A la historia hi ha noms que la gent recordarà, noms que pasen sense pena ni glòria i noms injustament oblidats. Walraven Van Hall és d’aquets últims. Banquer holandès que va viure i patir l’ocupació nazi, hauria de tenir una estàtua en qualsevol plaça dels països Baixos. Tot i així, fins el 2018 no es va fer una pel·lícula sobre la seva vida i sobre tot el que va fer per Holanda. Un autèntic heroi, per molts, sense rostre. Amb “El Banquero de la Resistencia", Netflix va acabar amb aquesta injustícia.
Van Hall era banquer. Com també el seu germà, Gijs. El 1940 Alemanya envaeix bona part del centre d’Europa, i Holanda no n’és una excepció. S’organitza una petita resistència als nazis i Walraven entrarà en contacte amb el grup de resistència als nazis. I s’involucrarà al 100 per 100. Compta amb un perfil que no aixecarà sospites en l'enemic invasor, ja que és un banquer i per tant, un home d’ordre. A més, Walraven no té armes, ni sap disparar, no és atlètic, en definitiva, no té res que faci pensar que pot ser de la resistència holandesa. Tret de dues coses, és un patriota i posseeix una intel·ligència espectacular.
Des de la rereguarda, Walraven treballarà per involucrar a un bon grup de banquers, gent adinerada i patriota holandesa que faran donacions a la resistència holandesa sense que mai en quedi constància. Van Hall crea un banc que no existeix. Amb diners que no existeixen, amb interessos que seran retornats però que no existeixen, amb uns registres que no existeixen. I si no existeix aquest banc, els alemanys no podran mai descobrir-lo. És l’anomenat Banc de la Resistència. Clau durant la guerra.
El 1943, el Natioonal Steun Fonds (NSF), així es deia el banc, repartiria, 83 milions de guldens, uns 450 milions d’euros. Tot, finançar a la gent que ajudava als jueus, famílies amb algun membre a la presó, artistes que es negaven a col·laborar amb els nazis i pels boicots i vagues que organitzava la resistència. El repartiment es feia amb la típica arma que tot holandès posseeix: les bicicletes. Posaven els bitllets dins els tubs de les bicicletes i els repartien per tot el país de forma que no aixecava cap tipus de sospita.
Apareixeran els patriotes i els traïdors. Sempre hi son i sempre hi seran. Van Hall és conscient del que hi ha en joc però se sacrifica pel futur del seu país. N’hi ha que avui es pengen medalles i no han fet ni la meitat del que va fer aquest banquer, que podent tenir-ho tot, es va quedar sense res. El “Banquero de la Resistència” és un homenatge a tots aquells que van lluitar contra el nazisme de la forma que fos. Un homenatge a Walraven Van Hall, que amb la seva intel·ligència va aconseguir frenar la força alemanya. Un exemple per tots els holandesos i pel món sencer.
