La lluita de la setmana

M’ha agradat: que el rei hagi estat caçat caçant…

No m’ha agradat: …que les caceres a Botswana s’oblidaran i d’aquí un temps aplaudiran al rei com sempre. 

M’ha agradat: Saint Andrews...

No m’ha agradat: ...el vent, la pluja i la neu de Saint Andrews. 

M’ha agradat: Els 100 anys de l’enfonsament del Titanic...

No m’ha agradat: ...que a Barcelona es fessin actes. Ho trobo mooolt forçat. 

M’ha agradat: L’article de Pilar Rahola sobre la Feria de Abril...

No m’ha agradat: ...que hi hagi gent que ho interpreti com a una lluita Catalunya contra Andalusia. Es denuncia corrupció i amiguisme. 

M’ha agradat: Que Argentina es quedi amb YPF...

No m’ha agradat: ...comprovar que Espanya és el nen tontet del pati que tothom s’atreveix a treure-li l’entrepà. 

M'ha agradat: Que el Liverpool torni a Wembley per jugar la final de la FA Cup després de guanyar l'Everton...

No m'ha agradat: ...el joc dels reds. 

M'ha agradat: Benvolgut...

No m'ha agradat: ...descobrir que feia massa temps que no escoltava aquesta cançó. 

M’ha agradat: El vídeo de simiocracia...

No m’ha agradat: ...que cap dels culpables d’aquesta crisi estigui a la presó o mort. 

M’ha agradat: Que es segueixi recordant les víctimes de Hillsborough...

No m’ha agradat: ...les morts de Morosini. 

M’ha agradat: Descobrir que encara fan Eastenders, o el que es deia a Catalunya Gent del Barri. Molt mític...

No m’ha agradat: ...necessitar subtítols perquè el cockney és incomprensible.

M’ha agradat: Que Felipe Juan Froilán de Todos los Santos es disparés al peu...

No m’ha agradat: ...que no es disparés al clatell.

La lluita de la setmana

M'ha agradat: Que finalment podré entrevistar a Marc Ros de Sidonie...

No m'ha agradat: ...barallar-me durant 3 setmanes o més per aconseguir-la. 

M'ha agradat: Ser al Bernabéu veient guanyar el Barça (altre cop)...

No m'ha agradat: ...el que sents dins i fora d'aquest camp és insultant (mai més ben dit)

M'ha agradat: Entrevistar Sergi Arola per la prèvia del Clàssic...

No m'ha agradat: ...no quedar-me a dinar al seu restaurant. 

M'ha agradat: Que la premsa de Madrid comenci a criticar Cristiano Ronaldo...

No m'ha agradat: ...que Mourinho segueixi sent intocable.

M'ha agradat: Descobrir que al Bernabéu hi ha una estàtua de Mao dins un restaurant oriental. Si Franco aixequés el cap...
No m'ha agradat: ...l'impunitat que tenen els Ultra sur. Tot un carrer i una grada per ells.

M'ha agradat: El partit d'Iniesta...
No m'ha agradat: ...que l'speaker del Bernabéu digués "con el 4: Francisco Fàbregas".

M'ha agradat: Com sempre, Madrid; els bars, les canyes, els edificis, alguns taxistes...

No m'ha agradat: ...passar de 20 graus a Barcelona a 4 de la capital d'Espanya. 

M'ha agradat: Pilar Rahola a El Convidat, un bon personatge...

No m'ha agradat: ...que per mi l'Om no li va saber trobar el punt a aquest bon personatge

M'ha agradat: Que Montilla marxi del país i se'n vagi a Madrid...

No m'ha agradat: ...que una persona que ha estat President de la Generalitat es rebaixi a ser senador. 

M'ha agradat: Que es jutgi a Camps...

No m'ha agradat: ...que demani perdó per parlar català/valencià!

M'ha agradat: Els moviments que hi ha a Rússia contra Putin...
No m'ha agradat: ...el control que té sobre tot i tothom el president rus. 

M'ha agradat: Que a l'estat espanyol comencin a plantejar-se de què serveix i quan costa la monarquia...
No m'ha agradat: ...que algú que ho té tot es vulgui posar diners públics a la butxaca com, presumptament, ha fet Iñaki Urdangarín. 

M'ha agradat: La Susanna Bas i el seu projecte Susi Sweet Dress...
No m'ha agradat: ...que ven vestits que no són per homes sinó per dones. 

M'ha agradat: La fi del tema lock out de l'NBA, era molt dur aixecar-se cada dia amb el tema aquest...

No m'ha agradat: ...que Pau Gasol pugui abandonar els Lakers. 

M'ha agradat: El reportatge a El País Semanal sobre els espanyols emigrants...

No m'ha agradat: ...veurem a mi reflectit en cada un dels protagonistes.

