Resultats de l'enquesta

Dos personatges tan diferents com Puyol i Aznar serien els membres més il·lustres del Club de la Lluita. Aquest és el resultat de l'enquesta que feiem aquests últims dies. Una consulta que arrencava arran de l'ull de vellut que lluia el rei Juan Carles la setmana passada en totes les fotografies. A aquest ull, s'hi ha d'afegir totes les ferides de "guerra" del monarca que no són poques. Totes sospitoses, quasi tant com el tret que va disparar el rei al seu germà gran fa uns quants anys. Cada cop ho té més difícil per no fer creure a la gent que, les nits que no se'n va amb la seva amant o de putes, Juan Carles la passa a un garatge fosc barallant-se amb algun desconegut que mai coneixerà. Que mai saludarà. Del que mai en parlarà. 

Però els membres més il·lustres del Club de la Lluita són Puyol i Aznar. El primer sempre té lesions, ferides, pòmuls trencats o tormells torçats. Dissimula. Fa veure que se'ls fa jugant però molts estem convençuts que dins el garatge on hi ha Juan Carles I també hi ha el melenut capità del Barça. 

L'altre personatge escollit és Aznar, que segurament ja ha deixat aquesta bonica pràctica d'inflar-se la cara a cops de puny, però li van quedar seqüeles. No pot moure el llavi superior. D'aquí el bigoti. D'aquí aquesta pronunciació al parlar que fa tanta rabieta. D'aquí aquesta mala llet que gasta, una mala llet que fa anys que no sublima ni dins un garatge ni amb Ana Botella. Aznar té molt mal acumulat dins seu.

Rouco Varela ha estat un altre dels votats. Acostumat a repartir hòsties a les esglésies, les nits que el cardenal no les passa amb ningú al llit, també reparteix hòsties en un garatge. El llum l'il·lumina com ho faria Déu. Però aquí sota se sent millor que en una basílica o en una guarderia. Aquí s'acosta més al cel. 

Cap vot pel cantant de Manel, que sembla dins d'una emprenyamenta permanent. D'un rebot amb el món. Un artista que rebutja el contacte amb tothom però que sublima el seu odi parlant de soldadets, del mar o de plans quinquennals. Potser ara no és un membre il·lustre però ho serà. Si s'ho pensa, que no ho dubti, si en les seves cançons no parla del Club, serà benvingut...i Benvolgut.

Per una Catalunya Lliure, vota PP

Ho confesso, tinc el vot gairebé decidit pel pròxim 20 de Novembre. La meva àvia sempre diu que el vot no s’ha de dir mai en públic (tics de post guerra) però us el diré: serà pel PP. Endavant critiqueu-me, insulteu-me. Però ho faig pel país, pels meus fills, pels meus néts. Per vosaltres i per Catalunya. Vull que això rebenti d’una vegada. No vull el català emprenyat de sempre, vull el català cabrejat. I la solució crec que és un Partit Popular manant a Madrid sense les mans lligades. Amb la majoria absoluta. 

Llegeixo l’article de Toni Soler al Diari ARA i diu que ell també coneix molta gent que pretén fer com jo: votar al PP. El badaloní però no n’és partidari perquè creu que no hem de menystenir l’adversari. Mariano Rajoy diu, no és com Aznar. No actua per impulsos i treu la seva vena més gallega a l’hora de fer política. És més astut. 

Soler planteja un PP governant a la Moncloa. Amb majoria absoluta i fent una bona política econòmica. Una política que potser no és bona per tots però que fa revifar l’estat espanyol. Planteja un Partit Popular que aposta pel Corredor Mediterrani, un govern que s’oblida de combatre l’immersió lingüística i que afavoreix l’Estatut. Toni Soler fa allò de historia ficció i es planteja que si el Partit Popular ho fa una mica bé, a la llarga el PSOE s’enfonsaria i obligaria a CiU a fer un gir cap a la moderació. 

Però res d’això passarà. Rajoy és un líder tou. Ha vingut a Barcelona aquesta setmana i no ha volgut entrar en temes que als catalans ens escalfen, de fet, és una tàctica sovint utilitzada pels populars quan venen a Catalunya i s’acosten unes eleccions. Rajoy no és Aznar i no ens encendrà tant. Però el líder Popular no és un líder sòlid i té fronts oberts dins el seu partit. Fronts que l’apreten perquè giri encara més a la dreta. El “Cafè Party” liderat per Esperanza, la premsa madrilenya i infinitat de militants que es creuen les milers de mentides que cada dia diuen de Catalunya. Rajoy no és un líder sòlid com ho era Aznar. Rajoy no és ni serà Aznar. 

Per això dir que quan aconsegueixi el poder el Partit Popular deixarà de banda el seu atac sistemàtic a Catalunya és gairebé improbable. Impossible. Hi haurà qui seguirà dient que al nostre país les escoles no deixen aprendre el castellà (espanyol, per ells), hi haurà que dirà que el corredor del Mediterrani no és beneficiós per Espanya, hi haurà qui dirà que els catalans són insolidaris i treuen diners a les altres comunitats autònomes. I per suposat seguiran insistint amb que el nostre Estatut no és Constitucional. 

Espanya no té remei. Ho sabem tots i alguns ho han descobert abans que els altres. Cal trencar ja amb Madrid i amb tot allò que no ens deixa créixer i ens enfonsa econòmicament, socialment, culturalment i espiritualment. I s’acosta el moment. Mai abans hi havia hagut tant suport popular i tant moviment independentista. La frase més repetida últimament als carrers del nostre país és aquella que diu “Jo no era independentista però m’hi han fet tornar”. El català està emprenyat i vol marxar d’aquest desgavell que és Espanya. Com el jove que vol marxar de casa fart del control dels pares. El català està emprenyat, falta que estigui cabrejat. Feu-me cas. Per una Catalunya Independent, vota PP.

Resultats de l'enquesta

José María Aznar tornaria a guanyar unes votacions com en el seu moment ho va fer per aconseguir arribar al capdavant del Govern espanyol. En aquest cas, ho ha fet per guanyar-se la primera pallissa del Club de la Lluita d'aquest nou any. I amb majoria absoluta. I és que ja va sent hora que algú ens passi a fer una visita.

L'ex dirigent s'ho està guanyant a pols. Declaracions i declaracions dia rera dia apretant i críticant l'actual estat de les autonomies, un model que tan bé funcionava quan ell manava però que ara sembla que és l'orígen de tots els mals. A això cal sumar-li la ràbia acumulada de la gent vers la seva persona pels seus 8 anys manant i el sou que cobra per ser un simple assessor d'una empresa que deixa sense llum milers dels seus abonats sense cap tipus de càstig.

Els rivals que Aznar ha derrotat també eren dignes de passar pel Club. Ernest Folch ha quedat en segona posició i Joan Collet de l'Espanyol, ha completat el podi. Cap vot per Jordi Grau de TV3, i el més estrany, Mourinho tampoc, suposo que era massa fàcil com deia la opció a votar...és clar que si algú pogués tornar a votar potser votaria pel portuguès igualment, sobretot després de sentir-lo ahir parlar d'un penal no pitat en contra del Barça quan va visitar Pamplona. Ahir ell es quedava a 7 punts dels blaugrana. Nosaltres no el deixariem amb 7 punts sinó amb el doble...però a la cara.