Cassoles per canviar-ho tot

Buides fan sorroll si les piques. I bastant molest. Un soroll metàl·lic que s’escampa i s’escampa i repica a les parets. I t’entra per les orelles i se’t posa al cervell. Si la piques al balcó és perillos, perquè és encomanadís. El conjunt de sorolls de moltes cassoles picant no és molest, sinó és un soroll de protesta. 

Ahir a molts carrers de la ciutat de Barcelona, i de Catalunya en general, es va sentir aquest soroll de protesta. Volem votar. I ho hem demanat de diferents maneras. Ho hem fet tot: ho hem demanat formalment, ens hem manifestat, ens hem agafat les mans i hem travessat el país, hem fet una V de quasi dos milions de persones. Ni un gest de violència. Però, tot i això, la resposta és la mateixa. No a tot. 

Ahir, un petit pas més. Ara toca picar les cassoles buides com en el seu moment sonaven a Argentina per primer cop per protestar contra “el Corralito”. També sonen com varen sonar pel “No a la Guerra”. Ara sonen pel Sí a la democràcia. Pel dret més bàsic que pot tenir un ciutadà en un país occidental, el dret a vot. Sonaven ahir a les deu. No hi ha gana, però hi ha ganes. Ganes de votar. 

La gent no protesta per un plat a taula, almenys no tots, però si seguim així potser sí que ho acabarem fent tots. Espanya ens escanya. No ens dona ni un plat servit, ni ens el deixa cuinar. Amb Espanya la cassola sempre ressona i sempre està buida. Les cassoles sonaven ahir contra la prepotència de l’Estat, contra la falta de democràcia, contra aquesta prepotència castellana, contra aquesta falta de dignitat. Sonaven contra Bàrcenas, les targetes negres. Contra el Matas alliberat, contra la gestió de l’Ébola i contra l’atur. Contra la corrupció. Contra el PP i contra el PSOE. Ull, també contra Pujol. Contra el de sempre. Les cassoles ressonaven com mai per acabar amb el de sempre.

Quan comencen a sonar cassoles buides al carrer, és significatiu. Van sonar a Argentina i van caure diversos governs. Van sonar per la guerra d’Iraq i va caure un govern mentider. Al final, les cassoles ens indiquen que estem al final del camí. Catalunya vol un canvi i les cassoles són la seva veu, com ho seran els seus vots aquest diumenge. Volem marxar. Volem l’independència. Volem que sonin les cassoles arreu. Les cassoles van acabar amb “el Corralito” i amb Aznar i els seus (per una temporada). Volem soroll que molesti. Sorolls de protesta. Volem cassoles. Cassoles per canviar-ho tot. 


@palamospower

Un consol pel cònsol

S'havia de comentar. No volia deixar passar l'oportunitat que em brindava la notícia. El cònsol general d'Espanya a Perpinyà, Gauden Villas, afirma que "visc amb resignació i impotència que la meva filla hagi d'estudiar en català". El diplomàtic ho deia en dues entrevistes concedides als diaris "Información" i "El Levante" d'Alacant i València, respectivament. 

És trist, però no deixa de ser un exemple de l'actitud d'alguns personatges que corren per les espanyes, o en aquest cas, fins i tot per fora. El primer que vull comentar és que aquest senyor i la seva gent, deuen ser els únics que lamenten que els seus fills siguin bilingües i dominin les llengües. De fet, si la seva filla viu a Perpinyà per tant, serà serà trilingüe, i si hi afegim l'anglès potser pot arribar a parlar quatre idiomes amb fluidesa en un futur. Quelcom que molts pares voldrien pels seus fills. 

Però ai! Un d'aquests és el català i per tant, d'aquí la preocupació. Fos suahili, cap problema. Si fos coreà, endavant. Amb el letó no hi trobaria cap pega. La preocupació arriba quan a la nena la fan estudiar en català. Intolerable. Així que l'home ho viu amb "absoluta resignació i impotència". 

Les perles d'aquest home no acaben aquí. Obviament, en el seu pas pels mitjans valencians parla de com és i com es viu a Perpinyà. Ciutat francesa però que (gairebé) tots coincidim en catalogar-la com la capital de la Catalunya Nord, un concepte negat per molts com ell. El senyor Villas especifica que "els ciutadans de Perpinyà se senten catalans del nord". Quina gran novetat! Però ell segueix i diu que "se senten orgullosos de ser catalans i ho viuen amb normalitat i sense estridències". Sublim. 

Poseu-vos en la seva pell. Imagineu com de xocant ha de ser quan has afirmat i reafirmat que els Països Catalans no existeixen. Que el català no es parla a l'Aragó, ni a les Balears, ni molt menys a la "Comunidad Valenciana" i ja no diem a França. De cop, arribes a Perpinyà i et parlen català! I a sobre la gent se sent catalana! I encara més: se'n senten orgullosos!. Com s'atreveixen?. A mi em bulliria la sang. 