El invitado

Quan un surt a un mitjà de comunicació ha de saber que estàs exposat a la crítica. Gerard Quintana apareixia aquesta setmana a El Convidat aixecant polèmica perquè no parlava en català amb els seus fills. Havia caigut un mite. Les xarxes socials bullien i, algunes persones que li havien estat menjant la polla els últims concerts de Sopa de Cabra, manifestaven el seu desencís. Ràpidament, va sorgir l’altre cara de la moneda, l’auto anomenada més progressista, defensant el líder dels Sopa dient que tothom és lliure. I sí, tothom és lliure. Inclòs Gerard Quintana, i també els milers de persones que comentaven el programa. Però aquest sector autoanomenat progressista va desviar el debat dient que les crítiques venen del nacionalisme català més feixista i intolerant. I no. No tota crítica és feixisme.

No es critica Gerard Quintana perquè parli en castellà als seus fills sinó perquè no els hi ensenyi a parlar el català. La mare d’ells és catalana. Castellanoparlant però catalana. Ell és de Girona, fill d’un policia gris vingut de Navarra i també és català. Ningú en dubte. Catalunya ha demostrat sobradament la seva tolerància cap als nouvinguts i les posteriors generacions, que de fet, han fet créixer el país més que qualsevol català de pura raça. Negar això és mentir. Defensar el català és defensar Catalunya, i es pot defensar Catalunya criticant. I la crítica (repeteixo) no és feixisme, una paraula que utilitzem massa a la lleugera.

Quintana ha d’entendre que hi hagi gent que el critiqui. En els últims concerts de Sopa de Cabra ha manifestat el seu independentisme. I aquest, comença primer pel sentiment...i després per la llengua. El català és un pilar bàsic del nostre país, que anirà lligat a la llibertat del nostre poble, com ho fa actualment. I és totalment compatible amb el castellà, faltaria més. Però el català és una marca nostra, a la que no podem renunciar en aquest camí a la independència o per mantenir l'identitat. I Quintana hi renuncia.

Ell fa vida entre Eivissa i Barcelona, en canvi, els seus fills viuen a les illes tota la setmana per motius que no ens importen. Això fa que potser els nens no aprenguin català a l’escola. Però a les classes no s’aprèn tot, ni a Eivissa ni a Catalunya. Son els pares els que han d’ensenyar els valors a casa. Algú podrà dir que Quintana no és a casa i per tant és més difícil. Però ningú va dir que ser pare fos fàcil. A més, el que importa en l’educació no és la quantitat sinó la qualitat. Per poc que hi sigui hauria d’haver ensenyat català als seus fills. Personalment ho faria. I l’excusa que a l’escola no els hi ensenyen no em serveix. Ensenyaria i parlaria català als meus fills (i crec que no sóc l'únic) vivint a Palamós, Eivissa o al Tibet.

En primer lloc, pels meus propis fills. Perquè parlin idiomes, quants més millor. S’ha demostrat que el parlar més llengües fa millor als nens. Els fa més vius. En segon lloc, per l’idioma mateix, un català que passa per uns mals moments, només el parlen uns set milions de persones, i al que es maltracta des de molts punt de fora i dins del país i se’n qüestiona que sigui la base del model educatiu del país. I en tercer lloc, per Catalunya, independència de la qual no entenc sense el català. Es critica a Quintana, o almenys jo ho vaig fer, per tot això.

Evidentment, pots fer amb els teus fills, i a casa seva, el que vulguis. Però Gerard si surts a la televisió, i més a El Convidat, on el Twitter va que crema, has de saber que hi haurà gent que et critiqui. Se’n diu safareig, no feixisme, com dieu tu, la Rahola (sí Pilar, també se'n diu llibertat) i els “progres” que t’han defensat. Resulta, Gerard, que som tan lliures com tu dius que ets.

Resultats de l'enquesta

Ets a un garatge. A les fosques. Només un llum il·lumina un ring. Avui lluites tu. Desenes de persones al teu voltant. Et miren. Avui pots decidir a qui li rebentaràs la cara. A qui tries?  

 Doncs un 25% dels que han votat escullen Cristiano Ronaldo.  I és que el portuguès s'ho guanya dia a dia. Partit a partit. I quan arribi al Camp Nou la seva gomina serà blanc de les ires dels socis culés. Darrera seu un altre il·lustre de l'univers madridista: Tomás Roncero. El talibán merengue. L'assassí de la paraula del diari AS. L'incendiari de Chamartín. Sospito que les seves idees radicals són traslladades al mateix punt en política. I si el Barça no és sant de la seva devoció, no em vull ni imaginar Catalunya...

Per darrera d'ells, els personatges ja marxen de l'univers madridista i entrem en el català. Saura, Rahola i Ernest Folch. El primer és conseller d'interior i per tant, tenia molts números d'estar a dalt la llista. La segona guanya números dia rera dia. I Ernest Folch compra paperetes tertulia darrera tertulia. 

Però segur que us heu fixat en una cosa. No hi ha Mourinho. Doncs no, perquè posar el portuguès a la llista seria manipular l'enquesta (ja de per sí prou manipulada). Hagués estat unànime. Tothom hagués votat per ell, perquè l'entrenador del Real Madrid s'ho guanya paraula a paraula, gest a gest, mirada a mirada. Qui de vosaltres no li reventaria la cara a gust en un garatge?