Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Holanda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Holanda. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de maig del 2020

"El banquero de la Resistencia" un homenatge als valents i a la intel·ligència


A la historia hi ha noms que la gent recordarà, noms que pasen sense pena ni glòria i noms injustament oblidats. Walraven Van Hall és d’aquets últims. Banquer holandès que va viure i patir l’ocupació nazi, hauria de tenir una estàtua en qualsevol plaça dels països Baixos. Tot i així, fins el 2018 no es va fer una pel·lícula sobre la seva vida i sobre tot el que va fer per Holanda. Un autèntic heroi, per molts, sense rostre. Amb “El Banquero de la Resistencia", Netflix va acabar amb aquesta injustícia.

Van Hall era banquer. Com també el seu germà, Gijs. El 1940 Alemanya envaeix bona part del centre d’Europa, i Holanda no n’és una excepció. S’organitza una petita resistència als nazis i Walraven entrarà en contacte amb el grup de resistència als nazis. I s’involucrarà al 100 per 100. Compta amb un perfil que no aixecarà sospites en l'enemic invasor, ja que és un banquer i per tant, un home d’ordre. A més, Walraven no té armes, ni sap disparar, no és atlètic, en definitiva, no té res que faci pensar que pot ser de la resistència holandesa. Tret de dues coses, és un patriota i posseeix una intel·ligència espectacular.

Des de la rereguarda, Walraven treballarà per involucrar a un bon grup de banquers, gent adinerada i patriota holandesa que faran donacions a la resistència holandesa sense que mai en quedi constància. Van Hall crea un banc que no existeix. Amb diners que no existeixen, amb interessos que seran retornats però que no existeixen, amb uns registres que no existeixen. I si no existeix aquest banc, els alemanys no podran mai descobrir-lo. És l’anomenat Banc de la Resistència. Clau durant la guerra.

El 1943, el Natioonal Steun Fonds (NSF), així es deia el banc, repartiria, 83 milions de guldens, uns 450 milions d’euros. Tot, finançar a la gent que ajudava als jueus, famílies amb algun membre a la presó, artistes que es negaven a col·laborar amb els nazis i pels boicots i vagues que organitzava la resistència. El repartiment es feia amb la típica arma que tot holandès posseeix: les bicicletes. Posaven els bitllets dins els tubs de les bicicletes i els repartien per tot el país de forma que no aixecava cap tipus de sospita.

Apareixeran els patriotes i els traïdors. Sempre hi son i sempre hi seran. Van Hall és conscient del que hi ha en joc però se sacrifica pel futur del seu país. N’hi ha que avui es pengen medalles i no han fet ni la meitat del que va fer aquest banquer, que podent tenir-ho tot, es va quedar sense res. El “Banquero de la Resistència” és un homenatge a tots aquells que van lluitar contra el nazisme de la forma que fos. Un homenatge a Walraven Van Hall, que amb la seva intel·ligència va aconseguir frenar la força alemanya. Un exemple per tots els holandesos i pel món sencer.  

dijous, 9 d’abril del 2020

Quan el poble és art

El confinament ha obligat a tots els sectors a repensar-se. I en aquest sentit, el món de la cultura ha estat un dels primers a fer una passa endavant i ho ha fet aprofitant les xarxes socials. A falta del cara a cara amb l’espectador, Instagram, Twitter, Facebook son ara els escenaris on es reivindiquen centenars d’artistes. La imaginació al poder. Concerts en directe, conferències, o converses amb els seguidors, en serien un bon exemple. Una de les iniciatives que m’ha agradat més durant aquest confinament prové del món de l’art. És el Tussen Kunsten & Quarantaine, traduït de l’holandès, Entre l’art i la quarantena.

Una idea que es va anar fent gran

Aquesta iniciativa, creada la primera setmana de confinament a Holanda, consistia en recrear quadres amb 3 objectes que tinguessis a casa. Va començar de forma modesta. Però el moviment va començar a agafar volada quan s’hi va afegir el Rijksmuseum d’Amsterdam, que va recolzar la iniciativa, així com també a oferir obres en la qual inspirar-se.


A partir d’aquí els holandesos es varen llençar a reproduir els quadres més famosos del seu museu nacional i d’aquí a viralitzar-se. El fenomen es va fer global a través del hashtag #tussenkunstenquarantaine fins a convertir-se en una iniciativa que està triomfant a nivell planetari. Ja són  prop de 21.000 posts amb reproduccions enginyoses fetes des de diferents punts del planeta, a les que hem d'afegir iniciatives paralel·les com #ArtAtHomeChallenge i, aquí a casa nostra, #RepteArtaCasa. També destacar el que fa David Bocker que “envia a casa” a totes les persones que apareixen en quadres famosos. Així podem veure “La Gioconda”, sense la Mona Lisa o “Figura en una finestra” de Salvador Dalí, sense la noia que mira l’horitzó a través de la finestra.




Des de Van Eyck a Mondrian passant per Van Gogh, Picasso, Dalí, Botticeli, Leonardo o Botero. Tots ells i molts més han estat inspiració i entreteniment de milers de persones que han perdut (o invertit) una estona a reproduir algun dels quadres més importants de la historia de l’art. Una iniciativa que ha acostat l’art a les nostres llars i l’ha projectat a través de les xarxes socials. Si ha servit per entretenir-nos, benvingut. Si serveix perquè quan tot això acabi valorem més l’art i acudim als museus, haurà valgut la pena.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Curiosa normalitat


Aquest mes d'Octubre dues illes s'han independitzat de la seva metropoli. Curaçao i San Martín, formaven part de les Antilles holandeses. I dic formaven perquè des del dia 11 d'Octubre d'aquest any 2010 són ja dos països de ple dret. Independents. Tot i que seguiran mantinguent vincles amb Holanda, perquè independència no implica ruptura com ens volen fer creure alguns des d'aquí. O des d'allà.

Curaçao i San Martín, molt a prop de Venezuela, aconsegueixen la seva llibertat a canvi de mantenir la lluita contra la corrupció i el crim, dos lacres que afecten la zona. El comiat es va celebrar a Willemstad, capital de Coraçao, on es va retirar la bandera holandesa, es va cantar per últim cop l'himne orange i es va posar la bandera del nou país. Tot això en presència dels princeps Orange, Guillem i Máxima. A partir d'ara, l'illa de Curaçao serà un nou estat de 180.000 persones que viuran principalment del turisme procedent dels Estats Units que arriba a l'illa cada any. 

I ningú ha mort. Ningú ha protestat. Ningú ha estat expulsat pel seu orígen. I a ningú se li han privat les llibertats. I Holanda no s'ha trencat. Ni tampoc hi ha una guerra. Curiós, molt curiós. No serà que ens volen posar la por al cos?