Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Athletic Club de Bilbao. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Athletic Club de Bilbao. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de març del 2015

Xiula Catalunya. Xiula el carrer. Xiula el poble.


Esperanza Aguirre voldria canviar el món. Fer-lo a la seva mida. De fet, ella encara creu que ho pot fer, i tota sola. Tot i que va afirmar per activa i per passiva que es retirava de la primera línia de la política, aquesta setmana hem sabut que es presentarà d’alcaldessa de Madrid i ja ha començat a fer campanya. I què millor per agitar les masses que l'esport. En un article al diari El Mundo, molt afí a les seves idees, Aguirre ha dit que el Futbol Club Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao haurien de deixar de participar en la Copa del Rei, ja que les seves aficions no respecten l’himne d’Espanya. 

I sí, catalans i bascos xiularan l’himne d’Espanya quan entri el rei Felip VI. Li agradi o no. I després un d’ells guanyarà la competició, i uns contents i els altres tristos cap a casa. I tot és perfectament compatible. D’això se’n diu llibertat d’expressió, un dret que Aguirre voldria eliminat de la seva Espanya mil·lenària. Molesta. De fet, ella és més de tapar-se les orelles i escoltar. Així entén la llibertat d’expressió. Així, i utilitzant els diaris de Madrid, és clar.

La solució a no haver d’escoltar xiulets? Que no juguin els dos equips o fer la final en un camp buit, segons ella. A mode de Sarkozy. Les solucions de la dreta més rància. Quan hi ha quelcom que no ens agrada, no mirem, no escoltem. I problema resolt, deuen pensar. I qui dia passa, any empeny. De fet, aquesta actitud d’Aguirre és l’actitud castellana de sempre. La de superioritat, la d’autoritat, la de menyspreu. “El ordeno y mando”. Han estat molt ben acostumats, com el fill únic que sempre ho ha tingut tot i s’ha fet el que ell ha dit. I això, aquesta actitud, no canvia d’un dia per l’altre i de fet, sembla que no canviarà mai. Ve de massa lluny, d’aquella Espanya “donde no se ponia nunca el Sol”. Aguirre és la màxima representant d’aquest castellanisme que intenta conquerir tota Espanya. Que nega una altra Espanya.

Ni un gra d’autocrítica. Molt castellà, també. El que ha de fer Esperanza Aguirre és preguntar-se per què la gent xiula. El que ha de fer la “lideresa” és preguntar-se perquè passen aquestes coses. Si no vol que Barça i Athletic Club arribin a la final, la juguin al Bernabéu i xiulin l’himne, doncs que arribin a la final uns altres equips i s’acabarà el problema. Almenys per ella. El problema seguirà allà, però semblarà que no. Tot molt castellà, també. 

I és que Aguirre no se’n dona compte (o no vol) que es xiula, s’ha xiulat i es xiularà, Espanya. Es xiularà perquè és un nyap on Catalunya no hi té lloc i potser tampoc Euskadi, que també xiularà. Es xiula contra la intol·lerància i la prepotència castellana. I es xiularà al Bernabéu o en algun altre camp, és igual el lloc, importa el fet. A dins o a fora. Amb l’estadi ple o buit. Perquè Catalunya fa tres anys que xiula ben fort i té molt d’aire acumulat, com una olla a pressió. Xiula la gent. Xiula el pobre i xiula algun ric. Xiula la classe mitjana. Xiula l’empresari. Xiula el sector cultural. Xiula l’escola pública. Xiula la fàbrica. Xiula el petit comerç, les botigues i els quioscos. Xiula el català emprenyat i també xiula l’optimista. Xiula l’immigrant i xiula el de sempre. Xiula el metge i la sanitat. Xiula la universitat. Xiula la llengua. Xiulen els aturats. Xiula tothom. Xiula Catalunya. Xiula el carrer. Xiula el poble.

I més que seguirem xiulant, Esperanza. A la final i on faci falta. No estem sols.  

divendres, 25 de maig del 2012

La Copa d'Esperanza i Sergio Ramos



Esperanza Aguirre és una bona política. I no ho dic perquè comulgui amb les seves idees, sinó perquè és feina dels polítics improvisar, mentir, enganyar i fer populisme. I la presidenta de la Comunitat de Madrid tot això ho fa a la perfecció. Tot menys improvisar, ja que totes les seves paraules estan mesurades amb peu de rei (mai més ben dit). 

