Comencem a veure Ítaca

Habemus data. Ahir el President Artur Mas anunciava la data del 27 de Setembre com a dia per celebrar les properes eleccions. Era quelcom que tothom demanava. D’aquesta manera s’acabava el "culebrot" entre Convergència i Esquerra que ja feia massa que durava. Hi ha acord, diuen.

L’acord és que no hi ha acord, perquè, desenganyem-nos, aquestes no seran unes eleccions plebiscitàries. Almenys, en aquesta entesa, tots han cedit. No hi haurà llista ni única ni unitària com volia Mas. Les eleccions seran a la tardor i no el Febrer o el Març com volia Junqueras. Un acord en el que tots cedeixen és més que un acord, és política. I a Catalunya es fa política.

Ara toca mirar a l’horitzó. Per endavant queden 8 mesos durs per tothom, ja que els catalans tindrem sobredosi d’eleccions. N’hi haurà de municipals, al Barça, les autonòmiques i les generals. Quatre plebiscits importants i essencials en un país que molts titllen de nazi. Al contrari, aquest 2015 es preveu un empatx de democràcia. A molts els molesta. A Catalunya ens encanta.

I sí, ara toca remar. I fer-ho junts. Hem de convèncer per després vèncer. Anirem per separat així que cadascú ho farà a la seva manera. El millor d’aquest acord és que el full de ruta és comú. Però primer caldrà tenir majoria absoluta, sense aquesta, tot això és paper mullat. Si en aquestes eleccions l’independentisme fracassa serem cadàvers com a nació. Espanya no tindrà pietat. I ara, amb raó. “Catalunya vol estar amb Espanya” diran. I tindran legitimitat per fer de tot. I de tot, vol dir, de tot.

Per això aquests 8 mesos han de servir per eixamplar el perímetre del sobiranisme. De la dreta a l’esquerra. Ens ho hem de creure tots perquè una nació no s’independitza sense l’una i l’altre, ens necessitem tots plegats. Com més millor. Pensar que ens podem independitzar sense el senyor Mas i l’empresariat català és una quimera. Pensar que ens podem independitzar sense els moviments populars de barri també. Volem la independència per canviar-ho tot, almenys la gran majoria.

Aquest acord és fràgil, no massa concret i arriscat. Fràgil perquè d’aquí a 8 mesos aquesta entesa es pot trencar, i diversos cops, tractant-se de Catalunya. Poc concret perquè no sabem com seran les llistes ni qui les formarà, si els independents podran anar amb els partits que vulguin o no. I arriscat perquè si perdem, morim com a Nació. El 27 de Setembre tenim una cita amb les urnes i amb la Història. Hem d’estar a l’altura i amb la mirada endavant i a l'horitzó. Comencem a veure Ítaca.

@palamospower