No puc parar d'imaginar-me el xoc que va tenir aquest home al arribar i descobrir que la seva filla hauria d'estudiar en català, fora de Catalunya. Cara de poema. Éll. A éll. Com s'havia de veure. Membre del grandiós i hegemònic Partit Popular i antic càrrec del Departament de Relacions Externes del Govern de Francisco Camps (Sí, Relacions Externes. Allò que la gent del seu partit critica de la Generalitat de Catalunya però sembla que no hi ha problema que ho facin a la Comunitat Valenciana) i havent d'escolaritzar la seva filleta en català. Humiliant.

I és clar, està preocupat perquè "estudiar català no farà cap bé a la seva filla". Però ràpidament especifíca que ho fa perquè no tenen cap més elecció. Ho en català o res. O sigui, que a França les famílies no tenen dret a escollir l'idioma amb el que escolaritzar els seus fills?! Sorpresa. Resulta que no passa a cap estat del món. I Catalunya no és, no ha de ser, i no serà, una excepció. O és que ha demanat a l'escola que a Perpinyà canviïn tots el català o el francès pel castellà? Resposta: ni s'hi ha atrevit. 

Gauden Villas, tot i ser un professional de l'ignorància i un embrió de la casta política, ha arribat prou amunt. I cobra dels nostres impostos, vull recordar. I segur que li espera un bon futur a Espanya i dins l'aparell de l'estat espanyol si segueix amb les mateixes idees. Farà carrera. El "problema" el tindrà quan la seva filla sigui gran i parli quatre idiomes i un d'ells sigui el català. Llavors tindrà un problema, i gros. Déu no ho vulgui! Arribat el moment haurà de decidir entre suicidar-se o matar la nena. 

Per sort, això encara no ha arribat, i ja deu haver demanat un trasllat a Guinea Bissau. De moment però, només afirma que viu amb resignació i impotència que la seva filla hagi d'estudiar en català. Mentrestant, nosaltres vivim amb resignació i impotència que hi hagi gent com el senyor Gauden Villas. Per això volem marxar i marxarem. I al final, tot i que al sud de França se seguirà estudiant en català a pesar del senyor Villas, ja no passarà a Espanya. I això serà un petit consol pel cònsol (de Guinea Bissau). 

Espanya ens vol

Espanya diu que ens estima. Ens volen amb ells perqué sempre hem anat junts i tot ha funcionat sempre molt bé. Ens volen perquè, ho hem fet funcionar, en part, nosaltres. Diu Espanya que ens vol perquè sinó estarem fora de tot. D'Europa, de l'Euro i del món. En el fons, són bona gent. No ens volen veure flotant per l'espai pels segles dels segles. Ens volen. I ens volen per sortir de la crisi. Ens volen per fer una Espanya millor, més justa i que ja està sortint de la recessió. Ens volen perquè tenim molts llaços, llaços familiars, d'amistat i comercials. Espanya ens diu que ens vol perquè som un poble molt treballador. Ens volen perquè som la barreja entre el seny i la rauxa (expressió que mai fem servir els catalans, juntament amb la pela és la pela, que fa anys que no sento de boca d'un català). Espanya diu que ens vol perquè és millor el "mejor unidos" que el "marxem". 

I sí, ens vol. Ens vol desapareguts i arruïnats. Ens vol veure amb el "callar i pagar" de sempre. De genolls. Ens vol amb el cap ajupit, com els últims 300 anys. Ens volen dient a tot que sí. Espanya ens vol escanyar i diu que ens estima. Ens volen muts i a la gàbia i ens asfixien econòmicament. Espanya ens vol, ens vol morts. De nosaltres en vol cendres. Espanya ens vol però no ens deixa ni expressar-nos. Ens volen a casa i no davant els ajuntaments, ni al carrer. Ens volen treballant. Espanya ens vol pel nostre seny però però no per la nostra rauxa. Espanya ens vol per la pela. Ens vol manipular la Història i els sentiments. Ens vol perquè a més, varem votar la Constitució fa 30 anys. Ens vol atacar de totes les maneras, de forma directa o indirecta, prohibint parlar d'un llibre a l'estranger o prohibint votar. Espanya ens vol i ens ho demostra amb els pressupostos més magres amb quasi vint anys. Ens volen controlar portant més antiavalots. Ens volen fer desaparèixer trepitjant-nos competències. Espanya ens vol però ens vol suspendre l'autonomia. Ens vol treure el nostre dret a decidir. Ens volen fer callar. Espanya ens vol perquè som seus, diuen. Perquè Catalunya es Espanya i no la que vulguin els catalans. 

Espanya ens vol. I és així com ens vol.