Des de que Athletic Club i Barça es classificaven per jugar la final de la Copa del Rei, entitats cíviques es van moure per reclamar l’oficialitat de les seleccions autonòmiques. De retruc, o paral·lelament a aquestes demandes, va créixer a la xarxa una xiulada massiva al rei d’Espanya i el seu himne, com ja va passar en la final de l’any 2009. 

Davant aquesta possibilitat Aguirre va deixar anar el seu populisme, que tant li funciona a Madrid, dient que, en cas que això passés, suspendria el partit i faria que es jugués a un altre lloc i a porta tancada. Visca el populisme. 

Primer de tot, un jutge ja va dictaminar l’any 2009 que xiular l’himne no és delicte, i després, seria d’una gran dificultat desallotjar a 60.000 persones d’un estadi. Totes elles amb ganes de veure futbol i totes elles vingudes de diferents racons d’Espanya i havent gastat forces diners. Materialment i logísticament impossible. 

Però és igual. D’aquesta manera, la presidenta de la Comunitat de Madrid deixava en darrera la opacitat dels comptes de l’administració que lidera, uns comptes amb un forat que ningú s’atreveix a mesurar. També deixava en darrera el fracàs de Bankia i les seves lluites per col·locar al capdamunt de Caja Madrid als seus amics. Ningú s’ha embolcallat tant amb una bandera (la d’Espanya) en aquesta final com Esperanza Aguirre. La més nacionalista de tota la final. 

Avui 60.000 persones xiularan tant com puguin l’himne d’Espanya i no xiularan al Rei perquè no assistirà a la final que porta el seu nom. S’ho haurà de tragar el Príncep. Vascos i catalans estaran més orgullosos que mai del seu equip i dels seus orígens. Del seu país. Al Calderón es farà tot el que sigui perquè no se sentin les protestes contra l’Estat Espanyol, les seves administracions, la seva estructura i la seva manera de fer. L’himne serà més curt, estarà a una potència semblant a les cançons d’un concert d’U2 o la televisió ho amagarà. Però tothom n’estarà pendent. 

A tot això Esperanza Aguirre no hi serà. Amb la seva absència desprestigia la final de la Copa que ha definit com la Copa de tots els espanyols. Potser ella no és espanyola, o potser no és com els altres espanyols. En canvi, si que hi seran aficionats del Barça i de l’Athletic Club. Es preguntava la "lideresa": “Us imagineu que a França, Estats Units o Gran Bretanya es xiulés l'himne?” No. Però això, encara, és Espanya, i està tant trencada, partida, destrossada i desprestigiada com la mateixa Copa del Rei...la de Sergio Ramos.

P.D.: Esparanza la pregunta adequada és: Per què xiulen l'himne i el rei aquesta gent?

dilluns, 7 de novembre del 2011

La lluita de la setmana


M'ha agradat: El retorn de Stone Roses...
No m'ha agradat: ...saber que va ser Beckham qui els va convèncer. 

M'ha agradat: Anar a Palamós un mes després...
No m'ha agradat: ...que hagi plogut els dos dies que hi he estat. 

M'ha agradat: El partidàs Athletic Club - Barça d'ahir...
No m'ha agradat: ...que el de Guardiola no tornessin amb 3 punts.

M'ha agradat: El documental de Scorsese sobre George Harrison...
No m'ha agradat: ...que no l'hagi vist tot el món.

M'ha agradat: Que la naturalesa pot mostrar coses com aquesta...
No m'ha agradat: ...que els deixin junts i estudiïn més no?

M'ha agradat: Cap candidat de la campanya...
No m'ha agradat: ...entre tots els candidats Carme Chacón. Sempre amb el discurs únic i pobre.

M'ha agradat: Que es facin debats polítics per televisió...
No m'ha agradat: ...que no hi siguin tots els partits polítics.

M'ha agradat: L'exposició La Maleta Mexicana al MNAC...
No m'ha agradat: ...massa gent i les fotos massa petites. 

M'ha agradat: Que es pugui fer un complex com Las Vegas a Catalunya...
No m'ha agradat: ...que l'impacte ecològic sigui brutal. 

M'ha agradat: Que vingui el Barça aquesta setmana a L'Hospitalet...
No m'ha agradat: ...que encara no sabem l'hora del partit. 

M'ha agradat: Que arribin notícies del Tíbet que escapin de la censura xinesa...
No m'ha agradat: ...que siguin notícies com les immolacions dels últims mesos.