'ha agradat: la pilota d'or per Messi. Més que res perquè Xavi és difícil que la pugui guanyar algun cop si aquest any ha guanyat Lliga i Mundial.

M'ha agradat: Guardiola parlant català a la Gala de la Pilota d'Or.
No m'ha agradat: La mort d'Àngel Pedraza.

M'ha agradat: estudi al Born...
No m'ha agradat: ...ja hi seria.

M'ha agradat: La treva d'ETA.
No m'ha agradat: la reacció de gairebé tots els partits polítics. Lamentable.

M'ha agradat: el projecte de pel·lícula Passi el que Passi.
No m'ha agradat: que gent que s'arrisca i fa coses tingui tan poc ressó mediàtic.

M'ha agradat: el Diari Ara. Progressa adequadament.
No m'ha agradat: ABC i La Razón, cada cop més extremistes per guanyar més lectors. Trist.